El municipi de Ripollet està travessat pel Riu Ripoll i pel Riu Sec, dos cursos fluvials que històricament han format part del paisatge i de la vida del territori. No obstant això, al llarg de la segona meitat del segle XX aquesta relació amb el riu va canviar profundament.

Després de les riuades del 1962, com esmentem al vídeo 1, el riu Ripoll va ser canalitzat amb murs de formigó per reduir el risc d’avingudes. Aquesta canalització —coneguda com a endegament— va acabar generant una barrera física que separava la llera del riu dels espais del seu voltant.

Aquesta fractura territorial es va accentuar encara més amb la construcció d’importants infraestructures de mobilitat com l’autopista C-58 o la carretera N-150. Aquestes vies discorren paral·leles al riu i divideixen el territori longitudinalment, fent que zones molt properes físicament quedin mal connectades entre si. A aquesta situació també s’hi afegeix la presència de vials ràpids com l’avinguda del riu Ripoll, que reforcen encara més aquesta separació entre la ciutat i el sistema fluvial.

Com a conseqüència de tot això, la mobilitat transversal dins del municipi és limitada. Els punts per travessar el riu o aquestes infraestructures són escassos i, en alguns casos, poc adequats per a vianants o bicicletes. Aquesta fragmentació no només afecta la mobilitat de les persones, sinó també la connectivitat ecològica del mateix riu.

Davant d’aquesta situació neix el Pla Som-Riu, un document estratègic que busca transformar aquestes barreres en oportunitats de connexió. Una de les mesures principals és la creació de guals inundables: passos que permeten travessar el riu a peu o amb bicicleta sense alterar les dinàmiques naturals de l’aigua. Dos d’aquests guals ja s’han executat —un al riu Ripoll, a l’alçada del Poliesportiu, i un altre al riu Sec, a prop del CUAP del c. de Tarragona— i un tercer es troba en projecte.

Aquests passos s’integren en una xarxa més àmplia de mobilitat sostenible que inclou la millora de ponts, passos soterrats i camins fluvials, així com la creació d’una anella verda que envolta el municipi. Aquesta xarxa connecta diferents barris amb els espais naturals del riu i amb municipis veïns.

L’objectiu final és clar: transformar el riu i el seu entorn de barrera urbana en espai de connexió territorial, social i ambiental, capaç de millorar la mobilitat sostenible i la qualitat de vida de la ciutadania.