Els horts urbans són espais de cultiu a petita escala dins la ciutat, integrats paisatgísticament i socialment útils. És un mètode d'incorporació dels espais verds públics dins els espais urbans, que contribueix de diverses maneres a la millora de la salut, i per tant, a una major qualitat de vida de les persones usuàries:

• Promouen l'alimentació saludable.
• Fomenten la socialització i la creació de xarxes de relacions socials, per això cal preveure un lloc amb ombra i bancs en el recinte dels horts urbans.
• Contribueixen a augmentar l'activitat física regular.
• Estimulen l'envelliment actiu.
• Incrementen l'autonomia personal, l'autoestima i l'autoconfiança.
• Ajuden a reduir l'estrès i permeten recobrar l'equilibri mental.
• Afavoreixen el trencament del patró passiu (inactivitat, veure televisió, fumar...).
• Ajuden a disminuir els nivells de gasos contaminants.
• Ajuden a mitigar l'acumulació del calor en les ciutats.

La implantació del pla de Mobilitat Urbana te com objectiu reduir la contaminació atmosfèrica originada pels vehicles tradicionals i fomentar la mobilitat saludable. Per això es promou la millora el transport públic, el transport no convencional com l’ús de bicicletes, els desplaçaments a peu amb la creació de carrers per a vianants i espais agradables per passejar. Aquesta adaptació de la ciutat implica una reducció de vehicles en l’interior del casc urbà i per tant la necessitat que la ciutadania modifiqui els seus hàbits. És molt necessari donar a conèixer els beneficis per a la salut de les persones i per al medi que generen aquests canvis.

El planeta s’està escalfant. L’escalfament global a més de provocar el desglaç dels glaciars i l’augment del nivell del mar, provoca altres canvis climàtics com la desertificació i l’augment de fenòmens extrems com huracans, inundacions o incendis. L’alteració del clima pot causar danys incalculables. Els científics coincideixen en imputar la responsabilitat d’aquest canvi a les emissions antròpiques de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. El principal d’aquests gasos és el gas carbònic que procedeix en un 90% del sector energètic. Per revertir aquesta tendència cap a l’escalfament global, l’eina principal és la transició energètica, es a dir, canviar el sistema energètic basat en els combustibles fòssils a un de baixes emissions de carboni basat en fonts renovables.

La generació de residus en les societats modernes és un problema ambiental difícil de resoldre i la seva gestió eficaç necessita la implicació de tota la ciutadania. Cal promoure la cultura l’economia circular en tots àmbits, el residu zero i la reducció de generació d’escombraries. Aquestes accions milloren el benestar humà, l’equitat social mentre es redueixen significativament els riscos ambientals.

Els rius Ripoll i Sec conformen el sistema ecològic més gran i important del municipi. El riu Ripoll, al seu pas pel municipi, constitueix al voltant del 8% del total de la superfície del municipi. Sobre ells, s’està actuant a diferents nivells per tal de millorar el cicle de l’aigua i la seguretat, afavorir la superfície permeable i millorar la biodiversitat. Podem resumir que, la recuperació i integració del riu Ripoll en el seu entorn paisatgístic i social, es determina en tres grans accions: la recuperació de la llera del riu i prevenció de possibles riscos ambientals, el control i millora de la qualitat de l’aigua i la recuperació de l’entorn fluvial per al seu ús social.

- Per millorar el cicle de l’aigua i la seguretat

• Neteja i manteniment de les lleres.
• Eliminació de canya (Arundo donax), per facilitar el desguàs de rieres i de sistemes de clavegueram i evitar els riscos d’avingudes fluvials.
• Creació de nous canals per donar llibertat al riu.
• Creació, mitjançant tècniques de bioenginyeria, de deflectors per protegir la canalització del riu.

- Afavorir la superfície permeable

• Eliminació d’horts i paviments.

- Per millorar la biodiversitat

• Eliminació de canya (Arundo donax) i bambú.
• Creació de salzedes.
• Plantació d’helòfits.
• Creació de nuclis arbrats.

- Recuperació de l’entorn fluvial per al seu ús social

• Creació i millora d’accessos.
• Construcció de guals
• Anella verda

El verd urbà està demostrat que té efectes molt positius a nivell social i ecològic. Per aquest motiu és molt important disposar en el municipi de gran massa vegetal en bones condicions i que el seu manteniment es faci de la forma més  respectuosa amb el medi ambient.

L’Ajuntament de Ripollet aposta per la utilització d’espècies autòctones, adaptades a les condicions edafoclimàtiques i la introducció de varietats adaptades a la sequera i elevades temperatures per fer front al canvi climàtic. Pel que fa al sistemes de reg es treballa per a la implantació de regs molt localitzats per tal d’evitar el malbaratament de l’aigua i s’aposta per l’existència de prats autòctons sense regs en les zones perifèriques de les ciutats. Per tal d’evitar l’ús indiscriminat de productes fitosanitaris s’aposta per la Gestió Integrada de Plagues que és una tècnica natural, respectuosa amb el medi ambient  i segura per als ciutadans que es basa en un equilibri entre les plagues i els seus depredadors que permet mantenir les plagues a nivells baixos amb un mínim d’actuacions.

Aquesta gestió del verd urbà necessita pel seu èxit que la ciutadania sigui conscient dels impactes negatius que genera en el medi una gestió del verd urbà més tradicional, amb  l’ús indiscriminat de plaguicides, els regs per aspersió, les podes dràstiques de l’arbrat, les gespes verdes...