Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Llei Trans estatal

Moció a favor de la Llei Trans estatal. Presentada pel grup d’Ara Decidim Ripollet.

A les darrers setmanes ha saltat a l'actualitat l'esborrany de la futura Llei Trans Estatal, la qual té com a objectiu fer front al deute històric de la nostra societat amb les persones trans.

Aquest esborrany és fruit del treball i esforç del col·lectiu trans articulat mitjançant la Plataforma Trans Estatal, amb un seguit de jornades de treball i processos participatius oberts realitzats conjuntament amb el Ministerio de Igualdad i la Dirección General de Diversidad Sexual y Derechos LGTBI.

Una de les principals fites d'aquest esborrany és la superació de la vigent Llei 3/2007, reguladora de la rectificació registral de l'esment relatiu al sexe de les persones, la qual ha quedat obsoleta i desfasada, ja que patologitza (es a dir, tracta com a malaltia) l'elecció de gènere en exigir la intervenció psiquiàtrica i mèdica, mitjançant la necessitat del diagnostic de disfòria de gènere i l'administració d'un tractament hormonal, per tal que una persona pugui afirmar qui és i poder procedir a la rectificació registral del seu gènere. Aquest fet provoca que les persones trans hagin de patir dos anys de periple mèdic i burocràtic patologitzador que afecta el seu benestar psicosocial.

Amb l'aprovació de l'actual esborrany de Llei Trans les persones podrien decidir sobre els seus propis cossos i la seva pròpia vida sense dependre de ningú, ja que només seria necessària l'autorització expressa de la persona interessada, sense haver d'estar condicionat, en cap cas, a l'acreditació d'haver de sotmetre's a cap mena de cirurgia, teràpies hormonals, tractaments psicològics, psiquiàtrics o mèdics de cap tipus.

Davant de la publicació del dit esborrany hi han sorgit veus crítiques, entre les que ha destacat la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, que afirma que aquesta proposta “posa en risc els criteris d'identitat de la resta de 47 milions d'espanyols”, mostrant la seva preocupació per la possibilitat d'escollir el gènere “sense mes que la seva voluntat o desig”, declaracions que contrasten amb la proposta de llei que el PSOE va presentar l'any 2017 (amb una ponència posterior al 2019) molt similar a la que ha fet el Ministerio de Igualdad.

Tampoc es poden deixar de banda les declaracions de persones i col·lectius que afirmen que no es pot considerar dones a les dones trans, uns fets preocupants en una societat on no es pot excloure a ningú i on la ultradreta està fent seus aquests discursos d'odi.

Cal, en aquest punt, recordar els Principis de Yogyakarta de 2006, sobre l'aplicació de la legislació internacional dels drets humans amb relació a l'orientació sexual i la identitat de gènere, presentats a les Nacions Unides en 2007 per la Comissió Internacional de Juristes i el Servei Internacional per als Drets Humans, on s'insta als estats a adoptar totes les mesures legislatives, administratives i de qualsevol índole necessàries per respectar plenament i reconèixer legalment el dret de cada persona a determinar la seva la identitat de gènere i a viure la seva orientació sexual amb respecte. També cal fer esment a la Resolució 20/48 de 2015, del Consell d'Europa i a l'estratègia de la Comissió Europea presentada al mes de novembre de 2020 per impulsar la igualtat entre els col·lectius LGTBIQ, ja que a ambdues es conclou que l'autodeterminació és essencial per millorar el reconeixement de les persones trans.

En aquest sentit, el col·lectiu LGTBI compta a Catalunya, des de fa anys, amb la Llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, i intersexuals, i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia,  d'important transcendència per a la dignitat i el reconeixement dels drets del col·lectiu LGTBI a Catalunya. Aquesta llei posa èmfasi en la despatologització de les identitats trans i posa en valor l'autodeterminació com a eina que reconeix a les persones trans com a subjectes de dret, principi que ha adquirit rang de dret humà fonamental, que forma part dels estàndards europeus i que és imprescindible per a abordar la discriminació i garantir la igualtat de les persones trans.

De fet, fins a tretze comunitats autònomes del conjunt de l'estat tenen llei especifica LGTBI i/o llei especifica trans. Aquestes lleis, però, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Aquesta situació produeix no poder assegurar els drets de les persones trans d'una forma real i efectivament integral, i genera un tracte desigual en funció del lloc de residència, a més de certa confusió, ja que les persones trans que resideixen en certes comunitats autònomes poden modificar el seu sexe i nom en els documents administratius dependents de les administracions autonòmiques, però no així en els documents identificatius nacionals, entre els quals cal destacar el document nacional d'identitat.

A l'Estat espanyol s'han assolit als darrers anys importants fites en reconeixements del col·lectiu LGTBI, com l'aprovació del matrimoni entre dues persones del mateix sexe, però és notori que hi ha mancances que impedeixen que el marc estatal de protecció de les persones trans doni compliment als estàndards internacionals de protecció dels Drets Humans, a més del fet que exclou a determinats col·lectius com als menors d'edat o les persones migrades.

Com a exemple, al mes de juliol de 2019, el ple del Tribunal Constitucional ha estimat la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem respecte a la Llei 3/2007, reguladora de la rectificació registral de l'esment relatiu al sexe de les persones, i ho ha fet en un sentit favorable al dret de les persones transsexuals menors d'edat al veure reconeguda legalment la seva identitat de gènere. En qualsevol cas, la decisió del Constitucional posa de manifest, una vegada més, l'antiquat del marc legislatiu espanyol pel que fa a les garanties per a la identitat legal de les persones trans.

L'esborrany de Llei Trans elaborat pel Ministeri d'Igualtat amb la participació dels col·lectius trans és una eina necessària i precisa. La realitat posa de manifest, malgrat alguns avenços dels últims anys, que la discriminació estructural que pateixen les persones trans és travessada amb tota la seva cruesa en tots els àmbits de la vida social: el sanitari, l'educatiu, el laboral entre d'altres. Ha arribat el moment de considerar a les persones trans com a subjectes actius en la formulació de polítiques i disposicions normatives, que no patologitzin els seus cossos ni les seves identitats a través de requeriments i intervencions mèdiques, que siguin reconegudes socialment les múltiples identitats sexe-genèriques i que s'implementin mesures per aconseguir l'autèntica igualtat social de les persones trans.

Per tot el que s'ha exposat, el Grup Municipal de Decidim Ripollet proposa els següents punts al ple:

  1. Instar al Govern d'Espanya a tramitar i aprovar la “Llei per a la igualtat Plena de les Persones Trans” fonamentada en la despatologització de les identitats trans, en l'autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l’abordatge de polítiques per intervenir en la desigualtat estructural que pateixen les persones trans en múltiples àmbits de la vida social, tal com ha expressat la Plataforma Trans Estatal.
  2. Informar a tots els Grups del Congrés dels Diputats d'aquesta moció, així com al Ministerio de Igualdad, a la Plataforma Trans Estatal, Observatori Contra l'Homofòbia, la Xarxa de Municipis LGTBI de Catalunya i a la Federació Estatal de Lesbianas Gays, Trans y Bisexuales (FELGTB).

----- 

La moció s’adopta per votació: Ordinària.

Vots favorables: 15. Dels grups d’ADecidim, C’s i SOM Ripollet i del regidor no adscrit.

Vots en contra: Cap.

Abstencions: 6. Del grup del PSC-CP.