El Parc d’Oriol Martorell, segurament més conegut per tothom com a Parc del Ginesta, és un dels parcs més grans i més assíduament visitats de Ripollet. Està situat entre el carrer Puigmal, l’avinguda de Catalunya i el carrer de Barberà del Vallès. Ah, i també limita amb el vial d’entrada a l’escola pública Josep M. Ginesta, responsable del nom popular que ha adquirit. Ocupa una extensió de 16.500 m² repartits en dues plataformes comunicades per un parell de camins que salven la diferència d’alçada existent entre elles. La superfície de la plataforma superior no és plana, sinó que hi trobem petites elevacions del terreny. La base d’aquestes elevacions estan delimitades, com alguns dels parterres amb vegetació, amb rocalls, com si fossin illes dins d’un mar de sauló. Gairebé tot el perímetre del parc està tancat per una barrera vegetal formada per arbres (acàcies) i arbustos (Pittosporum) que el manté separat dels carrers adjacents. Aquesta és una característica única que només trobem, a Ripollet, en aquest parc, com també és única la de disposar d’entrades concretes per accedir-hi.

La diversitat vegetal que hi trobem és força elevada. Predomina la Robínia pseudoacacia, que dona ombra a la zona de pícnic i des de la qual podem distingir exemplars de pins, oliveres, alzines, roures, til·lers, xiprers i, envoltant un dels laterals del parc, acàcies. La vegetació existent no és, òbviament, la primitiva del lloc, però si ens apropem a un dels pins que coronen un petit turonet a tocar de l’entrada per l’avinguda Maria Torras comprovarem que té una grandària superior a la resta; tal vegada és l’únic supervivent arbori del que hi havia abans d’urbanitzar la zona, i algú encara el pot recordar per la peculiar forma que adquirien les seves branques, com si d’un estruç es tractés.

La seva zona de jocs infantils està delimitada per una barrera de fusta i situada estratègicament al costat mateix d’una esplanada plena de taules i bancs que comparteixen lloc amb els arbres (robínies) que els proporcionen l’ombra. Per això no és d’estranyar que dia sí i altra també, quan els nens ja han acabat la seva jornada escolar, el parc s’ompli de quitxalla, les taules apareguin cobertes amb estovalles de colors i els arbres estiguin lligats amb cordes plenes de globus, senyal que s’hi celebra alguna festa d’aniversari.

El nom del parc va lligat a la música i a la cultura ja que Oriol Martorell i Codina va ser un director musical, pedagog i historiador català. Entre moltes altres aportacions, se’l recorda perquè el 1947 fundà la “Coral Sant Jordi”, de la qual fou el seu director fins al 1991.

Així, parcs com el d'Oriol Martorell són essencials per al desenvolupament sostenible de les ciutats, que contribueixen a la cohesió social i al benestar general de la població.