Ripollet és un municipi d’uns 4 km2 amb una  població aproximada de  40.000 persones. Per sort, disposa d’unes illes de verd, un total de 22 parcs urbans que es converteixen en pulmons verds de la nostra ciutat i que tenen una importància clau com a proveïdors del que s’anomenen serveis ambientals.

El parc de la Xemeneia és un d’ells. Si hi accedim pel carrer d’Isabel la Catòlica i donem una ullada a l’entorn, aviat ens adonem que som al bell mig d’un indret amb història. Des d’allà veiem el campanar de l’església de Sant Esteve i la façana de la capella de les Germanes Dominiques, i, entre els xiprers del parc, s’hi divisa la torre de Can Masachs, actual seu de la Policia Local.

El parc ocupa el lloc on abans s’aixecaven les dependències del molí de Can Buxó, un dels representants de la indústria local que va donar prosperitat al poble durant segles. Si bé a la seva darrera època va ser conegut com a Can Calvet, el molí d’en Buxó ja existia a mitjans del segle XVII. Primer va ser molí fariner abans que paperer. Va ser al 1993 quan es van enderrocar les dependències de la fàbrica de cartró.

Aparentment l’únic element visible que queda d’aquella història és la xemeneia de maó que presideix i dona nom al parc, però al seu costat encara hi ha Can Buxó, la casa de la família propietària del molí i que es va construir cap al 1662.

Tres plataformes integren la seva superfície, de 1.825 m². Cadascun d’aquests nivells té un ús diferent; així, el primer nivell que ens trobem quan baixem està ocupat per l’edifici del Centre Cívic Can Calvet i el terrat on hi ha la base de la xemeneia. Al seu dessota, i fins el segon replà, s’estén un ampli i dens parterre inclinat amb un munt de plantes que amaguen dos petits corriols, un d’ells amb travesses de vies de tren a mode d’esglaons que van des de l’entrada a l’edifici fins la plataforma situada al mig del parc. Aquí hi ha una vegetació força variada: magraners (Punica granatum), palmeres de Canàries (Phoenix canariensis), iuques (Yucca filamentosa), llorers (Laurus nobilis), ...

Al segon replà és on hi ha instal·lada la zona de jocs infantils, amb el terra de sauló i envoltada per bancs i, al nivell més baix del parc, trobem una superfície destinada a l’aparcament de vehicles, adjacent a la vorera del lateral de la carretera de Santiga, on acaba.

Els parcs constitueixen espais de trobada i de relació social per a la comunitat veïnal del seu entorn. Però, més enllà de ser espais tranquils i agradables urbanitzats amb elements naturals, els parcs són importants perquè generen un conjunt de serveis que milloren la qualitat de vida i la salut de la ciutadania.