A primera vista, podem observar que al parc d'Anselm Clavé l’espècie d’arbre predominant i que li dona personalitat és el pi blanc (Pinus halepensis) representat per divuit exemplars. Alguns d’ells tenen els troncs més gruixuts i alts de tot Ripollet. Per la seva grandària també destaquen els tres lledoners (Celtis australis) situats a una banda del parc. I una altra espècie d’arbre de la qual hi trobem quatre exemplars, l’alzina (Quercus ilex). Són arbres bastant joves i estan pràcticament concentrades a la zona de jocs infantils.

Cadascun dels dos parterres del parc estan coberts per una planta diferent. Una d’elles és l’acant (Acanthus mollis), una planta herbàcia de fulles perennes, grans i lobulades, que trobem al parterre envoltant el monòlit dedicat a l’Anselm Clavé. Les flors blanques de l’acant apareixen cap a l’estiu agrupades en espigues i amb forma d’embut. Dins d’aquesta zona també hi trobem lliris, cintes i sàlvia. L’altre parterre està orientat cap al nord i cobert d’heura (Hedera helix), una planta d’ombra, enfiladissa, inconfusible, amb fulles triangulars i lluentes. Al dessota de les seves fulles s’hi conforma un espai segur per a molts animalons, que hi troben refugi.

El parc ocupa un espai de 3.800 m2 i està delimitat pel carrer de Montcada al nord i el carrer de Casanova a l’oest. Les altres dues bandes limiten amb dos edificis, una casa particular a l’est i el CAP Ripollet al sud, respectivament. El parc consta d’una plataforma plana de terra envoltada de dues superfícies dures que l’envolten i que acaben fent de vorera al carrer de Casanova. A aquesta zona verda, l’espai infantil és el protagonista, ocupant gairebé la meitat de la superfície del parc. Ah, i sorprèn la quantitat de bancs que hi ha, vint-i-un!

Ara el parc Anselm Clavé també és conegut per un altre nom: “el parc de l’ambulatori”, doncs el CAP Ripollet té la seva entrada principal pel parc. La relació d’aquesta zona verda amb la salut li ve de fa anys, quan el que ara és el parc era el jardí d’una torre d’estiueig del segle XIX, Can Samaranch, i que el metge que hi vivia va convertir en clínica. Després va passar a ser un centre per a persones amb discapacitats intel·lectuals i, posteriorment en l’antic ambulatori municipal. Finalment la torre va ser enderrocada i l’espai va ser ocupat per l’actual centre de salut; durant la seva construcció el parc també va ser remodelat (any 1999) i va acabar d’adquirir els trets que té ara.

Anselm Clavé
El barceloní Josep Anselm Clavé i Camps va viure entre 1824 i 1874. Va ser músic, poeta i polític. L’Aurora va ser l’origen dels anomenats “Cors de Clavé”, un dels quals és la Societat Coral “El Vallès” de Ripollet. La seva filosofia revolucionaria i social queda reflectida al mur del parc: “Associeu-vos i sereu forts, instruïu-vos i sereu lliures, estimeu-vos i sereu feliços.”