Visibilitzem el que volen invisible: les dones lesbianes

Avui, 26 d’abril, l’Ajuntament de Ripollet se suma a la commemoració del Dia de la Visibilitat Lèsbica per reivindicar els drets, les vides i les lluites de les dones lesbianes. Un dia per recordar que la seva presència a l’espai públic, al món laboral, als mitjans de comunicació, als espais educatius i a la vida comunitària no només és legítima, sinó necessària per construir una societat justa, igualitària i lliure de discriminacions.

La realitat, però, ens mostra que encara queda molt camí per recórrer. Algunes de les incidències lesbofòbiques registrades i ateses per l’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia estan relacionades amb dones agredides verbalment a les xarxes socials, víctimes d’assetjament per part de veïns, marginades a l’àmbit laboral o estigmatitzades en l’esport i en l’espai públic. L’any 2024, aquestes agressions han disminuït en nombre, fet que recalca la invisibilitat de la lesbofòbia, però no en gravetat ni en impacte. Aquest aparent descens no és reflex d’una millora estructural, sinó que, com assenyala l’Observatori Contra l’LGTBIfòbia, és resultat de la por, del silenci i de la manca de mecanismes efectius de denúncia i/o acompanyament en situacions de lesbofòbia.

Aquesta invisibilització sistemàtica es reprodueix especialment en l’àmbit laboral, on moltes dones lesbianes amaguen la seva orientació per por a ser discriminades. Segons dades de la Federació Estatal LGTBI, una de cada deu dones lesbianes acaba abandonant la seva feina. El 70% evita visibilitzar-se per no ser objecte de burles, el 56% per evitar l’aïllament i gairebé la meitat per por a represàlies directes. Aquesta realitat vulnera drets fonamentals i limita greument la llibertat individual.

La discriminació no entén de fronteres. A escala global, la situació no és gaire millor. L’ONG Human Rights Watch ha recollit testimonis de dones lesbianes de 26 països diferents, denunciant com encara avui pateixen matrimonis forçats, negació de drets parentals, dificultats d’accés a la salut, violència institucional i una impunitat gairebé absoluta dels agressors. Aquestes vulneracions no són casuals, sinó conseqüència directa d’un sistema patriarcal que castiga qualsevol identitat que s’escapi de la norma heterosexual i masculina.

Al món, també veiem retrocessos. Per exemple, el cas recent d’Itàlia, amb la prohibició de reconèixer legalment la mare no gestant en famílies formades per dues dones, un atac frontal als drets de les famílies lèsbiques i una mostra clara de com els governs d’extrema dreta avancen en la restricció de llibertats fonamentals.

Davant d’aquesta realitat, des de Ripollet afirmem que no hi ha democràcia real si hi ha dones que han de viure amagades. La visibilitat no és una opció, és un dret. Per això, aquest 26 d’abril alcem la veu per exigir espais laborals segurs i igualitaris, on cap dona hagi de renunciar a ser qui és. Reclamem formació a professionals de la salut perquè entenguin la diversitat de les seves pacients, educació a les escoles per combatre els prejudicis, i mitjans de comunicació que no perpetuïn estereotips ni silencis. Necessitem referents visibles a tots els àmbits: a la cultura, a l’esport, a la política, a la ciència i al món laboral, perquè les nenes i adolescents d’avui puguin créixer sabent que poden ser elles mateixes, amb orgull i dignitat.

També diem clarament que no permetrem que els discursos d’odi de l’extrema dreta ens facin retrocedir. Davant el seu odi, respondrem amb orgull i dignitat; davant el seu silenci imposat, amb la nostra veu ferma; davant la seva voluntat d’invisibilitzar-nos, ens farem més visibles que mai.

Aquest 26 d’abril, des de l’Ajuntament de Ripollet, reiterem el nostre compromís amb els drets humans, amb la igualtat i amb la lluita contra qualsevol forma de discriminació. I ho fem posant en valor les vides de les dones lesbianes, la seva resistència, la seva lluita i el seu dret a viure plenament, amb llibertat, sense por i amb totes les garanties que una societat democràtica ha d’oferir.

Ens fem visibles perquè no volem ser una excepció, sinó part activa i reconeguda del nostre present i del nostre futur. Visibilitzar-se no ha de ser un acte de valentia, sinó una expressió de la pròpia existència. Avui, les dones lesbianes de Ripollet i d’arreu alcen la veu i ocupen l’espai que els pertoca. Avui i cada dia, el nostre amor, afecte i existència també és una forma de resistència.