Avui, 23 de setembre, alcem la veu per fer visible allò que massa sovint és silenciat: la bisexualitat. Som una comunitat diversa i forta, i tanmateix continuem patint invisibilitat, prejudicis i discriminacions tant en la societat com dins dels mateixos espais LGTBIQ+.

La bisexualitat no és una fase. És una orientació sexual vàlida, legítima i plena. Malgrat això, encara avui hem de fer front a mites que ens persegueixen. Aquestes idees falses alimenten la bifòbia i tenen conseqüències reals sobre la nostra salut mental, les nostres relacions i el dret a viure lliurement la nostra orientació.

Les persones bisexuals compartim la lluita contra la invisibilitat, però dins la nostra diversitat hi ha realitats específiques. Les dones bisexuals, per exemple, ens enfrontem a una doble opressió: la bifòbia i el masclisme. Som hipersexualitzades i convertides en objectes per a la fantasia masculina heterosexual; se’ns qüestiona constantment la identitat, i la nostra orientació es nega segons amb qui compartim relació. Si estem amb un home, se’ns considera “curades”; si estem amb una dona, “confuses”. Aquest escrutini permanent té efectes profunds en la nostra vida quotidiana i en la nostra salut emocional.

A més, en l’àmbit sanitari, les persones bisexuals continuem patint una invisibilització que posa en risc la nostra salut sexual i reproductiva. Massa vegades els professionals assumeixen que som heterosexuals o homosexuals segons la nostra parella, i això implica manca d’informació, absència de protocols adaptats i menys accés a deteccions adequades.

Les dades ens diuen que les persones bisexuals, específicament les dones, patim taxes més altes de violència sexual i de gènere. Aquesta violència incorpora sovint elements específics de bifòbia: agressions “correctives”, control basat en estereotips, invalidació constant de la nostra orientació. Aquests fets no poden continuar sent ignorats.

La invisibilitat també es reprodueix dins de la pròpia comunitat LGTBIQ+, on de vegades se’ns mira amb desconfiança o es minimitza la nostra experiència. Ens calen espais amables, on la nostra identitat sigui reconeguda i respectada.

Per tot això, reclamem formació específica per a professionals sanitaris i educatius; protocols contra la violència que incorporin la bifòbia com a element discriminatori; campanyes fer front la hipersexualització no desitjada i polítiques de prevenció cap els mites que ens envolten i que reflecteixin la realitat bisexual amb perspectiva de gènere.

La nostra lluita és clara: volem desdibuixar el monosexisme, trencar amb l’heteronormativitat i combatre el masclisme que ens oprimeix. Som aquí per dir ben alt que la nostra bisexualitat no és per als altres, és per a nosaltres.

Avui i cada dia reivindiquem la nostra existència i la nostra diversitat.

Som Bisibles! Visibilitat bisexual, ja! Aturem la bifòbia!