Moció de rebuig de les violències masclistes. Presentada pel grup municipal de Decidim.

Exposició

Les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus dels drets humans de les dones i dissidències sexuals i de gènere. Aquestes violències són la manifestació d’un sistema patriarcal i capitalista que busca sostenir-se reproduint les desigualtats de gènere. Té com a objectiu mantenir la desigualtat i la dominació dels homes sobre les dones i les dissidències sexuals i de gènere. Aquesta violència no és una realitat aïllada: està lligada al sistema patriarcal i al model econòmic capitalista que la fa possible.

Aquest 25 de novembre, ens trobem que, cinquanta anys després de la mort de Franco, les formes de violència s’han actualitzat, però el seu objectiu és el mateix: disciplinar els cossos, controlar les vides i frenar els avenços feministes. El franquisme va representar un règim de repressió i violència patriarcal/masclista institucionalitzada, que va sotmetre les dones i dissidències sexuals i de gènere, per mitjà del control dels seus cossos, les seves vides i la vulneració dels seus drets.

Aquest llegat, 50 anys després de la mort del dictador, no ha desaparegut. L’auge dels discursos i moviments d’extrema dreta i ultraconservadors en són una mostra. Aquests discursos reaccionaris, conservadors i feixistes, que sembla que tornen a arribar a les institucions, intenten fer retrocedir els avenços aconseguits pel moviment feminista i posen en risc drets fonamentals que han costat dècades de lluita col·lectiva.

L’ofensiva reaccionària que vivim actualment —tant des de l’extrema dreta com des de sectors conservadors— qüestiona la mateixa existència de les violències masclistes, minimitza la seva gravetat i banalitza la seva dimensió estructural. Aquest negacionisme és també una forma de violència, perquè invisibilitza les víctimes i bloqueja les polítiques públiques necessàries.

Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i tenen un paper clau en la detecció, prevenció i acompanyament de les violències masclistes. Per això, és imprescindible dotar-los de recursos, competències i voluntat política per garantir una intervenció integral que posi la vida de les dones i les dissidències sexuals i de gènere al centre.

A més, cal entendre que no hi haurà llibertat real per a les dones i dissidències mentre no tinguin condicions materials d’existència dignes. Garantir l'accés a un habitatge digne, al treball amb protecció social, a uns serveis públics de qualitat, regularitzar la situació administrativa, etc., són polítiques públiques feministes que poden contribuir a reduir situacions de violència masclista.

Per això, des dels municipis, hem de respondre a la violència masclista amb polítiques que no només reaccionin davant l’agressió, sinó que transformin les condicions estructurals que la permeten.

ACORDS

És per això que des DECIDIM RIPOLLET proposem al Ple de l’Ajuntament que adopti els següents acords:

PRIMER — Garantir la intervenció integral a totes les dones, també les nenes i dones trans, que pateixen situacions de violència masclista. Mantenir i reforçar els serveis i recursos de detecció, prevenció, atenció i recuperació a les víctimes de violència masclista, que siguin de competència municipal.

SEGON — L’empadronament immediat d’urgència de totes les dones en una situació administrativa irregular, que viuen al nostre municipi per tal que no quedin excloses de la xarxa de serveis públics i d’atenció social, donant compliment a la Resolució de 30 de gener de 2015 que en el seu article 2.3 insta als municipis a empadronar totes les veïnes i veïns.

QUART — Augmentar els recursos habitacionals d’urgència i la reserva per a víctimes de violències masclistes. Garantint així un habitatge social immediat per a les dones soles i amb famílies monomarentals que viuen en condicions de precarietat habitacional.

CINQUÈ — Implementar recursos habitacionals d’urgència específics per a les dones sense llar que suposin una protecció real i efectiva davant les situacions de violència masclista a les quals es troben especialment exposades.

SISÈ — Atorgar una línia de recursos econòmics a les dones en situació de violència per tal de trencar la dependència econòmica d’aquestes envers els seus agressors, fins que aquesta disposi d’una autonomia econòmica suficient.

SETÈ — Realitzar programes estructurals en l’àmbit educatiu i laboral de sensibilització i prevenció de totes les violències patriarcals i de la deconstrucció de la normativitat de gènere.

VUITÈ — Que s’actuarà de manera ràpida i diligent davant de pintades feixistes a les parets i murs dels nostre municipi, evitant, d’aquesta manera, que es normalitzin els discursos d’odi.

NOVÈ — Priorització de l’expedient de la Casa de les Dones: necessitem un espai de referència des d’on teixir aliances i fer comunitat les entitats feministes de Ripollet.

DESÈ — Dotar el pressupost municipal dels recursos necessaris per fer front a les propostes aprovades per la moció, així com dels recursos humans necessaris.

ONZÈ — Comunicar aquests acords al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i a la Taula Feminista de Ripollet.