Moció sobre el Pacte Nacional per la llengua. Presentada pels grups del PSC-CP, ERC-AM i ADR.

Aquest mes de maig, es va signar el Pacte Nacional per la Llengua. Creiem que és una molt bona noticia pel futur del català. Haver arribat a un ampli consens, tan divers i plural, per actuar decididament i amb un compromís ferm davant la situació en què es troba la llengua catalana, entenem que és prou motiu per celebrar-ho.

Però el Pacte no és només un acord de govern o entre partits, sinó que és un ampli consens entre un gran nombre d’actors socials, polítics, econòmics i culturals que té com a objectiu establir un marc de referència comú per desplegar mesures que protegeixin la llengua i n’incentivin l’ús en tots els sectors. El Pacte no és només una proposta participativa. És una estratègia nacional impulsada pel Govern de Catalunya, amb 200 milions anuals i 200 mesures. És imprescindible defensar aquest lideratge davant qualsevol intent de desdibuixarlo.

Des de l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1983 fins a la Llei de política lingüística de 1998, i passant per l’Estatut d’Autonomia de 2006, el país ha bastit un marc sòlid per a la protecció i la promoció de la llengua. Aquesta tasca s’ha acompanyat d’una arquitectura institucional específica: l’Institut d’Estudis Catalans, el TERMCAT, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) O LA Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (3Cat), entre d’altres.

Cal recordar que aquest compromís per la llengua ja va néixer en la passada legislatura, amb un diagnòstic acurat i rigorós de la situació de la llengua per part d’un equip d’especialistes i un procés participatiu que va aplegar un gran nombre d’aportacions ciutadanes, d’institucions i d’entitats. Amb totes aquestes aportacions, l’aleshores Secretaria de Política Lingüística, va poder treballar de manera transversal amb tots els departaments de la Generalitat per elaborar un text i es va discutir amb els grups parlamentaris que havien mostrat interès a subscriure’l. El Pacte és, doncs, un gran esforç que no seria com és sense la implicació de tots aquests actors.

Tot i això, en els darrers anys s’ha evidenciat un estancament i un retrocés en l’ús social del català, especialment entre els joves i en àmbits com el digital, el laboral o l’oci. Aquesta situació ha generat una inquietud social creixent i ha posat sobre la taula la necessitat d’un nou impuls institucional i col·lectiu.

Estem davant d’un document que constitueix un primer gran pas per treballar de manera coordinada, amb garanties i recursos, pel present i pel futur de la llengua.

Creiem que el Pacte per la llengua, serà el marc idoni a partir del qual, en una societat plurilingüe com la nostra, podrem garantir els drets i el benestar lingüístic de tothom, podrem treballar per la cohesió i la inclusió socials.

Cal vetllar perquè tothom pugui gaudir del dret a aprendre i parlar la llengua, ferse-la seva, i poder així participar amb normalitat en la vida social i cultural o avançar laboralment, en igualtat de condicions, i el Pacte fa grans passos per avançar decididament en aquesta direcció.

Amb aquesta voluntat, el document que n’ha resultat parteix d’una diagnosi de la situació del català, corroborada pels documents ja presentats pel govern el passat més de setembre, així com les dades de les Enquestes d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) que també evidencien la situació tan complexa que travessa la llengua i la multiplicitat de factors que intervenen en la salut del català. El retrocés del català no és només fruit de la globalització o del canvi tecnològic. Hi ha una responsabilitat clara de l’Estat i de determinats actors polítics i judicials que actuen contra el consens lingüístic (com en el cas de la immersió).

Des de la conselleria de Política lingüística, també s’ha elaborat el Pla d’acció departamental com a instrument de planificació política i estratègica, orientada a impulsar la tercera gran transformació de Catalunya, dins el pla de Govern, amb l’objectiu de possibilitar la generació de prosperitat compartida i situar Catalunya entre les regions punteres d’Europa.

D’aquesta manera, tenint una línia estratègica de departament, que compta, a més, amb un marc de consens i actuació com el Pacte per la Llengua, podem dir que la situació delicada en què es troba el català, pot i ha d’abordar-se paral·lelament des de diversos àmbits. Només així podem millorar la situació i revertirem les dinàmiques negatives que afecten la nostra llengua.

Per tant, ens trobem davant un document, el Pacte Nacional per la Llengua, que recull els principals reptes a què ha de fer front el català i un seguit de mesures que ens han de permetre protegir-lo, incentivar-lo i incrementar-ne l’ús en tots els sectors, parant especial atenció a aquells en què la presència del català és deficitària.

D’aquí en sorgeix aquest full de ruta a curt i mitjà termini fins al 2030, amb accions que responen a objectius assolibles, emmarcats en horitzons, que no deixen de ser fites i escenaris de futur, que engloben diversos àmbits com l’educació, la cultura, el món del treball i l’empresa, la tecnologia o la recerca, entre d’altres. Cadascun dels ajuntaments ha de definir-les segons la seva realitat, recursos i prioritats. Apostem per una corresponsabilitat real i local.

Potser caldria incidir, també, en la consciència social al voltant de la importància d’aquest projecte majúscul. Si no fem aterrar a la vida quotidiana que és enriquidor com a persones conèixer i emprar el català per relacionar-nos, per comunicar-nos, per gaudir de la cultura, podríem fracassar en els objectius que volem assolir.

És per tot això que el Grups Municipals que presentem aquesta moció demanem al Ple de l’ajuntament de Ripollet que adopti el següents acords:

PRIMER. Adherir-se al Pacte Nacional per la Llengua. Designar un responsable de política lingüística de l’ajuntament per coordinar i avaluar les actuacions que es vagin realitzant en els seu desplegament.

SEGON. Continuar treballant per garantir que el personal de l’Ajuntament i subcontractat té el coneixement adequat del català, dels drets lingüístics de la ciutadania i dels deures que corresponen als servidors públics.

TERCER. Continuar treballant per garantir que s’apliquen criteris adequats en l’atenció al públic i en la comunicació interna i externa en els diversos tipus i suports de comunicació a totes les administracions que operen a Catalunya.

QUART. Treballar per identificar els àmbits deficitaris pel que fa a l’ús de la llengua i al compliment de la normativa lingüística a l’ajuntament per tal de corregir la situació.

CINQUÈ. Continuar treballant per vetllar pel compliment de la normativa lingüística en les àrees en les quals en tenim la competència des del govern local.

SISÈ. Continuar treballant per garantir que s’apliquen les clàusules lingüístiques en la contractació que s’efectua des de l’Ajuntament.

SETÈ. Coordinar l’Ajuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística així com la Generalitat de Catalunya i altres actors de la política lingüística local per impulsar una política lingüística municipal ambiciosa.

VUITÈ. Creació de la Taula pel Pacte Local pel Català que estarà formada per representats de les institucions públiques, associacions, teixit empresarial i membre de la ciutadania.

NOVÈ. Traslladar aquest acord al Departament de Política Lingüística, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Consorci per a la Normalització Lingüística i a les entitats municipalistes.