Per afavorir la pràctica esportiva i la participació en les competicions dels menors estrangers no acompanyats

La pràctica esportiva ha de ser concebuda com una eina de formació. Més enllà dels beneficis que s’atribueixen a la realització de la pràctica esportiva, l’esport és un gran potencial educatiu en els infants, per tant, l ’esport ha de servir, entre altres eines com el lleure o la cultura, per educar en valors.

El caràcter lúdic de l’esport el converteix en una activitat molt atractiva per a la majoria dels nens i nenes. A partir d'aquest impuls es pot formar una actitud d'esforç, respecte per un mateix, autoestima, perseverança i un esperit propici per aprendre.

Les situacions d'interacció amb els altres en l'esport són constants, la qual cosa permet el desenvolupament de diverses habilitats útils per a la vida en societat. Ajudar-se els uns als altres en determinats exercicis, planificar la millor estratègia per a la consecució d'objectius, reunir-se, formar grups, etc. permet l'enteniment mutu, crea amistats i estableix relacions personals. El fet que diverses persones comparteixin els mateixos objectius facilita una situació de cooperació i diàleg, on es comparteixen els mateixos objectius.

És una eina molt eficaç per a la integració de joves immigrants, així com per a complementar l'entorn educatiu. L'esport promou la igualtat, trenca amb les actituds i normes socials excloents, promou el desenvolupament físic, de la salut, intel·lectual i social, i promou el canvi mental i el benestar i en definitiva, el desenvolupament d'una societat més inclusiva.

L'arribada de nens, nenes i joves al nostre país és una realitat. El futbol en nombroses ocasions és l’esport preferit i , per tant, reiterem, és una bona eina per als processos d’acollida.

El sistema esportiu català ofereix diverses possibilitats reconegudes per la Llei de l’Esport. Per una banda, els Jocs Esportius Escolars de Catalunya que en aquest àmbit no representa cap problema i, per altra banda, l’esport federat on sí que representa un escull pel que fa a la tramitació.

Els requisits de la federació catalana de futbol, a instàncies de l'Associació Espanyola de Futbol i la FIFA, dificulten als nens i nenes estrangeres la participació en les competicions. Si l’objectiu d’aquests requisits és protegir els adolescents i evitar la mercantilització de l’esport, cal fer-ho de manera que  no interfereixi amb la pràctica del futbol de cap infant o jove.

La reglamentació de la FIFA, i per translació la de la Federació Espanyola de Futbol i de la Federació Catalana de Futbol està implicant traves i obstacles perquè aquests nens i joves de 12 a 18 anys, allunyats dels entorns del mercat del futbol, puguin gaudir plenament de la pràctica esportiva i de facto també dels seus drets. Les condicions d’inscripció a les diferents competicions estableixen requisits que en la majoria de casos fan inaccessible aquest recurs.

Aquestes reglamentacions, que no hem d’oblidar emanen i tenen un caràcter privat i estan allunyades de les obligacions que tenen les administracions públiques respecte dels drets dels infants, imposen uns requisits d’inscripció a les competicions difícilment assumibles; i en aquest sentit cal esmenar els requeriments federatius que ho impedeixen:

1r.- El temps d’empadronament mínim, que està situat en un mínim de 2 anys. Aquest és un criteri que estableix el Decret de les entitats esportives de Catalunya i s’aplica des de l'àmbit federatiu, contradictori amb la necessitat pràctica de treballar la integració a la nostra societat des del moment de la seva arribada, etapa fonamental per afavorir la seva socialització i inclusió de manera immediata i pràctica.

2n.- Els requeriments documentals (entre altres els passaports dels pares, la partida de naixement del nen o jove, el permís dels pares per poder jugar, la certificació de la federació del país d’origen segons no estan inscrits a les seves competicions...) són d’una exigència que no es correspon amb la realitat de les condicions d'arribada al nostre país, així com de l’organització administrativa dels països d’origen. Si més no, i en un nombre mínim de casos, els nens i joves comptem amb documentació (passaport) expedida per les autoritats dels seus països d’origen. L’únic element acreditatiu amb què compten és el NIP (Número d’Identificació Personal), document que no s’accepta per fer la inscripció a les competicions, malgrat que sí que és vàlid a efectes d’identificació dels nens i joves en altres aspectes.

3r.- El concepte de funcions i rol parental, que no està plenament reconegut a les persones físiques i jurídiques que exerceixen la tutela dels infants i els joves, així com a les persones amb vincles familiars que tenen la guarda acreditada per resolució judicial o administrativa.

Aquestes limitacions són incompatibles i contradictòries amb el que estableix:

- La Declaració i la Convenció dels drets dels infants de les Nacions Unides.

- La Constitució Espanyola i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

- La Llei Orgànica de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

- La Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència de la Generalitat de Catalunya.

- El Pacte per a la infància a Catalunya.

- El Pla de ciutadania i de les migracions de Catalunya.

- El Decret de les entitats esportives a Catalunya.

Per tot això, el Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Ripollet presenta per a la seva consideració i acceptació pel Ple Municipal la següent MOCIÓ i insta els organismes competents a prendre els següents

ACORDS

 PRIMER.- TRASLLADAR a la Generalitat de Catalunya i concretament a la Secretaria General de l’Esport els següents aspectes:

a) La modificació de l’article 107.3 del Decret 58/2010, de 4 de maig, de les entitats esportives de Catalunya, que actualment estableix que “tenen la consideració d’esportistes catalans, a efectes de la competició oficial de la federació catalana... els que hagin adquirit el veïnatge administratiu en aquest territori, i que l’acreditin en els dos últims anys...” En aquest sentit, caldria eliminar el criteri dels dos anys, que es pot entendre com un element discriminatori i que no afavoreix la integració dels nouvinguts des del moment de la seva acollida.

b) Que insti la Federació Catalana de Futbol (FCF), així com la Federació Espanyola de Futbol (FEF) i la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA), que els requeriments per a la inscripció de les competicions esportives s’ajustin a l’ordenament jurídic existent pel que fa a la pràctica esportiva dels infants estrangers, d’acord amb el seu interès superior i el dret nacional i internacional. També, que es limiti l’àmbit d’aplicació dels requeriments federatius establerts pel Reglament FIFA i l’aplicació per part de la FEF i la FCF exclusivament als clubs esportius vinculats al futbol professional o a les pràctiques de transferència de jugadors que no garanteixin els drets dels infants i joves.

c) Que insti la Federació Catalana de Futbol (FCF), així com a la Federació Espanyola de Futbol (FEF), a reconèixer com a documentació identificativa dels menors, en cas de no comptar amb passaport, el Número d’Identificació Personal (NIP) i si cal, acompanyat de certificació emesa en el cas de Catalunya, per la Direcció d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya. d) Que insti a la Federació Catalana de Futbol (FCF), així com a la Federació Espanyola de Futbol (FEF), perquè estenguin el concepte de funcions i rol parental a les persones físiques i jurídiques que exerceixen la tutela dels infants i els joves a efectes de la documentació que cal presentar. e) Que en cas de resposta nul·la o negativa per part dels diferents òrgans federatius, la Secretaria General de l’Esport estudiï la possibilitat de generar els recursos, conjuntament amb la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i en col·laboració amb els Consell Comarcals i els municipis de Catalunya, per fer accessible la pràctica esportiva, i concretament les competicions del futbol, als nens i joves que actualment no poden exercir els seus drets.

SEGON.- TRASLLADAR a la Generalitat de Catalunya i concretament a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) el següent aspecte:

a) Que s’estableixi un tracte especial als infants i joves estrangers tutelats a l’hora d’establir i acreditar determinats requisits documentals, d'acord amb el fet que la funció de tutela del progenitor ha estat assumida per l’Administració.

TERCER.- Que es doni trasllat d’aquesta resolució als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya per impulsar les iniciatives i els acords que considerin.