Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Sobre el finançament de les escoles bressol municipals.

Moció de l’Ajuntament de Ripollet sobre el finançament de les escoles bressol municipals. Presentada pel grup municipal d’Ara Decidim Ripollet.

Actualment a Ripollet disposem de 2 escoles bressol. El correcte funcionament d’aquests serveis depèn, en gran part, del suport econòmic que la Generalitat proporciona a l’Ajuntament. A més, cal recordar que els serveis d’aquest tipus són desenvolupats majoritàriament per l’Administració local per tal de donar cobertura a les necessitats de les famílies i dels infants, però que en cap cas són d’obligada prestació per part dels ajuntaments. Dit d’una altra manera, l’Administració local està assumint serveis que hauria de prestar la Generalitat de Catalunya. El nostre Ajuntament es fa càrrec d’una part important de les despeses d’aquests serveis, fet que suposa una consignació elevada en el conjunt dels nostres pressupostos. En canvi, l’aportació de la Generalitat de Catalunya mai no ha respost al nivell de la responsabilitat que hauria de tenir en aquest tipus de serveis. Per això mateix cal recordar la inadmissible actuació de la Generalitat en aquests darrers anys, retallant la seva aportació a partir del curs 2010-2011 i fins i tot fent-la desaparèixer en el període que va del curs 2012-2013 al 2018-2019. A més, cal recordar que en molts casos la creació d’escoles bressol ha estat fruit de reivindicacions populars assumides pels ajuntaments.

En aquell moment diferents consistoris del país van presentar un recurs contenciós administratiu contra la Generalitat per reclamar el deute contret i compromès durant diferents cursos escolars. Finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sentenciar que la Generalitat tenia l’obligació de pagar 425 euros per plaça d’escola bressol des del curs 2012-2013 fins el 2020. A més el tribunal va recordar que la llei 5/2020 que va modificar la llei 5/04 de creació de les llars d’infants o escoles bressol, i la llei 12/09, deixen clar que la Generalitat és la responsable de finançar les escoles bressol. El retorn d’aquests recursos caldria que revertís en la qualitat de les escoles bressol i en la contractació laboral.

Així doncs, el govern català amb la disminució de la seva aportació al funcionament de les escoles bressol va incomplir l’acord del 14 de Febrer de 2005, signat entre el Departament d’Educació i les entitats municipalistes, en el qual es fixava una subvenció de 1.800 euros per a cada infant i curs escolar i un finançament de 5.000€ per la creació de nova plaça.

Ara el govern de la Generalitat ha anunciat la gratuïtat del P2 per a totes les famílies, novament sense comptar ni dialogar amb els ajuntaments. A partir del curs 2022-23 i fins el 2029, la Generalitat es compromet a pagar 1.600 euros per plaça d’infant i curs escolar, i 1.600 euros més per infant de P2. Amb aquesta aportació, inferior a la pactada l’any 2008 la Generalitat fa gala d’una de les seves mesura estrella sense explicar la veritat: 14 anys després el govern de la Generalitat pagarà 1.600 euros per plaça enlloc dels 1.800 que es van pactar i pagar del curs 2008 al 2010. És evident que 14 anys després els costos de cada plaça d’escola bressol han augmentat molt, i el fet de que la Generalitat aporti menys diners que el 2008 provoca que aquest increment de les despeses les hagin d’assumir els propis ajuntaments augmentant la seva aportació a les escoles bressol.

Segons el Síndic de Greuges hi ha l’existència de fortes disparitats socials i territorials en l’accés de les famílies catalanes al primer cicle de l’educació infantil. La dispersió del creixement de les places d’educació infantil, sense pautes clares de planificació educativa encaminades a garantir la igualtat d’oportunitats d’accés, explica que es mantinguin importants desigualtats entre grups socials i territoris a l’hora de poder gaudir d’aquests serveis. L’equitat social i territorial és, doncs, un principi que ha de guiar l’acció política en la prestació del servei, la qual cosa implica establir els mecanismes necessaris per corregir les situacions de desequilibri actual.

Per això mateix cal dotar a l’escola bressol de la qualitat educativa necessària en el marc d’una llei de qualitat i creació d’escoles per a tothom i establir un principi d’equitat educativa i social que corregeixi les situacions de desequilibri actuals.

Per tot això, es proposa al ple de l’Ajuntament de Ripollet l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer: Demanar al govern de la Generalitat la calendarització d’un pla d’internalització del sistema públic d’ensenyament de totes les escoles bressol municipals, assumint-ne la titularitat i el finançament complet la Generalitat de Catalunya, per tal de garantir la gratuïtat de l’escolarització de P0 a P3. Cal tenir en compte que en l’actualitat algunes Llars d’infants ja són de titularitat de la Generalitat i aquestes reben un finançament 100% públic, mentre que molts municipis no gaudeixen d’aquestes llars d’infants i estan sostenint amb pressupost municipal un servei que la llei deixa clar que és la Generalitat qui les ha de finançar. A més, cal treballar per millorar els següents punts:

  • Assegurar la cobertura dels infants i famílies vulnerables
  • Per una escola inclusiva, cal augmentar els serveis educatius d’atenció a la infància amb necessitats educatives.
  • Major dotació de personal de suport.
  • Establir un finançament equitatiu arreu de Catalunya.

Segon: Demanar al govern de la Generalitat que garanteixi places públiques suficients de llars d’infants- escoles bressol d’arreu del territori. També cal que des del Departament s’actui amb previsió calculant el nombre d’infants afectats per la mesura amb antelació per tal de crear noves aules si fos necessari. Així mateix, és necessari establir una llei que promulgui un estudi de les necessitats a través d’un mapa escolar.

Tercer. Manifestar el rebuig de l’Ajuntament de Ripollet al sistema de finançament de les subvencions a les escoles bressol per al curs 2022-2023 i fins el 2029 portada a terme pel Govern català. Demanar que es torni a negociar amb els ajuntaments a partir dels costos reals d’aquest servei garantint que els ajuntaments no hagin d’assumir més despeses en aquest àmbit. A l’hora d’actualitzar el cost real del servei cal tenir en compte la qualitat educativa i la qualitat i dignificació laboral dels treballadors. Garantir que no es realitzi la totalitat del pagament als ajuntaments una vegada finalitzat el curs i s'avanci el pagament en bestreta o pagaments trimestrals.

Quart. Demanar al govern de la Generalitat que pel curs 2022-2023 i posteriors es realitzi la necessària actualització i revisió dels acords presos amb les entitats municipalistes el 14 de febrer de 2005 i el 9 de juliol de 2008, de sosteniment de les escoles bressol i escoles de música i dansa municipals actualitzant els imports calculant l’augment de costos dels darrers 14 anys i crear una Llei específica per tal de regular-ho.

Cinquè: Demanar al govern de la Generalitat que augmenti fins el 6% del PIB la despesa del Departament d’Educació, per complir la Llei d’Educació de Catalunya.

Sisè: Sol·licitar que es creï una comissió de treball al Parlament de Catalunya per tal de treballar en el finançament i l’ordenació educativa en el marc de l’etapa de 0 a 6 anys.

Setè. Comunicar aquest acord al Govern català, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques.”