Manifest institucional del 25 de novembre de 2026

Aquest 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, alcem la veu amb claredat i fermesa per denunciar una realitat que ens colpeix i que ens obliga a actuar amb urgència: les violències masclistes continuen sent una de les vulneracions més greus, persistents i invisibilitzades dels drets humans, tant a Catalunya com arreu del món.

És imprescindible entendre que es tracta d'una violència estructural que es manifesta en tots els àmbits de la vida: la parella, la família, la feina, l'espai públic i també les institucions. Aquesta violència adopta múltiples formes més enllà de l'agressió física, com ara la violència psicològica, econòmica, sexual, digital, obstètrica, de segon ordre, institucional i vicària.

En aquest marc, la pressió estètica sobre el cos de les dones constitueix també una forma de violència masclista que afecta tot el cicle vital. La imposició de cànons irreals de bellesa i la cosificació, sovint amplificades pels mitjans de comunicació i les plataformes digitals, limiten drets i llibertats, deterioren la salut física i emocional i condicionen la participació plena de les dones en tots els àmbits de la societat.

Sense deixar d'atendre totes les formes de violència masclista, enguany volem posar el focus en una realitat que massa sovint queda invisibilitzada: la violència masclista en l'àmbit digital. Es tracta d'una violència que pot afectar dones de qualsevol edat, origen o context social, però que té un impacte especialment intens en les adolescents i les dones joves.

La reforma de la Llei 17/2020, que modifica la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix la violència digital com una forma específica de violència masclista, tant per les seves manifestacions com pels espais on es produeix. Tot i aquest avenç legislatiu, encara és necessari desplegar mesures concretes que incorporin plenament el món digital a l'abordatge integral de les violències masclistes.

Les violències digitals adopten formes molt diverses: el ciberassetjament, la geolocalització i el control de moviments, la vulneració de la privacitat, l'accés no consentit a dispositius, correus electrònics o comptes de xarxes socials, la difusió d'imatges íntimes sense consentiment, la captació amb finalitats d'explotació sexual a través de plataformes digitals o els insults i les campanyes de desprestigi contra dones amb projecció pública, especialment aquelles que exerceixen lideratge polític, periodístic o activista.

Les dades són contundents. Les Nacions Unides assenyalen que més del 73 % de les dones d'arreu del món han estat exposades o han patit algun tipus de violència a internet, i que el 90 % de les víctimes de la distribució no consentida d'imatges íntimes són dones. A més, estudis d'àmbit estatal indiquen que el 74 % de les víctimes són dones joves menors de 24 anys.

La violència masclista digital afecta profundament el benestar de les víctimes. Reforça estereotips sexistes, danya la dignitat i la reputació, vulnera la privacitat i la llibertat, provoca pèrdues econòmiques i limita la participació política i la llibertat d'expressió. Les seves conseqüències emocionals són igualment greus: por, culpa, vergonya, aïllament i una sensació persistent d'indefensió que sovint s'agreuja perquè moltes dones no identifiquen aquestes situacions com a violència o no troben validació en el seu entorn.

Negar o invisibilitzar la violència digital també és una forma de violència. L'espai digital no és aliè a la societat, sinó un entorn on es reprodueixen i s'amplifiquen les mateixes desigualtats estructurals que existeixen fora de les pantalles. Alhora, els discursos antifeministes i negacionistes utilitzen les xarxes socials per desacreditar el feminisme, qüestionar els drets assolits i intentar frenar els avenços aconseguits gràcies a dècades de lluita col·lectiva.

Davant d'aquesta realitat, les institucions tenim la responsabilitat d'actuar amb fermesa, responsabilitat i valentia. Erradicar les violències masclistes en qualsevol dels seus àmbits és una condició imprescindible per construir una societat justa, democràtica i igualitària. No parlem de fets aïllats, sinó d'una vulneració estructural dels drets humans que travessa la llar, els espais públics, el món laboral, la política i les institucions.

Cap societat que es vulgui justa pot romandre indiferent. És una responsabilitat col·lectiva desplegar polítiques públiques dotades dels recursos necessaris per prevenir, detectar, reparar i garantir l'exercici ple dels drets de les dones, les nenes i les adolescents.

Per això, la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, la resta d'administracions supramunicipals i les entitats municipalistes refermem el nostre compromís de dedicar tots els esforços necessaris per avançar cap a una societat lliure de violències masclistes.

Ens comprometem a desplegar polítiques públiques que situïn al centre els drets de les dones, les nenes i les adolescents; reforçar la detecció, la prevenció i la sensibilització, amb una atenció especial a les violències digitals; impulsar una resposta integral i coordinada a través del Pacte Català contra les Violències Masclistes; i continuar treballant conjuntament amb les institucions, el teixit comunitari, el tercer sector i la ciutadania per construir una Catalunya feminista, justa i lliure de masclisme.

No podem esperar més ni mirar cap a una altra banda. Erradicar les violències masclistes no és una opció: és una obligació col·lectiva i un mandat democràtic. Per una vida lliure de violències masclistes. Ni una sola excusa, ni un pas enrere.