Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Contra el quart cinturó i a favor de la mobilitat sostenible i la conservació dels espais naturals.

Moció contra el quart cinturó i a favor de la mobilitat sostenible i la conservació dels espais naturals. Presentada pel grup municipal de Ara Decidim Ripollet.

El Quart Cinturó, Autopista Orbital de Barcelona, Ronda del Vallès, B-40 o Ronda Nord és una autopista projectada ja en l’època franquista des de1966, en els temps del “desarrollismo” i de la Gran Barcelona que van suposar una forta ocupació de la plana del Vallès. Fins al 1992 va romandre sobre el paper, fins que el 1992 el Govern de l’Estat va decidir posar en marxa aquesta autopista des de Vilafranca fins a Granollers travessant tota la plana vallesana.

El 2007 s’iniciaven les obres del tram Abrera-Terrassa el qual, al cap de 16 anys, encara no està acabat. S’han fet estudis informatius del tram Terrassa/Granollers, sense fer-ne cap projecte i amb tres estudis d’impacte ambiental (2013,2017 i 2021) que ja han caducat. L’abril de 2022, El Ministerio de Transportes anunciava que renunciava al tram Abrera-Vilafranca però sense desafectar les reserves de sòl. Fins ara, el tram vallesà del Quart Cinturó estava completament aturat sense data.

Per exigència del PSC, l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat d’enguany ha tornat a desenterrar aquest projecte. En concret l’acord preveu “fer efectiu durant el primer trimestre de 2023 amb el Ministerio de Transportes el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord entre Terrassa, Sabadell i Castellar”. Malgrat que ara li diguin “Ronda Nord”, està clar que és un tram més del Quart Cinturó. Tant és així que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, va ratificar que era el Quart Cinturó i que “el volia tot”, fins a Granollers.

Des del començament aquesta nova autopista ha estat fortament contestada pel moviment ecologista i veïnal d’ambdós Vallesos en considerar que tenia uns forts impactes ambientals i d’ocupació del territori.

Cal tornar a recordar que aquesta gran infraestructura respon a un model de país ja del tot obsolet, basat en els combustibles fòssils i la mobilitat privada, i que és el principal responsable de la situació d’emergència climàtica que vivim (un 72% de les emissions de CO2 són generats pel trànsit de turismes i camions) ni tampoc als interessos de la gran majoria de la gent. En aquest sentit, el Quart Cinturó afectaria greument la integritat dels espais forestals i agraris que queden a la plana del Vallès, destruint-los i fragmentant-los, amb una pèrdua irreversible de biodiversitat. En 40 anys, del 1979 al 2019, s’han perdut més de 17.000 ha de sòl agrícola al Vallès, 8.000 ha, un 55,10% al Vallès Occidental i 9.243 ha, un 42,66%, al Vallès Oriental. També afectaria espais d’alt valor ecològic, afectant de mort la continuïtat de la via verda Sant Llorenç de Munt- Collserola i altres corredors ecològics del Vallès. A més, la plana vallesana és una de les zones de l’àrea metropolitana amb uns índexs de contaminació per emissions de CO2 més elevades i l’impacte d’una nova autopista faria que empitjorés encara més la qualitat de l’aire i les afectacions a la salut de les persones que se’n deriven.

Diuen els seus partidaris que el Quart Cinturó és necessari per afavorir la mobilitat i la connectivitat dels territori, però el que s’hi amaga és un interès per ocupar els terrenys lliures que quedin al seu costat amb el desenvolupament urbanístic per disposar de més sòl industrial. Tot plegat no ho podem permetre en unes comarques que apleguen 1,3 milions d’habitants.

El Quart Cinturó, Ronda Nord, B-40... és una infraestructura que respon a la mateixa lògica que l’ampliació de l’aeroport del Prat i els casinos del Hard Rock: ocupar i depredar el territori per obtenir més guanys privats per a uns pocs. Són projectes que només beneficien els que més tenen i que deixen al marge la majoria de la població: podem tenir un gran aeroport i una nova autovia, però al poble de la vora continuarà sent millor que hi anem a peu.

Per millorar la mobilitat de la ciutadania del Vallès i millorar les condicions ambientals no calen grans projectes. Cal millorar el transport col·lectiu amb noves línies ferroviàries (Corredor Mediterrani de mercaderies, línia orbital del Vallès), tramvies i noves línies d’autobusos. Projectar noves autopistes i no atendre com resoldre una mobilitat més sostenible de cara al futur és una irresponsabilitat.

Per tot plegat el grups municipals sota signants, proposem al Ple de l’Ajuntament de Ripollet l’adopció dels següents acords:

1. Instar al Govern de la Generalitat que no accepti cap partida pressupostària extraordinària de l’Addicional Tercera que comprengui la construcció d’alguna de les fases del Quart Cinturó, tot i que se li digui Ronda Nord.

2. Instar al govern de l’Estat que les partides pressupostàries aprovades a l’Estat pel 2023, que contemplin estudis o inversions per perllongar el Quart Cinturó, no s’executin i es destinin al transport col·lectiu.

3. Demanar al govern de la Generalitat i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya que s’abandoni d’una vegada per totes la construcció d’infraestructures que fomentin la mobilitat privada basada en combustibles fòssils, tot apostant decididament pel transport públic i per l’increment de la xarxa ferroviària.

4. Instar a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments a eliminar de totes les figures de planejament les reserves de sòl per fer el Quart Cinturó.

5. Demanar a la Generalitat de Catalunya la redacció d’un pla Urbanístic dels espais de protecció especial del Vallès, així com un Pla sectorial Agrari específic de les dues comarques vallesanes.

6. Adherir-nos al manifest “No al Quart Cinturó, Sí al transport públic” promogut per la Campanya contra el Quart Cinturó i més d’una cinquantena d’entitats dels dos Vallesos. Així mateix donar suport a la manifestació del proper 26 de febrer a Sabadell amb aquest lema.

7. Traslladar aquests acords a la Campanya contra el Quart Cinturó, als govern de la Generalitat i de l’Estat, al Departament de Territori i Sostenibilitat i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.