La primera imatge del mural es presenta dividida en dues parts. La primera ens mostra les activistes trans Sylvia Rivera y Marsha P. Johnson, amb el bar d’ambient Stonewall Inn de Nova York com a fons. En aquest espai van succeir els disturbis del 28 de juny de 1969, que van marcar un punt d’inflexió del moviment d’alliberament LGTBI arreu del món, a causa de les fortes batudes que hi feia la policia constantment, fins que aquella nit comunitat LGTBI els va plantar cara. La Sylvia i la Marhsa van ser fundadores de l’organització Revolucionaris Activistes Transvestits del Carrer (STAR, per les sigles en anglès), moviment dedicat a ajudar a dones trans sense sostre. Van ser punt clau en els fets de Stonewall i són llegat històric en l’avantguarda del moviment LGTBI.

A l’altra part de la imatge tenim a Harvey Milk amb el mític cartell del barri LGTBI de Castro, a San Francisco. Harvey Milk va ser el primer polític obertament gai en exercir un càrrec públic a Califòrnia l’any 1977, com a membre del San Francisco Board of Supervisors. Milk va estar onze mesos ocupant el càrrec de supervisor municipal i va promoure una ordenança sobre els drets de les persones LGTBI de la ciutat. El 27 de novembre de 1978, Milk i l’alcalde George Moscone van ser assassinats per Dan White, un altre supervisor de la ciutat que havia dimitit recentment i volia recuperar el seu lloc, decisió que estava en mans de l’alcalde.

La primera manifestació per l’Orgull LGTBI a l’estat espanyol va tenir lloc a Barcelona el 26 de juny de 1977. La convocatòria va ser organitzada pel FAGC (Front d’Alliberament Gai de Catalunya) creat l’any 1975, després de la mort del dictadorm tot i que no sa ser legalitzada fins l’any 1980. Va ser la primera organització LGTBI de l’estat i hereva del MELH (Movimiento Español de Liberación Homosexual).

Tot i estar vigent la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, la manifestació va reunir gairebé 5.000 persones que van desfilar pacíficament per les Rambles. En arribar a la Font de Canaletes, però, la manifestació va ser durament reprimida per la policia, que va realitzar diverses càrregues i va disparar bales de goma. La manifestació va marcar un punt d’inflexió en la defensa dels drets de les persones lesbianes, gais, trans i bisexuals i va marcar l'inici de les manifestacions per l'alliberament LGTBI a diverses ciutats de l'estat.

Lesbians and Gays Support The Miners (LGSM) és una entitat LGTBI històrica de Regne Unit que ens va visitar l'any 2016, participant a la manifestació descentralitzada de la nostra ciutat. Va ser una aliança de persones lesbianes i gais que cooperaren per donar suport als miners vaguistes durant la llarga vaga de miners del Regne Unit dels anys 1984 i 1985, un exemple de lluita obrera i solidaritat contra el govern de Thatcher i el bloqueig que patia aquest col.lectiu.

L'entitat va ser impulsada inicialment per Mark Ashton amb el seu amic Michael (Mike) Jackson, després que ambdós recollissin donacions pels miners durant la marxa de l'Orgull Lèsbic i Gai de Londres de 1984. A la imatge apareixen els activistes que van venir a Ripollet, amb bandera en mà i entre ells figuren Mike Jackson i Mark Ashton (en forma d'homenatge pòstum, ja que Mark va morir).

ACT UP és l'acrònim de l'AIDS Coalition to Unleash Power (Coalició de la sida per deslligar el poder), un grup d'acció directa fundat el 1987 per cridar l'atenció sobre la pandèmia de la sida i la gent que la patia, a fi d'aconseguir legislacions favorables, promoure la investigació científica i l'assistència a les persones malaltes fins a aconseguir totes les polítiques necessàries per assolir la fi de la pandèmia.

ACT UP es va fundar el març de 1987 al Centre per la comunitat lèsbica, gai, bisexual i transgènere de Nova York. Va ser un moviment mundial, on va arribar a ciutats europees com Barcelona o Paris, sent sempre exemple de lluita. Van fer nombroses accions que donaven amb les quals demanaven major accés als tractaments experimentals contra la sida i perquè es coordinés una política nacional per lluitar contra la malaltia.

El matrimoni igualitari a Espanya va ser legalitzat l'any 2005 després d'una campanya que també incloïa l'adopció homoparental, iniciada l'any 2004. Després de molt de debat, la Llei que permetia el matrimoni homosexual va ser aprovada per les Corts Generals d'Espanya el 30 de juny de 2005 i publicada el 2 de juliol del mateix any. El matrimoni entre persones del mateix sexe es legalitzava el 3 de juliol de 2005, sota el mandat del president José Luis Rodríguez Zapatero, convertint-se en el tercer Estat al món en fer-ho, després dels Països Baixos i Bèlgica i disset dies abans que el Canadà. Un dels majors promotors que van lluitar per aquesta llei va ser Pedro Zerolo, que va esdevenir tota una icona de la comunitat LGTBI.

La ratificació de la Llei no va estar carent de conflicte, Tot i el suport de el 66 per cent de la població, les autoritats de l'Església catòlica s'hi van oposar rotundament, criticant el que consideraven el debilitament del sentit del matrimoni.

El primer any es van casar 4.500 parelles, i el Partit Popular va intentar frenar la llei als tribunals amb un recurs constitucional, sense poder aconseguir-ho.

La Llei 2/2014, del 8 de juliol, integral per la no discriminació per motius d'identitat de gènere i reconeixement dels drets de les persones trans d'Andalusia, va ser aprovada al Parlament d'Andalusia el 25 de juny de 2014, una llei integral de transsexualitat per la no discriminació per motius de gènere i de reconeixement dels drets de les persones trans d'Andalusia.

És la primera norma en l'àmbit estatal que regula el dret a l'autodeterminació de gènere, i que aconsegueix despatologitzar la transsexualitat. Una Llei pionera a l'estat i a Europa, que va estar marcada per la gran feina feta pel col·lectiu trans andalús, especialment per l'Asociación de Transexuales de Andalucía Sylvia-Rivera, amb la seva presidenta Mar Cambrollé al capdavant. La imatge és a les portes del Parlament d'Andalusia, just desprès de l'aprovació de la Llei.

La Llei 11/2014 del 10 d'octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, és la primera Llei contra la LGTBI-fòbia que s'aprova a tot l'estat espanyol, pionera a tot Europa. Va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 2 d'octubre de 2014, sent una Llei per garantir el dret a la igualtat i a la no-discriminació per motius d’orientació sexual i identitat o expressió de gènere, i assegurar que a Catalunya es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat, una eina molt necessària per fer front a l'LGTBI-fòbia.

Cal destacar que aquesta Llei està impulsada per entitats LGTBI catalanes que la van treballar de manera conjunta amb una feina que cal posar en valor. Remarcar de forma molt especial a les entitats com l'Observatori contra l'homofòbia, Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Casal Lambda, Gais Positius i Famílies LGTBI. Al mural es veuen activistes com Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia i als activistes històrics Armand de Fluvià i Jordi Petit, celebrant juntament amb altres activistes el moment de l'aprovació.

La manifestació del 18 de juny de 2016 a Ripollet, va marcar clarament un abans i un després a la nostra ciutat. Emmarcat en la manifestació descentralitzada de la Comissió Unitària 28 de juny, va ser una trobada que va aplegar milers de persones d’arreu del territori català, en un ambient de reivindicació i visibilitat pels drets i llibertats del col·lectiu LGTBI.

La capçalera va estar formada per les diferents associacions de veïns de Ripollet, amb el lema “Les AAVV de Ripollet a favor dels drets de lesbianes, gais, bisexuals, persones trans i intersexuals, estima com vulguis”. Des de llavors, a Ripollet es celebra anualment la “Diada LGTBI, l'Orgull de Ripollet!”.