Adhesió Manifest Comissió Unitària 28J
L'Ajuntament de Ripollet, a través de la regidoria de Polítiques LGTBI, s'ha adherit a la commemoració del Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia així com al manifest redactat per Comissió Unitària 28 de Juny.
El text del manifest és el que es reprodueix a continuació:
La matinada del 28 de juny de 1969, avui fa 50 anys, la policia de Nova York va irrompre al bar d'Stonewall Inn amb la intenció de tancar el local i d'arrestar-hi la concurrència. Aquest bar, a banda de ser freqüentat per trans, lesbianes, bisexuals i gais, era conegut per atreure persones racialitzades, migrades (especialment llatinoamericanes), persones sense sostre i marginades socials.
Aquella nit la ràbia per la brutal actuació policial esclatà als carrers: centenars de persones s'enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent. La comunitat LGTBI deixà , per uns dies, de lluitar en associacions més o menys encobertes per defensar-se i reivindicar-se al carrer.
50 anys després som les mateixes persones que lluitem contra les agressions i els discursos de l'odi que pretenen deshumanitzar-nos. No ens conformem amb la llei 11/2014, cal fer-la efectiva i que es compleixi arreu, amb sancions si cal. Contra el masclisme, el feixisme i contra l'LGTBI-fòbia, ni un pas enrere!
50 anys després som les mateixes persones trans que lluitem per la visibilització , per la dignificació, contra la patologització i per la inclusió sociolaboral en igualtat de condicions.
50 anys després som les treballadores sexuals que exigim el reconeixement dels nostres drets laborals, per part d'institucions governamentals i jurídiques, i la fi de les polítiques abolicionistes que empitjoren les nostres condicions de vida i les de les nostres famílies.
50 anys després som les persones amb VIH que lluitem contra l'estigmatització social i laboral, la culpabilització individual i la discriminació sanitària.
50 anys després som les mateixes persones migrades o racialitzades que lluitem per fer efectius els drets humans, el dret a l'asil, el dret a gaudir d'espais de seguretat, de cures i de llibertat, i que salvem vides a la Mediterrània.
50 anys després som les persones que denunciem l'assetjament escolar per raó d'identitat de gènere o sexual. Volem una formació crítica amb l'entorn, sense prejudicis i lliure d'estereotips.
50 anys després som les mateixes persones que construïm murs de coratge per afrontar la brutalitat policial, desfermada de nou i un cop més a casa nostra contra les classes populars organitzades.
50 anys després som les mateixes persones que ens organitzem arreu del territori per defensar el dret a un treball digne, garantir l'accés a l'habitatge per a tothom i poder envellir en condicions adequades.
50 anys després som les mateixes persones que no ens venem a empreses ni governs que es renten la cara amb la lluita LGTBI i mercantilitzen els nostres drets, cossos i sexualitats.
50 anys després lluitem més plegades que mai amb les reivindicacions feministes, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. Només sí és sí!
50 anys després cal tornar a reivindicar que hem estat, som i serem la revolta al carrer per guanyar plegades una vida digna i feliç.
Ripollet, 28 de juny de 2019.