Ripollet celebra el plurilingüisme en el marc del Dia de la Llengua Materna

Aquest dimarts, 21 de febrer, es commemora el Dia Internacional de la Llengua Materna, un dia que se celebra des de 1999, quan va ser proclamat per la UNESCO per tal de promoure el plurilingüisme i la diversitat cultural, a través de la difusió de les llengües maternes. A Ripollet, se celebra amb la col·laboració dels centres educatius, el Centre de Normalització Lingüística de Ripollet i la Biblioteca Municipal.

Aquest dimarts, a les 11.30 h, alumnat de secundària, conjuntament amb l'Oficina de Català i l'Escola de persones adultes Jaume Tuset, realitzarà a l'Espai M. Aurèlia Capmany la lectura conjunta d'un fragment d'un poema, d'un conte o una cançó en la llengua del seu país d'origen. Enguany l'escenari estarà presidit pel nou mural en homenatge a M. Aurèlia Capmany, fet novament per Fullet, amb la col·laboració de l'artista Zudi.

A més, l'alumnat de l'Oficina de Català ha enregistrat un programa de ràdio aquest 20 de febrer, on han presentat una cançó en una llengua que es parla al seu lloc d'origen (garifuna d'Hondures, pemón de Veneçuela, bable d'Astúries, gallec, quítxua del Perú, pipil del Salvador, wayuu de Colòmbia i ucraïnès). El programa s'emetrà aquest dimecres, 22 de febrer, a les 13 h i també es podrà escoltar al web ripolletradio.cat.

A més, els centres educatius d'infantil i primària de Ripollet faran diferents projectes per treballar cançons, contes i llegendes en les llengües d'origen del seu alumnat. Aquest projecte ha estat impulsat des del Pla Educatiu d'Entorn de Ripollet i compta amb el suport del Centre de Normalització Lingüística de Ripollet i de la Biblioteca Municipal.

Redacció ripollet.cat - MM/NdP

Tot seguit podeu llegir l'entrevista a Fullet, l'artista creador del nou mural en homenatge a M. Aurèlia Capmany.

"Quan pintes estàs en pau, no penses una altra cosa que no sigui en colors”

Com va ser la teva arribada al grafit?

Vaig començar pintant les parets dels lavabos de l’institut, amb només catorze anys. La incomprensió i la pressió que sentia per no acabar d’encaixar a l’escola va fer que acabés passant gran part del meu temps pintant als carrers de Ripollet. Em funcionava com una manera de descarregar tota la meva ràbia. Quan pintes estàs en pau, no penses una altra cosa que no sigui en colors.

Com va ser el pas del hobby a l’ofici?

Un cop que estava pintant a una fàbrica abandonada. Vaig fer una peça d’un cuiner amb un ganivet i un pollet corrents, em va semblar divertit. Vaig marxar molt satisfet del que havia fet i, a la sortida, una veïna de la zona em va demanar si podia fer un mural al seu pati. A partir d’aquell moment, em vaig adonar que era possible viure d’allò que m’agradava.

Ets autodidacta?

Sí. Jo era molt dolent amb el tema del dibuix a l’escola. Tenia un company que ho feia molt bé. Intentava imitar-lo i em semblava impossible. Per això, crec que no neixes sabent dibuixar, però sí amb certa sensibilitat que et fa més fàcil veure més enllà que la resta.

La teva darrera obra és el mural de Maria Aurèlia Capmany.

És el segon cop que el faig, ja que el primer es va deteriorar. Aquesta reinterpretació ha estat una construcció entre diverses persones i de l’esbós a la realitat canvia moltíssim. L’actual mostra una Maria Aurèlia més gran d’edat. Els colors, d’altra banda, també han canviat. Són una transició del lila al groc, a causa de la disposició de l’espai i la llum. Els llibres apareixen per referenciar la Biblioteca Municipal, que es troba davant del mural.

Explica’ns, com és el món dels artistes del grafit?

Personalment, jo m’he criat molt al carrer i he crescut als barris. Sempre he tingut bona relació amb tothom, però hi havia gent que buscava baralla. El carrer m’ha donat eines per aprendre a moure’m i comunicar-me. No només es tracta de saber pintar o no, també és important saber moure’s i vendre’s.

Què t’agradaria canviar de la teva professió?

Falten murs a les ciutats. Moltes vegades debato sobre el punt d’il·legalitat d’aquesta professió. La gent gaudeix del meu art quan es tracta de murals que he fet a restaurants, però rebutja les meves pintures del carrer. Penso que una bona idea seria tenir una xarxa de murs lliures, així la gent no hauria de pintar on no toca.

Què li diries als joves que tenen inquietuds i interès pel món del grafit?

Els diria que pensin en la seva vida d’aquí a deu anys. Acaben arribant i si tu has tingut un far que va guiant-te, sempre arribes a aconseguir els teus propòsits. La vida canvia. La riquesa no va amb els diners sinó a les experiències, la feina, els amics...

Redacció ripollet.cat/ Toni Miralles - Celia González