Pregoners de la Festa Major 2024: "Ser pregoner del nostre poble és un orgull molt gran"
L'escriptora Tamara Marín i el polifacètic Benja Villegas són els encarregats de fer el pregó de la Festa Major d'enguany. Així explicaven la seva relació amb Ripollet i els seus records en les Festes Majors.
Què significa per vosaltres ser pregoner?
T.M. Recordo quan em van trucar per oferir-me ser pregonera i que em van dir que tenia temps per pensar-ho i donar una resposta. Jo els vaig dir que no calia temps, que per descomptat que volia ser la pregonera i amb molt d'orgull. A més, quan em diuen que ho faré amb el Benja em va agradar encara més. També hi ha nervis, però segur que surt bé.
B.V. Un orgull molt gran. Podria dir que la meva relació amb Ripollet ha passat per diferents moments, però ara mateix m'agafa en un punt en el qual em genera molta emoció poder tenir aquesta responsabilitat. A part d'això, compartir-ho amb la Tamara també és un extra afegit, ja que ens coneixem des que érem petits. Ens vam criar al mateix bloc de pisos a Can Mas. A més, recordo molt especialment quan els dos treballàvem al forn Salut, jo repartint pa, i la Tamara de venedora i, sempre que entrava i ella tenia 5 minuts lliures, la veia llegint.
Per tant, orgull de Ripollet i orgull de barri.
T.M. Per descomptat. Moltes vegades jo continuo dient que sóc de Can Mas, tot i que ara visqui a Pinetons. Allà és on em vaig criar i on em vaig formar com a persona. Sempre que hi ha moviment per allà no me'n perdo ni una.
B.V. És un barri fantàstic, clarament de classe obrera i amb molt d'orgull Els meus avis són andalusos i el meu pare m'explica coses del Ripollet de quan ell era nen i m'adono que aquest també va ser el poble de la meva família. Després als 80, quan naixem nosaltres, tots els edificis d'aquella zona eren acabats de construir i, per tant, tots els nostres pares eren de la mateixa edat. D'aquí neixen aquests vincles de tots els que vam criar-nos allà.
Què recordes de les Festes majors?
T.M. Jo el que sempre dic és que la Festa Major em persegueix. Quan vivia a Can Mas es feia a aquella zona i ara que visc a Pinetons, es fa una mica més per allà. Recordo la fira, passar la rambla amb els meus pares i, posteriorment, fer exactament el mateix, però acompanyant soc jo a les meves filles a gaudir de la Festa Major de Ripollet.
B.V. Primerament quan era jove, creuant la rambla durant els dies de Festa Major i esperant amb il·lusió veure les llums de la fira. Tinc moltes imatges gravades com anant a coll i ve del meu pare amb el núvol de sucre aixecat i que s'enganxés al tendal del Milar Brunet, i quedar-me sense la llaminadura. Després recordo les festes d'adolescent amb els amics i sobretot, vinculo molt la Festa Major amb el retrobament. Anys enrere, no estava tan de moda la roda de vacances com ara i, pràcticament tothom, marxava a l'agost i Ripollet quedava buit. Quan arribava la Festa Major era el dia en què tots tornàvem a casa i ens retrobàvem després de les vacances.
Feu-nos 5 cèntims de vosaltres.
T.M. Doncs de tota la vida de Ripollet. Vaig començar treballant al forn Salut, també vaig estar 13 anys a una llar d'infants i vaig començar a compaginar-ho amb l'escriptura. Va arribar el punt en què em vaig adonar que, si volia perseguir el meu somni, ja no li podia dedicar temps parcial i em vaig tirar a la piscina. Amb molt d'esforç i dedicació he publicat 22 novel·les, al gener vaig publicar la primera amb Planeta i a l'octubre n'arriba una de nova amb edicions Kiwi. El meu gènere predilecte és la novel·la romàntica, però intento fugir dels estereotips clàssics.
B.V. Jo diria que he aconseguit crear un ofici a través de mi. Amb 17 anys vam formar un grup de música amb amics i allà vaig començar a dibuixar el logo de la banda, per exemple. Posteriorment, vaig anar tirant cap al grafisme a la televisió i és veritat que en el món audiovisual català no em falta feina. L'altre vessant és la comunicació que també m'ha obert portes, la més recent el pòdcast.
En cert moment vas parlar de la necessitat de sortir de Ripollet.
B.V. Jo sempre he estat enamorat del meu poble. De petit, amb els amics, a la plaça, dèiem que ens compraríem el mateix edifici i així viuríem tots junts. Jo vaig anar creixent com a persona aquí i inclús en l'àmbit professional també, però arriba un punt en el qual has de sortir per trobar nous reptes. Però no és just recriminar-li això a Ripollet. El poble no és nostre, nosaltres som del poble. Ripollet mai va marxar de mi. Jo estava a Barcelona per tenir una feina millor i per trobar altres oportunitats, però ara ja fa molts anys que emocionalment torno a estar molt vinculat aquí i crec que aquest pregó és la cirereta del pastís.
Què li diries a la gent que vol assolir els seus somnis.
T.M. Treball i constància. Jo treballo a casa que, per a molta gent pot semblar còmode, però també és veritat que moltes vegades t'autoexigeixes tant que no descanses. Quan tu treballes per algú saps que tens uns dies de festa i que has de complir les teves hores, però jo hi ha setmanes que no descanso cap dia i sempre estic pensant a escriure perquè al final estàs perseguint un objectiu que va més enllà que treballar la jornada de 8 hores. Sempre dic que jo soc una mala "jefa", que no em dono dies de festa i em faig fer hores extres moltes vegades.
B.V. No sóc molt partidari dels missatges grandiloqüents de "aconseguiràs sempre tot el que vulguis", però cal disciplina. Nosaltres som fills i nets de la gran classe treballadora i aquesta cultura de l'esforç la portem dintre. Crec que si ets implacable en lluitar per allò que vols o t'agrada sempre tindràs la sensació de satisfacció. Si ho dones tot, pot ser que ho aconsegueixis, però en cas que no arribis a l'objectiu, l'esforç del camí segur que t'obre portes cap a altres llocs que inclús poden ser millors.
Pots escoltar l'entrevista sencera a través d'aquest enllaç.