Mor als 92 anys l’artista ripolletenca Lluïsa Sallent, referent de la pintura i l’escultura figurativa catalana
En la nota de condol, l'Ajuntament de Ripollet ha estacat la contribució de Lluïsa Sallent a enriquir el patrimoni cultural de Ripollet, donant obres i materials del seu procés creatiu, com ara l'escultura “En sí”, amb què apareix retratada i la pintura donada el passat mes de juliol com a última volutat de l'artista i que apareix al final de la notícia.
La pintora, escultora i escriptora ripolletenca Lluïsa Sallent ha mort, deixant un llegat artístic que la situa entre les figures més destacades de l’art figuratiu català contemporani. Nascuda a Ripollet el 12 de desembre de 1934, al barri del Pont Vell, va créixer en una família pagesa vinculada a les terres de l’actual polígon de la Ferreria, fet pel qual era coneguda popularment com la “Lluïsa de la Ferreria”.
De ben jove va destacar pel seu caràcter inquiet i avançat al seu temps. Va estudiar a l’Escola de les Germanes Dominiques, va participar en la vida cultural del municipi i, amb només dinou anys, va iniciar una etapa com a model d’alta costura abans d’establir-se a Barcelona, sense perdre mai el vincle amb la seva vila natal.
La seva vocació artística es va consolidar el 1966 de la mà del pintor Pere Pruna, amb qui es va formar a través de l’observació directa. Més endavant, el 1979, l’escultor Joan Rebull la va introduir en el món de l’escultura. Tot i no haver cursat estudis reglats de Belles Arts, va desenvolupar una trajectòria marcada per un estil figuratiu de clara inspiració clàssica, però amb una sensibilitat contemporània molt personal.

La seva obra escultòrica, realitzada principalment en marbre, alabastre, travertí i bronze, es va centrar especialment en el cos femení, amb composicions que transmeten serenor, força i equilibri. En pintura va mantenir també un llenguatge figuratiu caracteritzat pel domini del dibuix i una pinzellada expressiva. Peces com Somni de pedra i Solejant-se, conservades a la Fundació Vila Casas, formen part del seu llegat.
Al llarg de la seva carrera va exposar en nombroses galeries i les seves obres van passar a formar part de col·leccions públiques i privades. També va conrear la literatura amb les memòries Vidas y apariencias (2011) i la novel·la biogràfica Fortuny, retrat d’una passió, dedicada al pintor Marià Fortuny.
La figura de Lluïsa Sallent també és present a l’exposició permanent “Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada” del Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata, un reconeixement a una artista que sempre va mantenir viu el seu lligam amb Ripollet.

A la inauguració del CIP Molí d'en Rata i de l'exposició "Protagonistes. Ripolletencs que deixen petjada", l'any 2007.

Pintura donada per l'artista com a última voluntat, el passat juliol de 2026, que ha passat a formar part del fons local.
Redacció: ripollet.cat