Les entitats culturals reclamen suport per preservar els arxius privats i la memòria col·lectiva
Les entitats culturals de Ripollet acumulen a les seves seus documentació, fotografies i objectes de gran valor històric. Tot i això, moltes no disposen ni de l’espai ni dels coneixements tècnics necessaris per garantir-ne una correcta conservació. Davant d’aquesta realitat, un grup d’entitats del municipi s’ha unit amb l’objectiu de posar en valor aquests fons i trobar vies perquè es preservin amb el suport de les institucions.
La iniciativa es va fer pública ahir amb l’organització de la xerrada Els arxius privats: reptes per a la preservació i divulgació de la memòria col·lectiva, a càrrec de Marta Marín-Dòmine, escriptora, investigadora i exdirectora del Born Centre de Cultura i Memòria. L’acte, celebrat al Centre Cultural de Ripollet, va reunir més d’una cinquantena de persones.
Durant la seva intervenció, Marín-Dòmine va diferenciar entre història i memòria i va afirmar que “l’arxiu és un lloc privilegiat per a la memòria”. Segons va explicar, les col·leccions privades, que comencen a proliferar a finals del segle XIX, permeten preservar la memòria col·lectiva incorporant la vida quotidiana i col·lectius que la historiografia tradicional sovint ha deixat al marge.
En una ponència de caràcter magistral, la investigadora va proposar un recorregut per artistes contemporanis i instal·lacions artístiques que reflexionen sobre qüestions com la decisió de què es preserva i per què, la veracitat dels testimonis o la construcció de la identitat a través dels arxius. Al llarg de la xerrada també es van abordar temes com el “problema grandiós de l’espai”, les dificultats d’accés als arxius oficials, la protecció dels documents, el dret a la informació i a l’oblit, així com la contribució dels arxius a la democràcia.
Marín-Dòmine va reivindicar especialment el valor dels arxius privats i de petit format, recordant els primers esforços per preservar la memòria en moments de risc, com durant la Primera Guerra Mundial. “Em fascina la passió per guardar sabent que tot s’enfonsava”, va afirmar, tot subratllant que a través dels objectes i la documentació es poden reconstruir històries silenciades. Com a exemple, va esmentar l’existència de judicis per violència contra les dones al segle XVII, un fet que la història oficial ha tractat de manera marginal.
Entre el públic hi havia arxivers professionals, responsables d’entitats culturals i col·leccionistes particulars, així com el regidor de Cultura i Patrimoni, Roger Bayó, i representants del CIP Molí de Can Rata i de l’Arxiu Municipal. També hi va assistir el Grup de Recerques i Estudis de Cerdanyola (GREC), que va presentar una proposta de conservació en línia d’arxius privats.
“La trobada ha servit per prendre consciència de la importància de preservar la documentació, les fotografies i els records privats perquè puguin esdevenir un llegat permanent”, va valorar Àngels Leiva, de l’associació Traça, una de les entitats impulsores del projecte.
El grup d’entitats reclama ara la creació d’un espai físic on associacions i particulars puguin dipositar documentació abans de cedir-la a l’Arxiu Municipal, així com suport professional per revisar i contextualitzar els arxius d’entitats. Entre les propostes plantejades, destaca la demanda d’una beca que permeti ajudar a documentar i posar en valor aquests fons com a part essencial del patrimoni i la memòria col·lectiva de Ripollet.
Redacció: ripollet.cat / JJR