La història del Boig de la plaça d'en Clos s'inclou a la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius
Els arxius catalans celebren del 6 al 12 de juny la Setmana Internacional dels Arxius, que promou el Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA). El dia central serà dijous 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, que pren com a referent la creació del mateix Consell per part de la UNESCO l'any 1948.
L'Arxiu Municipal de Ripollet s'adhereix un any més a la commemoració de la Setmana Internacional dels Arxius, que se celebra aquesta setmana vinent, del 6 al 12 de juny. En aquesta edició, l'Arxiu col·labora amb la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, que, amb el lema "Busquem exploradors i exploradores d'històries. Descobreix-les", ha programat diferents activitats basades en l'elaboració d'històries i fets verídics esdevinguts amb un final sorprenent, increïble o intrigant. A més, han d'estar documentats a partir de documents originals conservats als mateixos arxius de Catalunya. Aquesta història i la resta d'activitats programades per la resta d'arxius catalans que s'han adherit a la campanya de la Direcció General de Patrimoni Cultural, poden consultar-se en aquest enllaç.
En el cas de Ripollet, l'Arxiu Municipal presenta uns fets que ja va descriure Manel Mogas en Històries de Ripollet i seran reproduïdes en altres publicacions locals, els quals fan referència al cas conegut popularment com el Boig de la plaça d'en Clos.
Es tracta d'una història real que va succeir a Ripollet a finals del segle XIX i que va posar fi a la nissaga dels Clos, família arrelada a la ciutat des del segle XVII i que tenia la casa a la plaça de la Salut, que posteriorment va donar lloc a l'actual plaça d'en Clos. Aquest personatge real és Ezequiel Clos i Fatjó, estudiant de dret, qui, després d'un suposat desengany amorós –si atenem a la crònica oficial- va embogir i va acabar internat en un sanatori.
Un temps després, quan ja tornava a residir a la casa familiar, es produeix un nou intent per part dels familiars de reingressar-lo de nou al sanatori. Aquest fet provocarà una mobilització popular i l'alteració de l'ordre públic amb llançament de pedres i l'intent d'accedir a l'edifici per part de la població per tal d'evitar el reingrés d'Ezequiel Clos al sanatori. Els esdeveniments es van produir al llarg d'una nit, quan el carro que havia de traslladar Ezequiel al sanatori va fer acte de presència. Segons el relat popular, les rodes –aleshores de fusta i ferro- havien estat recobertes amb goma per evitar fer soroll i alçar sospites. Tanmateix, això no va impedir la presència de veïns que ja estaven alertats pels rumors.
Acta del Ple Municipal del 13 de juny de 1891, arran dels aldarulls de la nit anterior.
Aquesta alteració de l'ordre públic serà reflectida en una sessió del Ple Municipal del dia 13 de juny de 1891, un dia després dels fets. En aquesta sessió, l'alcalde declara que l'alteració de l'ordre de la nit anterior es va produir per l'intent de reingressar Ezequiel Clos en un sanatori. Atenint-nos a les paraules de l'alcalde i que reprodueixen les dels manifestants, aquest veí no havia provocat cap infracció i el seu internament no havia causat res més que un agreujament del seu estat de salut.
Així doncs, l'acció dels veïns va paralitzar la sortida d'Ezequiel Clos de Ripollet i va permetre que aquest continués residint al seu domicili, sent cuidat pel veí Joan Gorchs i posteriorment pel fill i net d'aquest, Ignasi i Joan Gorchs. Segons la tradició oral popular, Ezequiel sortia sovint al pati interior de la casa on hi havia arbres fruitals i ho feia cobert per un llençol blanc, fet que provocava perplexitat dels nens que saltaven els murs del pati per veure'l i que acabaven fugint en identificar-lo com un fantasma. Passats els anys, resta el dubte de saber si la malaltia de l'hereu i últim Clos va esdevenir per un desengany amorós –com ha transmès la versió més oficial- o va ser fruit d'un enverinament per part dels familiars per apoderar-se de l'herència –concretament els seus oncles-, versió que també ha mantingut la tradició popular oral.
En tot cas, Ezequiel, que va ser l'últim propietari del Molí d'en Rata, va romandre la resta de la seva vida a Ripollet, gràcies a l'estima, la lluita i la perseverança dels seus veïns i va acabar morint el 15 d'agost de 1943 a l'edat de 79 anys, després d'haver viscut sol durant 50 anys en la casa familiar. Amb ell finalitzava la nissaga dels Clos a Ripollet i es va encendre la metxa d'aquesta història misteriosa i trista sobre aquest personatge. Successos que resulten alhora encoratjadors pels resultats de la lluita col·lectiva d'uns veïns compromesos amb el veí malalt i solitari i que l'Arxiu Municipal ha volgut recuperar.
NdP