La campiona de Catalunya júnior de gimnàstica artística, Lucía Gómez, entra la CAR de Madrid, becada per la Federació
La ripolletenca Lucía Gómez, flamant campiona de Catalunya júnior de gimnàstica artística, deixa La Salle Gràcia per continuar els seus estudis i entrenaments al Centre d'Alt Rendiment de Madrid, becada per la Federació Espanyola de Gimnàstica Artística. La revista "lallana" entrevistava a l'atleta d'elit aquest estiu i hi explicava que el seu somni era culminar la seva carrera participant en els pròxims Jocs Olímpics.
Enhorabona, campiona!
Estic molt contenta, perquè vaig entrenar molt bé i, tot i que el dia abans em vaig fer mal, em vaig esforçar moltíssim.
Fa molts anys que entrenes?
12 anys. Vaig començar als 3 anys al Gimnàs Gali. Un dia em van portar a provar al Club Gimnàstica l’Hospitalet i quan vaig pujar a la barra d’equilibri no volia baixar. Vaig veure que allò era per a mi. Als 5 anys vaig entrar al Club Gimnàs Llenas (Sabadell), que és un dels clubs més pioners i als 9 ja vaig anar al Club La Salle Gràcia, perquè tenen equip de gimnàstica artística.
Moltes hores?
Sí. Vaig començar amb 3-4 hores diàries i a partir de l’ESO, 6 hores durant el curs i 7 hores quan no tinc classes, com a un CAR.
És un esport de risc?
La velocitat i l’alçada a què treballem té el seu perill. És important pensar molt i concentrar-te, per no lesionar-te.
La gimnàstica té prou suport?
Tot i que la gimnàstica artística és dels esports més vistos a les Olimpíades, després té poca cobertura. Per sort tenim la Lliga Iberdrola, que fomenta molt l’esport femení. La Salle Gràcia anem quartes a 1a divisió.
Ja passes a Sénior.
Sí, tot i que fa temps que estic treballant els elements i les acrobàcies de la categoria Sénior, com el doble mortal. Sempre he anat avançada. Als 10 anys ja estava al nivell 5 de 10.
Ets competitiva?
Sí, però amb mi mateixa. Sóc molt autoexigent, però no m’importa perdre si he fet una mala competició. Quant a la resta, sóc alegre, extravertida, responsable i també una mica desordenada...
Com portes els estudis?
Molt bé. Mai m’han costat, des de Primària, al San Juan de la Cruz, a l’ESO, a La Salle.
Tens una vida molt diferent de la gent de la teva edat.
És com si treballés, però sense cobrar, al contrari, ens costa diners. La meva vida està molt marcada pels entrenaments i les competicions i no puc quedar amb les amigues com voldria, però ho visc d’una manera molt normal.
I amb les teves entrenadores?
L’Alba i la Sheila són com una segona mare per a mi. M’han ajudat en l’àmbit d’escola, casa i amistats.
Com t’ha afectat esportivament la pandèmia?
Després de la quarantena em va costar molt arrencar. Entre l’aturada de la competició i la recuperació de la lesió que vaig tenir, he perdut un any.
Quina és la teva meta?
El meu somni és anar als Jocs Olímpics de l’any 2024 i competir amb les més grans. Més important que guanyar, és viure l’experiència.
I després, seguiràs en el món de la gimnàstica artística?
No. També tinc ganes de fer altres coses. M’agraden molt les ciències i m’agradaria ser enginyera o criminòloga.