Iván Zahinos, documentalista i pregoner de la Festa Major: "Els valors que he portat pel món tenen base a Ripollet"

Durant més de deu anys, Iván Zahínos, natal de Ripollet, ha produït i coescrit documentals a Àfrica i Europa que han rebut múltiples premis nacionals i internacionals, destacant el Goya 2023 com a productor de "Maldita «Una canción de amor a Sarajevo»". En aquesta entrevista analitzarem el seu passat a Ripollet, el pregó de Festa Major i parlarem sobre els seus reptes actuals.

Algun record destacat de la Festa Major?

Tinc molts records amb amics. Eren dates marcades a foc a l’agenda. La Festa Major era imperdible.

Què significa per a tu fer el pregó?

Em fa molta il·lusió. Quan em van trucar de l’Ajuntament no m’ho creia.

Què ens pots avançar del que diràs?

Em vaig criar a Ripollet. Aquesta primera època de vida et marca moltíssim. Em considero afortunat de tenir una família com la que tinc. I de Ripollet tinc l’orgull d’haver estat beneficiari d’un sistema públic que m’ha donat oportunitats. Els valors que m’han acompanyat a tot el món tenen la seva base a Ripollet.

Explica'ns la teva trajectòria.

Vaig sortir de Ripollet quan vaig acabar d’estudiar, amb moltes ganes de veure món. El meu primer destí va ser Sarajevo i després vaig encadenar feines a Balcans, El Salvador, Àfrica, treballant en projectes vinculats al dret de la salut. Però sempre m’ha agradat explicar històries; i així va arribar al món del documental ja fa 13 anys.

Vens de diversos documentals per a Medicus Mundi. Per què la sanitat?

Sempre hi he treballat. En soc expert. És un sector vital i dels més humans per desenvolupar formes de cuidar-nos. A totes les cultures es mira de tenir cura entre nosaltres.

Després de guanyar el Goya, què estàs fent ara?

Estic en la fase final d’un documental per al Consell d’Infermeria de Catalunya. Parlarà sobre les infermeres en el sistema públic de salut. Hem rodat a 25 guàrdies. És un homenatge a un sector vital i clau.

A Ripollet s’ha inaugurat un mosaic commemoratiu de la Covid. Què ha canviat en aquests darrers cinc anys postpandèmia?

Hem après molt i el sistema sanitari està més preparat. Si tornéssim a patir una nova pandèmia, la capacitat de resposta seria molt millor. Però la salut depèn de més coses, no només tenir hospitals. També hem de cuidar a la gent que ens cuida.

Vas conèixer la guerra dels Balcans i d’altres països d’Àfrica i Centreamèrica com a cooperant internacional. Què ha canviat en la percepció dels conflictes bèl·lics.

La guerra dels Balcans va passar en un període històric diferent. En l'àmbit social i polític es va actuar d’una forma molt més directa, fins i tot la societat civil. Ara estem en una saturació de comunicació que ens torna immunes a les imatges de patiment que veiem. Les guerres continuen sent guerres, però la població no reacciona igual.

I què fer contra les fake news?

La informació s’està industrialitzant i globalitzant i a la gent el que té a prop no li interessa i és on de veritat estan passant les coses. Cal buscar informació en els mitjans de comunicació de proximitat, que són més fiables.

Toni Miralles

Marc Batalla/Intus