Entrevista a Práxedes Gea, directora sortint de l’Escola Escursell i Bartalot: “Tenim espai per acollir infants d’I2, activitats i serveis culturals”

El pròxim 6 de setembre comença un nou curs escolar. A l'Escola Escursell i Bartalot hi haurà una nova directora, ja que Pràxedes Gea, la directora del centre educatiu des del 2000, s'ha jubilat. Per aquest motiu, us oferim l'entrevista que ha realitzat lallana a aquesta docent, qui ha estat envoltada d'infants els darrers 44 anys.

Entrevista a Práxedes Gea, directora sortint de l’Escola Escursell i Bartalot

“Tenim espai per acollir infants d’I2, activitats i serveis culturals”

Vas néixer a Caniles.

Sí, amb 4 anys vaig venir amb la meva família amb tota l’onada d’immigració d’Andalusia. La situació era molt precària i els meus pares volien que els seus dos fills tinguessin un futur millor.

I com és que et vas fer mestra?

Jo tenia molta vocació de servei i a la meva família hi ha molts mestres, repartits a Cadis i Granada. Quan jo era petita, la meva tia acollia els mestres que anaven a Caniles i amb tres anys jo ja em bellugava per l’escola del poble.

44 anys de mestra i els darrers 37 a l’Escursell.

Des que vaig treure’m la plaça, sempre he estat a Ripollet. Primer de mestra; l’any 1998, com a cap d’estudis, i des de l’any 2000, com a directora. He vist néixer l’escola i com ha evolucionat quant a espai físic, grups de treball, projectes...

Com era al principi?

Estàvem repartits en diferents espais. Al principi jo era on ara hi és l’actual escola d’adults, el que li deien “la piscina”, de mestra de francès a EGB, amb tot el cicle superior de setè i vuitè. Després, quan l’any 1982 es va acabar de construir l’escola, ens vam reagrupar al centre.

I com és ara?

L’escola està en un bon moment, quant a personal, projecte i espais. Quan fem les portes obertes, la gent se sorprèn dels espais tan grans que tenim i del que fem, perquè tenim projectes molt interessants, però totalment desconeguts, amb un claustre que s’implica molt en totes les formacions. Treballem molt la inclusió, l’educació emocional, les noves tecnologies, les relacions, però no hem tingut els mitjans per donar-ne difusió. Cal una informació integral de l’oferta educativa a nivell de tot el poble, a través de la premsa, unes jornades pedagògiques com les que ja es van fer, etc.

I vull aprofitar aquesta entrevista per donar a conèixer que hi ha una sèrie de tòpics sobre la nostra escola que no m’agrada que es tinguin...

Com quins?

Tenim com una mala fama, que els alumnes surten amb menys nivell, que és una escola dels immigrants... Quan la veritat és que surten molt preparats i molts han arribat a llocs importants del cinema, l’esport, de l’àmbit científic i també molts bons professionals, com excel·lents mecànics o cuiners, etc.

La diversitat de les famílies, lluny de ser un problema, et dona una gran riquesa i tenim uns docents molt implicats, que participen de formacions, amb ganes de fer nous projectes. Però al final et trobes que molta gent ve a les portes obertes i després s’inscriu a un altre centre... i per això hem perdut una línia.

I perquè creus que passa això?

Ripollet és un poble molt potent educativament, però de cara enfora només són coneguts dos centres, quan som molts més. Crec que des de l’Ajuntament i la comunitat educativa s’han de donar a conèixer tots els projectes. Per exemple, nosaltres, el passat curs vam tenir un projecte de cinema, que es va endur un premi, també tenim el projecte Magnet, un altre amb el Sincrotró de Cerdanyola del Vallès, etc.

Tampoc se sap que les famílies que poden semblar més vulnerables cuiden moltíssim els seus fills i estan molt preocupades per l’educació i per integrar-se.

Tot això ho dius perquè plegues?

No, la gent que em coneix sap que soc reivindicativa. Jo vaig fer una lluita molt gran quan fa dos cursos vam perdre la primera línia i vam tenir un suport del municipi molt important, quan inclús va venir el director de Serveis Territorials al nostre Consell Escolar.

Ripollet està entre els 10 municipis amb major segregació de Catalunya.

Tots els centres estem treballant per normalitzar-ho. Inspecció i el Departament d’Educació ens ha fet una formació als directius del municipi i hem de fer un treball conjunt entre claustres, les AMPA i AFA, Ajuntament, etc. Cal una feina considerable de reflexió. Nosaltres, en particular, hem tingut una pèrdua de matrícula.

Com us afecta la matrícula viva?

És una gran responsabilitat, perquè l’acollida s’ha de fer molt bé i a l’escola tenim un gran projecte d’acollida d’alumnat i de famílies. Tothom s’implica moltíssim, des de l’alumnat a les famílies, passant per la mestra de l’Aula d’Acollida, si és que té una llengua que no és d’aquí. També els tutors i les tutores, perquè un alumne que t’arriba amb el curs començat ve amb una motxilla emocional molt important i és essencial dedicar-hi temps. Però hi ha escoles que ja estan plenes des del principi i els hi passa menys...

I com ajudeu amb la integració?

Primer amb el català, perquè no és una llengua que els nostres alumnes parlin a casa i després amb un projecte de lligam amb les associacions culturals de Ripollet, perquè si no les coneixen no participaran de les activitats del poble. Fins i tot hem fet la gegantona del centre a través d’un concurs que va votar tota l’escola i que va guanyar una nena de cinquè.

Què vols dir com a comiat?

Quant a l’escola, sento una gran satisfacció tant del des del punt de vista de l’alumnat, de les famílies, de docents i de tothom que treballa al centre. En el moment que els nostres mestres han de marxar, els sap molt de greu i això vol dir que es treballa en equip i amb lideratge compartit. I jo mateixa tinc una gran tristor perquè una escola tan ben ubicada, amb tanta història i a la que s’hi ha dedicat tant d’esforç pugui anar cap a un tancament... Una solució per evitar-ho seria aconseguir un grup d’I2 (antic P2), ja que hi ha manca de places de llar d’infants i això li donaria la mirada d’un altre tipus de famílies i que enriquiria encara més la diversitat de l’escola, on tots som iguals. I una altra possibilitat seria aprofitar les nostres instal·lacions perquè altres fessin activitats extraescolars, a l’estiu i acollir algun servei per a la cultura, les noves tecnologies, etc.

I personalment, ara toca dedicar molt de temps a la meva família, en concret a les meves netes. Tinc la sort que la família i la gent que m’envolta em cuida i m’estima. Així que a viure i a gaudir molt.

Redacció ripollet.cat - TM