El Centre Cultural s'omple per inaugurar l'exposició d'homenatge al dibuixant Fer

La Sala d'Actes del Centre Cultural es va omplir dissabte a la tarda per retre homenatge a un dibuixant conegut arreu que va deixar una important empremta a tota una generació d'estudiants de Ripollet. L'artista a qui tothom va recorda aquella tarda va ser Josep Antoni Fernández i Fernández, més conegut amb el seu pseudònim de Fer, autor de múltiples tires còmiques que es van publicar a El Punt Avui, El Papus o El Jueves, revista de la qual era a més cofundador. L'acte de reconeixement a Fer era la inauguració de l'exposició que el recorda, "Fer, l'humor amable", que es podrà visitar durant els mesos d'abril i maig a les dues sales del Centre Cultural. El fet que Ripollet sigui una parada quasi obligada d'aquesta exposició itinerant és que entre els anys 1975 i 1980, Fer va compaginar la seva feina de ninotaire amb la de professor d'història al primer centre de secundària, Centro de BUP, de Ripollet.

L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, i el regidor de Cultura, Oriol Mor, que van presentar l'acte. Entre el públic, hi havia una gran assistència d'exalumnes del Fer d'aquell primer centre de batxillerat, que es van voler sumar al reconeixement al seu mestre d'història. Entre el públic, també s'hi podien veure diversos representants municipals. Els parlaments van anar a càrrec de Toni Oller i Roser Canals, exalumnes del Fer, una representant de la seva família i el comissari de l'exposició, el també dibuixant Jaume Capdevila i Herrero "Kap".

Amb una sala plena, en el que es va anomenar com el "primer gran acte postpandèmia" a la ciutat, es va donar el tret de sortida de dos mesos d'exposició i actes dedicats a Fer i al Ripollet dels anys 70. A l'exposició se li sumarà, durant el mes de maig, el taller "Parlem dels anys 70", a càrrec de l'historiador Ramón Martos, amb una taula rodona posterior, que es durà a terme el 10 de maig. I el 28 de maig tindrà lloc la festa de cloenda, al pati del Centre Cultural, amb el concert de jazz a càrrec del grup Oller i Guerra Trio.

Tot seguit, podeu llegir l'article "Fem Memòria" inclòs en lallana 25:

Els primers alumnes de BUP i del Fer

El 2 d'abril s'inaugura l'exposició "Fer, l'humor amable" al Centre Cultural, una mostra que ret homenatge al dibuixant Josep Antoni Fernández, més conegut amb el pseudònim Fer. Molta gent el coneix per les seves tires còmiques a revistes i periòdics, com ara El Punt Avui o El Jueves. El que potser no sap tanta gent és que Fer va ser professor d'història al primer institut de Ripollet, l'anomenat Centro de BUP. Des del 1975, va impartir-hi classes d'història, llatí i història de l'art a les primeres promocions ripolletenques que van estudiar BUP.

"Crec que vam ser uns afortunats perquè, fins aquell moment, per estudiar batxillerat calia desplaçar-se a Sabadell o Montcada, i nosaltres no vam haver de sortir del poble, anàvem a l'institut caminant", recorda Cels Arnao, membre de la primera promoció que va fer BUP a Ripollet. Un dels promotors del nou Centro de BUP de Ripollet va ser José Paniego, director de l'Escola Sant Gabriel, que va impulsar el primer centre de secundària a Ripollet. "Van contractar tot de professors molt joves, acabats de sortir de la facultat, sense cap experiència; tots ens vam estrenar, alumnes i professors", explica una altra alumna d'aquell curs, Roser Canals.

^{L'antic Centro de BUP de Ripollet. Foto cedida per Cels Arnao.}

El Centro de BUP es va instal·lar en l'edifici al costat del Pavelló Joan Creus, on actualment hi ha l'Escola d'Adults. El curs del 75 va començar amb dues classes, que dividien els estudiants de les escoles religioses i els de la resta. "L'institut estava just on s'acabava el poble; a partir d'allà només hi havia camps, vinyes i un caminet que portava als Pinetons", assenyala un altre company, Josep Mongay. Malgrat ser el nou centre de secundària de Ripollet, les condicions amb les quals van estudiar aquestes primeres promocions van ser "molt precàries, amb tot de taules i cadires aprofitades d'altres llocs".

La Roser Canals recorda la pressió que van exercir els estudiants per aconseguir mobiliari nou: "A segon curs, no teníem ni cadires ni taules. Provisionalment, van portar totes les cadires velles de l'església. Hi havia una llarga taula de despatx, els alumnes acostàvem les cadires i estudiàvem allà tots apilonats. Veient aquestes condicions tan precàries, un dia ben de matí, abans de les classes, un grup de nois va destrossar totes les cadires. Quan vam arribar la resta, ens vam trobar una pila de fustes trencades i la taula desmuntada. Llavors van veure's en l'obligació de comprar pupitres".

Tots ells recorden aquells anys com una època de canvi, molt convulsa i, a la vegada, transcendental en la història d'Espanya. "Aquell primer any, el 1975, va morir Franco i vam comprovar a classe el xoc de dues maneres d'entendre el país, mentre un professor ens va fer cantar cants gregorians en memòria del dictador, en Fer va entrar a classe exultant d'alegria", explica Mongay, "per a nosaltres tot allò era nou, sortíem de la dictadura i apreníem paraules que no havíem escoltat mai, com Constitució, sufragi universal o democràcia, perquè els nostres pares mai en parlaven".

^{Aula de l'antic Centro de BUP de Ripollet. Foto cedida per Cels Arnao.}

Enmig d'aquest ambient canviant i transformador, aquells joves es van trobar amb uns aliats, els seus professors. "Tots veníem d'un sistema educatiu antiquat, molt influenciat per la religió i el Règim, i de cop vam trobar tot un reguitzell de professors joves, amb unes idees revolucionàries", indica Cels Arnao. Els mestres van donar-los suport quan van dur a terme la primera manifestació a Ripollet en favor de la llibertat d'expressió, després que el grup teatral Els Joglars fos condemnat per cremar una bandera espanyola a dalt de l'escenari. "Vam viure uns anys històrics, recordo la presentació del PSUC a Ripollet, que va ser increïble, el Pavelló es va omplir a vessar; fins feia quatre dies era un partit il·legal, i en pocs mesos vam passar de tenir un alcalde franquista a tenir-ne un de comunista", rememora Toni Oller, un altre membre de la promoció, "enmig de tots aquests fets, nosaltres teníem el Fer com a professor, que en aquells anys va patir un atemptat de l'extrema dreta; va ser molt fort veure com el nostre professor se salvava per poc d'un paquet bomba".

Fer formava part d'aquella plantilla de professors que van canviar les metodologies d'aprenentatge i, òbviament, ell ja començava a desplegar el seu art amb dibuixos a la pissarra. "Jo no hauria aprovat mai llatí si no hagués estat pels dibuixos del Fer de les guerres de les Gàlies, amb tot de ninots a la pissarra", explica Cels Arnao. "En les històries de Fer sobre l'Edat Mitjana, els soldats són els "grisos", la policia repressora, mentre que els pagesos que es queixen són el poble que ho vol canviar tot", indica Josep Mongay. "Fer és el representant de la història de l'humor satíric creat a Barcelona, estem parlant d'un creador i d'un món que s'acaba", assenyala Toni Oller. Els seus antics alumnes parlen d'ell com d'una "persona molt valenta", que "utilitzava la sàtira, l'humor i la ironia per combatre la por; la millor manera de vèncer-la és enfotent-nos d'ella i, així, ell generava empenta, força i il·lusió", destaca Roser Canals, "ell físicament era menut, parlava molt fluixet, però era tan potent, perquè irradiava aquesta força".

D'ell recorden com va crear un cinefòrum al Centre Parroquial, on van veure per primera vegada Mon oncle, de Jacques Tati o El resplandor, d'Stanley Kubrick. "Eren pel·lícules difícils d'entendre, però ell ens explicava el context històric i les claus per entendre-les", diu Canals.

^{Festa de Carnestoltes de l'any 1978. Foto cedida per Cels Arnao.}

Un altre record inoblidable va ser el viatge a Mallorca. "No havíem viatjat pràcticament ningú i, de cop, anem a Mallorca, vam descobrir la llibertat total", indica Cels Arnao. Amb aquesta llibertat i democràcia que s'ensumava, el grup d'estudiants va començar a organitzar activitats per a la vida social de Ripollet. Van organitzar la primera rua de Carnestoltes de la democràcia, que va acabar en una festa al Centre Parroquial. "Era l'únic espai públic i ho vam petar per Carnaval, va ser una acció col·laborativa amb la qual vam omplir l'espai amb 300 persones", recorda Toni Oller.

Una generació que els va tocar viure el canvi de la societat, una primera promoció de BUP que va viure en primera persona l'obertura cap a la democràcia. Tal com explica Roser Canals: "Ens va tocar obrir camí per als que venien al darrere, a còpia d'improvisar, d'anar creant, per donar caliu, per fer comunitat, per fer poble".

JS