Decidim Ripollet, Guanyem Badalona i CAT Torrelles presenten el principal grup de l'oposició a l'Àrea Metropolitana
Els grups polítics Ara Decidim Ripollet, Compromís i Acord per Torrelles i Guanyem Badalona en Comú, que formen part del Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), van presentar dimecres la seva unió en un únic grup anomenat Municipalistes per la República. Amb 4 consellers, entre ells José M. Osuna i Pilar Castillejo, es converteix en el grup més nombrós de l'oposició.
Decidim Ripollet, Guanyem Badalona i CAT Torrelles van presentar dimecres, 2 de febrer, el seu nou grup propi dins del Consell Metropolità de l'AMB, format per la confluència d'aquestes tres candidatures locals d'esquerres i sobiranistes. Sota el nom de Municipalistes per la República i amb la unió dels seus 4 consellers, aquest nou grup es converteix en la principal oposició al govern de l'AMB, que formen el PSC, EN Comú Guanyem, ERC i JxCat. Municipalistes per la República està format per l'alcalde de Ripollet, José María Osuna; la 1a tinenta d'alcalde de Ripollet, Pilar Castillejo; l'alcalde de Torrelles de Llobregat, Ignasi Llorente, i la regidora de Guanyem Badalona, Nora San Sebastián.
Pilar Castillejo, durant la presentació de Municipalistes per la República. Foto: Municipalistes per la República des de baix.
L'única força d'esquerres fora del govern
Durant la presentació, Pilar Castillejo va reivindicar Municipalistes per la República com "l'única alternativa als partits polítics de sempre, ja que és l'única força d'esquerres de l'AMB que no es troba en el govern metropolità". Castillejo va criticar que l'Àrea Metropolitana és "l'únic organisme on, en una dècada, no ha canviat la correlació de forces, on continua una majoria inamovible del PSC, amb més de 40 consellers dels 90 que hi ha al Consell, i que impedeixen fer una avaluació i balanç dels darrers 10 anys d'inversions i actuacions de l'AMB". Per a la 1a tinenta d'alcalde de Ripollet, la recent confluència representa "una esquerra rupturista i transformadora, que defensa els valors de la república, l'ecologisme i la cultura, que posa les necessitats de les persones al centre i en primer pla; per tots aquests valors que defensem, creiem que el millor era unir-nos i treballar plegats".
L'alcalde de Ripollet, José María Osuna, va intervenir de forma telemàtica per explicar que "calen polítiques redistributives per evitar greuges" i fracassos en matèria d'inversió, com són "l'Agenda Besòs, el Consorci del Besòs o el PDU de les Tres Xemeneies". En aquesta línia, Osuna creu que "cal una revisió dels criteris que s'adopten a l'hora d'assignar les inversions, així com incorporar indicadors socials i adaptar la inversió a les necessitats i situació socioeconòmica real de la població". Per a l'alcalde de Ripollet, cal introduir criteris com ara, el salari mitjà de referència o la densitat d'una població, i no només basar-se en un criteri demogràfic per decidir una inversió. "L'objectiu és convertir l'AMB en un organisme redistribuïdor de recursos", ha declarat José M. Osuna i ha afegit que "cal ser més decidits i anar més enllà, l'AMB ha de ser clau per lluitar contra les desigualtats, perquè té els recursos i les eines per fer-ho possible".
L'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, durant la seva intervenció. Foto: Municipalistes per la República des de baix.
Reequilibri territorial i consciència mediambiental
En la seva intervenció, la regidora de Guanyem Badalona, Nora San Sebastián, ha defensat que "és urgent fer un pla de reequilibri territorial, treballant els desequilibris en els eixos muntanya-mar i Llobregat-Besòs". En aquest sentit, San Sebastián ha insistit en què "la majoria dels recursos acaben invertint en les ciutats més poblades i més properes al mar, privilegiant la zona del Llobregat i en detriment dels municipis de l'interior".
L'alcalde de Torrelles de Llobregat, Ignasi Llorente, va plantejar que cal un "canvi de paradigma, on es tingui en compte l'impacte ambiental de cada municipi a l'hora de calcular les inversions de les quals podrà disposar". Amb això, els quatre consellers conclouen que els municipis que fan més esforços per reciclar i aposten per una recollida d'escombraries selectiva haurien de rebre més inversions.
L'alcalde de Torrelles, Ignasi Llorente, en el seu parlament. Foto: Municipalistes per la República des de baix.
El projecte Municipalistes per la República des de Baix
El projecte supramunicipal Municipalistes per la República des de Baix naixia el febrer de 2019 com la confluència d'una quinzena de forces polítiques d'esquerres, locals i ciutadanes de diverses localitats de Catalunya. Entre la quinzena de partits polítics s'hi va adherir Decidim Ripollet. Entre els objectius de la confluència, hi havia la proposta de treballar des del municipalisme per sumar en la "repolitització i apoderament que viu la societat catalana, per construir una República des de baix". La confluència que naixia fa tres anys ara es materialitza en forma de grup polític al Consell Metropolità de l'AMB, el màxim òrgan de govern d'aquesta organització.
Els quatre consellers van explicar que han desenvolupat quatre grans eixos per a la seva proposta política: balanç de la inversió dels últims deu anys de l'AMB, un pla de reequilibri territorial, impulsar polítiques socials i d'habitatge valentes i implantar una fiscalitat ambiental.
Amb la seva creació, Municipalistes per la República són el principal grup de l'oposició amb 4 consellers. En aquesta legislatura, el PSC té gairebé la majoria absoluta, amb 43 membres dels 90 que formen el Consell. Tant ERC com els comuns tenen 14 representants, seguits de Junts, que en té 10. Tots ells formen el govern del Consell. Municipalistes es converteix en el cinquè grup amb més pes, amb 4 membres. Els altres tres partits que tenen representació són Ciutadans (2), PP (1) i Barcelona pel Canvi (1). També hi ha Marilén Barceló, regidora de Barcelona, sense partit.
Nora San Sebastián, regidora de Guanyem Badalona. Foto: Municipalistes per la República des de baix.