Cinc anys de l'inici de la pandèmia: records d'un Ripollet trasbalsat

Aquest divendres, 14 de març es compleixen cinc anys de la declaració del primer estat d’alarma per la Còvid-19. Ripollet, que pocs dies abans havia celebrat un multitudinari 8 de març i les tradicionals Migues de Can Mas, es va trobar, de sobte, immers en una realitat inimaginable. Les notícies d’altres països sobre el virus despertaven inquietud, però ningú no podia preveure l’abast que estava a punt de succeir. "Tot va arribar de cop, sense esperar-ho, i va trasbalsar tota la nostra vida i la societat", recordava ahir l'exalcalde Josep Maria Osuna en una entrevista a l'Info Setmanal de Ripollet Ràdio amb motiu d’aquest aniversari.

L’impacte sobtat d’una pandèmia inesperada

Fa cinc anys, paraules com confinament o pandèmia, que semblaven d'èpoques remotes, i altres com ara coronavirus, mascareta i EPI’s es van apoderar de la conversa quotidiana. L’11 de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut declarava oficialment la situació d’emergència sanitària com a pandèmia internacional. L’endemà, les escoles de Ripollet, com totes les de Catalunya, van suspendre les classes presencials, mentre l’Ajuntament recomanava a la població que es quedés a casa i la Policia Local patrullava carrers, parcs, bars i comerços per reforçar el missatge.

"Calia prendre decisions molt ràpides", explica Osuna. El mateix 11 de març, després de l'activació de la fase d’alerta del pla de protecció Procicat, es va constituir un grup de treball amb responsables de serveis municipals i membres de l’equip de govern. L'objectiu principal era protegir la població, començant per secundar el tancament de les escoles i cancel·lar actes com les jornades de portes obertes de l’Escola Gassó. Aquell mateix dia, un Decret d’alcaldia suspenia totes les activitats esportives, culturals i veïnals i ordenava el tancament d’equipaments com el Casal d’Avis, la Biblioteca Municipal, els centres cívics i el gimnàs del poliesportiu per un període inicial de quinze dies.

Un Ripollet en pausa, però no aturat

Serveis essencials, entre aquests l'Oficina d’Atenció al Ciutadà i Ripollet Ràdio, es van adaptar ràpidament a la nova situació, habilitant línies telefòniques per a l’atenció ciutadana i emetent butlletins informatius constants sobre l’evolució del virus. Els CAP, col·lapsats per l’allau de trucades, intentaven gestionar la situació. Saber el que estava passant, ordenar tota la informació i poder transmetre-la a la població, sense falses alarmes, amb calma, però, alhora, amb solemnitat i transcendència, va ser un dels primers reptes d’uns quinze dies de confinament que acabarien allargant-se tres mesos i transformant la societat.

En plena crisi, protegir la ciutadania i garantir l’accés als serveis públics bàsics es va convertir en la prioritat. Avui, cinc anys després, Osuna subratlla la importància d’aquests serveis i agraeix la reacció àgil dels professionals municipals i els essencials, recordant el paper fonamental de moltes persones, “la gent invisible”: des del personal de neteja als transportistes, que, tot i el risc, no es van poder quedar a casa i amb el seu esforç, fent que “la societat no s’aturés”.

Solidaritat en temps difícils

Amb el pas dels dies, a Ripollet aniria pren força una segona línia d’actuació: la de coordinar les moltes iniciatives solidàries sorgides entre particulars, entitats, comerços i empreses, bolcats en ajudar als altres. Ja sigui amb l’organització de donacions de mascaretes i equips de protecció en un moment de forta escassetat, l’oferiment d’acompanyament telefònic a persones grans o els enregistraments, com les col·leccions de vídeos didàctics de Casa Natura, per mantenir la cultura viva des de casa. Amb impressores 3D l’entitat Ripolab HackLab va fabricar peces essencials per a la protecció sanitària i, al Mercat Municipal, els comerciants van activar un servei de comandes telefòniques per reduir l'exposició dels clients.

El 22 de març, l’Ajuntament reforçava l’atenció social, recordant telèfons d'ajuda a dones víctimes de violència masclista i a la gent gran. Durant els tres mesos de confinament, Serveis Socials va trucar a tota la població de més de 85 anys per oferir suport emocional i logístic. La Biblioteca Municipal va adaptar-se a la nova realitat, incrementant els primers dies de confinament un 500% l’ús de l’eBiblio i augmentant en un 150% el préstec de llibres electrònics.

Els aplaudiments diaris als sanitaris des dels balcons, plens d’arcs de Sant Martí i del lema Tot anirà bé, van esdevenir un símbol d’esperança i de resistència col·lectiva. Altres noves expressions es van fer habituals: celebracions virtuals, teletreball, resiliència... El 23 d’abril, la publicació municipal lallana va editar un especial de Sant Jordi, recordant la primera de moltes festes comunitàries que es van reinventar per mantenir l’estabilitat emocional de la ciutadania.

La recuperació i les cicatrius de la pandèmia

El 30 d’abril, el Ple Municipal es reunia per primera vegada de manera telemàtica per aprovar mesures de promoció i reactivació de l’economia local. El Pla de xoc municipal va esdevenir una eina fonamental per pal·liar els efectes de la pandèmia, amb ajudes directes al teixit econòmic i accions per recuperar la vida comunitària.

Paraules com cribratge, cita prèvia, nova normalitat, punts mòbils de vacunació i fase zero van entrar al llenguatge quotidià. Però la pandèmia no només va deixar nous termes, sinó també ferides emocionals i socials. L’Organització Mundial de la Salut xifrava l’octubre de 2024 en més de set milions les víctimes mortals de la Còvid-19 a escala mundial. A Ripollet, l'any 2020 va ser especialment dur, amb la pèrdua de figures conegudes i estimades com Joan Albinyana, Maite Martín, Carme Guasch, Rosa Espàrrach o Wenceslau Soler, entre molts altres veïns i veïnes. El juliol de 2020, l’Ajuntament de Ripollet va retre homenatge a les víctimes de la Còvid-19, que en aquell moment, havia pres la vida a 75 veïns i veïnes i havia emmalaltit a més de 3.000 ripolletencs

Per mantenir viva la memòria d’aquells moments i de les víctimes, l’Ajuntament de Ripollet preveu instal·lar properament un mural de trencadís, obra de l’artista local Antònia Jiménez Domínguez, a la façana lateral del CAP Pinetons. Aquest homenatge no només recordarà les pèrdues, sinó també els llaços de solidaritat i comunitat que es van teixir en els moments més foscos de la pandèmia.

Cinc anys després, Ripollet mira enrere amb la consciència i l’emoció que aquells mesos van ser un punt d’inflexió per a tota una generació.

Redacció ripollet.cat - JJR