Acaben les tasques de neteja del riu Ripoll amb l'objectiu de recuperar a llarg termini la flora i fauna autòctona

L'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, i el regidor de Protecció del Medi, Èric Plata, van presentar dilluns d'aquesta setmana, 30 de gener, el resultat de les obres de recuperació de la llera del riu Ripoll. Aquestes obres, iniciades fa cinc mesos, suposen "un abans i un després, que permeten que la ciutat pugui tornar a mirar-se el riu de cara", va assenyalar l'alcalde. Les obres han tingut un cost de més d'un milió euros, finançat pel consistori ripolletenc, i han consistit en la neteja de les lleres del riu, amb la retirada dels horts i la canya americana en tota la seva extensió. "Ningú recorda el riu en l'estat en què està ara mateix i, des del Govern Municipal, fem una valoració molt positiva; ara podem redescobrir-lo, tot i que hem de tenir en compte que encara està en situació de vulnerabilitat i fragilitat i, per tant, cal respectar-lo", va indicar José M. Osuna.

L'objectiu de l'Ajuntament és que el riu recuperi el màxim possible el seu curs i estat natural. Per això, s'han pres tot de mesures ecològiques, per facilitar l'establiment de flora i fauna autòctona. Així mateix, també es recomana no baixar a la llera, sinó gaudir del riu des del camí fluvial. "Estem preparant unes noves ordenances per regular l'ús del riu, ja que els tècnics consideren que, fins d'aquí a 5 o 10 anys, la fauna i la flora de l'espai no estarà completament recuperada; per aquesta raó, recomanem no baixar a la llera i, en cas de fer-ho, demanem el màxim respecte cap a la natura que ens envolta", va explicar el regidor Èric Plata.

Durant la presentació, es va avançar que es crearan pròximament, al llarg del curs del riu Ripoll, quatre zones de descans, amb taules, bancs, jocs infantils i, fins i tot, punts d'observació d'aus, per tal que els veïns i veïnes gaudeixin de la proximitat del riu, sense haver de baixar a la seva llera.

Tot seguit, podeu llegir el reportatge publicat a lallana 034, corresponent a aquest mes de febrer.

Ripollet torna a mirar-se el riu

Quan qualsevol de nosaltres s'acosta al riu Ripoll, la primera impressió que té és el gran canvi que ha experimentat l'entorn del riu en menys de cinc mesos. Tot just a finals de setembre de l'any passat, començava la neteja de la seva llera amb la retirada dels primers horts i les estructures que s'hi havien construït al llarg dels anys. Aquest mes de gener, ja s'han enllestit les tasques de retirada dels residus, així com s'han destruït les grans aglomeracions de l'anomenada canya americana. Des del camí fluvial es veu el riu, cosa que era impossible abans. És un primer pas per naturalitzar tot l'ecosistema fluvial i recuperar les lleres dels rius Ripoll i Sec, tant mediambientalment com social, perquè deixin de ser una frontera dins de la ciutat i s'integrin com un element més.

Els primers treballs que es van dur a terme per recuperar les lleres dels rius Ripoll i Sec van començar fa una mica més de tres anys, el 2019, amb unes primeres tasques de neteja en una hectàrea al voltant del gual inundable que està a l'altura del polígon del Molí d'en Xec. Va ser un primer tram per comprovar com quedaria i els passos a seguir. Es van retirar horts, edificacions i espècies vegetals no autòctones (bàsicament canya americana), elements que no permeten que l'ecosistema sigui de qualitat.

Ha estat, però, des del passat mes de setembre, que s'ha afrontat el gran gruix de la neteja de les lleres. Sobretot en el tram "entreponts", on s'acumulaven més edificacions i s'ha hagut de gestionar la sortida dels hortolans de l'espai i la posterior retirada de tots els residus que hi van quedar.

L'altra gran dificultat que s'han trobat els operaris ha estat la destrucció de l'anomenada canya americana, una espècie no autòctona, que hi proliferava en grans quantitats, i amb unes arrels (anomenades rizoma) que s'arriben a estendre fins als 70 centímetres de profunditat. Hi ha un tram d'uns 200 metres de canya americana que no s'ha eliminat, a l'altura del Molí d'en Xec, ja que hi ha fet el seu niu el Martinet de nit, una espècie d'ocell protegida.

Per evitar que la canya americana torni a arrelar més endavant, s'ha construït una palissada a pocs metres d'aquest tram, una secció del terreny marcada amb estaques, com si es tractés d'un tallafoc. Malgrat aquestes prevencions, els tècnics assumeixen que caldrà un manteniment periòdic i constant, a causa de la facilitat que té aquesta canya per envair l'entorn natural.

^{Palissada construïda per evitar el rearrelament de la canya americana.}

Neteja completada

Tot i les dificultats, cinc mesos després, s'ha netejat completament una superfície total de 29 hectàrees, des de l'alçada de Can Grasses, a tocar amb el límit del terme municipal amb Barberà del Vallès, fins a l'altura del carrer de Bilbao, on Ripollet delimita amb Montcada i Reixac. S'han retirat més de 1.180 tones d'elements de tota mena (xifra corresponent al 60% de l'execució de la neteja), de les quals més de 1.000 tones corresponen a vegetació invasora, bàsicament canya americana. Per fer-nos una idea, només l'extracció del rizoma va suposar més de 600 tones de brossa, que es van triturar i dipositar com a cobertura vegetal en els terrenys propers al sistema fluvial. Per altra banda, els residus d'origen humà (runa, fustes, fibra de vidre...) van implicar més de 150 tones d'escombraries. L'import total de la neteja de les lleres dels rius ha estat d'1.153.842,52 €, finançat per l'Ajuntament.

"Des de fa dècades, Ripollet ha viscut d'esquena al riu i hi havia la reivindicació històrica de revertir la situació, i ara comencem a veure-hi els resultats", explica el regidor de Protecció del Medi, Èric Plata. De fet, en alguns punts del riu comença a sorgir el canyís, l'espècie autòctona de canya, un vegetal més adequat per als animals i els ocells de la zona, que es flexiona quan creix el riu i, per tant, no és arrencada quan hi ha riuades fortes i evita danys en les estructures de formigó o en els mateixos ponts que travessen el riu. Segons Èric Plata, "a partir d'ara, treballarem en la naturalització de l'espai i en mantenir i recuperar tota la flora i fauna autòctona del riu".

Naturalització de l'espai fluvial

Després d'aquesta neteja de les lleres, s'inicia un nou pas en el projecte que és la naturalització d'aquest espai, és a dir, que el riu recuperi les seves dinàmiques de la manera més natural possible i deixant la mínima empremta humana imprescindible. Per aquesta raó, se sembraran varietats herbàcies pròpies del país i, a més, s'han construït cinc elements de bioenginyeria, els anomenats deflectors, per consolidar els marges del riu Ripoll.

Aquests deflectors són estructures de forma triangular elaborats amb elements naturals, com ara troncs, terra, pedres i vegetació. Se'n col·locaran diversos al llarg del curs del riu, que permeten frenar la velocitat de l'aigua i faciliten la sedimentació, consolidant el terreny al voltant de les lleres. Ja s'han col·locat deflectors a la zona propera al primer gual inundable, a prop del Polígon Industrial Molí d'en Xec, i es comencen a comprovar els primers resultats, amb un reforçament dels marges del riu. Amb el temps, aquests deflectors s'acabaran integrant de forma natural al mateix entorn.

^{Els deflectors són estructures fetes amb elements naturals per frenar el curs del riu i facilitar la consolidació dels seus marges.}

Espai també per a les persones

La naturalització de les lleres dels rius implica per força la mínima interferència de l'ésser humà. Tanmateix, entre els objectius del projecte, a més dels beneficis mediambientals que impliquen un entorn fluvial ric i divers, es compta que el riu deixi de ser una frontera i una barrera enmig de la ciutat, i que els veïns i veïnes puguin gaudir d'aquest entorn natural. Per aquesta raó, s'està treballant en un projecte futur per crear al llarg del curs del riu quatre espais de descans i lleure per a les persones. Estaran ubicats a Can Truita, Can Pallarès, a la zona entre el Poliesportiu i Can Grasses i a l'àrea del Molí de la Font, prop de la confluència entre els rius Sec i Ripoll.

En aquestes zones s'impulsarà la creació de boscos de ribera, zones arbrades, que també comptaran amb bancs i taules, zona de jocs infantils i, fins i tot, punts d'observació d'aus. L'objectiu és que les persones puguin gaudir de l'entorn del riu sense la necessitat de baixar a la llera. D'aquesta manera, el riu i el seu entorn s'integraran més i millor a la ciutat i es podran consolidar els camins fluvials que hi ha tant al marge dret com a l'esquerre del riu.

Sumant les 29 hectàrees de les lleres dels rius i aquestes àrees agroforestals, el total de superfície natural recuperada serà de 45,45 hectàrees, el que implica el 10% de la superfície total del municipi. "Hem recuperat una altra cara de Ripollet i volem implicar la ciutadania en aquest gran projecte, per exemple ja estem treballant amb Casa Natura perquè els infants de les escoles, el Dia de l'Arbre, plantin espècies vegetals autòctones al marge del riu", explica el regidor Èric Plata. Un projecte que té diversos vessants, però que sobretot busca la millora del benestar dels ciutadans amb la recuperació de la biodiversitat en aquest nou pulmó verd de Ripollet.

Subvenció per a l'entorn del riu

Tot just al final de les obres de neteja de les lleres, s'ha fet pública una subvenció de fons europeus Next Generation, a través del Consell Comarcal del Vallès Occidental, a l'Ajuntament de Ripollet, en el marc del projecte "El riu, teixint fils de vida", per a la millora de l'entorn del riu Ripoll. En total, Ripollet rebrà 136.100 € de subvenció que serviran per començar a desenvolupar l'adequació dels camins fluvials (75.000 €), la instal·lació de punts de recàrrega de bicicletes elèctriques (41.100 €) i la creació d'una visita virtual als elements industrials patrimonials (20.000 €). Una subvenció que suposa un nou impuls a la recuperació de l'entorn fluvial del riu Ripoll.

^{Presentació del projecte "El riu, teixint fils de vida" que beneficia sis municipis.}

Redacció ripollet.cat - JS