La Comissió d'Urbanisme de Barcelona aprova l'estació de tren Ripollet-Nord
La Comissió d'Urbanisme de Barcelona ha donat el vistiplau a la creació de la nova estació de tren Ripollet Nord, dins la línia Mollet-El Papiol, que passa soterrada per dalt el parc dels Pinetons i que, fins ara, s'utilitzava només per a mercaderies. Segons ha informat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, aquesta línia es convertirà en mixta per poder portar passatgers i estarà connectada a la nova línia Orbital Vilanova-Mataró. El projecte ha de ser ara ratificat per l'Ajuntament de Ripollet i el Departament de Medi Ambient.
Memòria del projecte
L'any 2004, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya. Es tractava dels primers estudis d'alternatives de traçat de l'eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF) i de la línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona (LOF).
A partir del 2005, els dos projectes s'han desenvolupat administrativament en paral•lel, de manera que el 2006 es va realitzar ja una primera consulta institucional als municipis i comarques afectats pel pas d'aquests eixos. Des d'aleshores, diverses empreses d'enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d'Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, sota la direcció de l'ens “Infraestructures Ferroviàries de Catalunya” (Ifercat), han treballat en la definició de nous traçats tenint en compte els resultats d'aquesta consulta, les múltiples reunions mantingudes amb els municipis afectats i l'avenç dels treballs que s'estan duent a terme per a la redacció dels plans territorials corresponents.
El dimecres 28 de novembre, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va informar favorablement sobre els nous documents d'objectius i criteris d'aquests eixos que concreten aspectes de traçat i noves estacions. A partir d'ara, seran tramesos a cent vuitanta ajuntaments i al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a realitzar les consultes institucionals i les anàlisis ambientals pertinents que s'incorporaran al Pla director urbanístic de la reserva de sol dels dos eixos. Es preveu que l'aprovació inicial dels plans directors i la seva informació pública tinguin lloc durant el segon trimestre de 2008.
Nova línia Orbital
Segons s'explica en un comunicat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la nova Línia Orbital significa una important aposta pel ferrocarril de rodalies, que contribuirà a redefinir l'accessibilitat interna de l'àrea metropolitana i trencarà la radialitat de l'actual xarxa ferroviària. Aquest nou eix facilitarà la creació d'una autèntica estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona.
La línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 119 km que passarà pels municipis següents: Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró. A més, enllaçarà amb la línia Mollet-El Papiol, que incorporarà dues noves estacions: Ripollet Nord i Badia-Cerdanyola.
En total, es construiran 68 km de nova línia ferroviària, 46 dels quals seran en túnel, i es donarà servei a 31 estacions, 18 de les quals seran de nova creació. Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Granollers a Mataró. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.
En les primeres estimacions es preveu que l'execució d'aquest projecte comporti una inversió d'uns 4.000 MEUR.
Principals novetats i concrecions
A la nota de premsa de la Generalitat, també s'argumenta que el document d'objectius i propòsits de la línia Orbital Ferroviària és fruit d'un important treball d'aprofundiment i concreció del primer estudi de traçat fet per l'ATM els anys 2003-04, amb les aportacions rebudes de la primera consulta institucional de l'any 2005.
Així, aquest document incorpora 18 noves estacions, 10 més que les del document inicial, i fa modificacions en el traçat que incrementen en 14 els km de nova via ferroviària previstos. Igualment, projecta una nova variant soterrada per l'interior de Vilanova, que s'afegeix a la ja proposada a Mataró.
Concretament, apareixen les novetats següents:
- Dues noves estacions sobre l'actual línia Papiol-Mollet: intercanviador de Badia-Cerdanyola i estació de Ripollet Nord. Si bé no formen part del tronc principal de la línia Orbital, s'ha previst la construcció de dues noves estacions sobre la línia Papiol-Mollet, sobre la qual s'establiran serveis de Rodalies que empraran alguns trams de la nova Orbital.
- Entre Martorell i Terrassa s'ha canviat totalment el traçat previst, ja que en lloc d'anar cap a Castellbisbal la línia es dirigeix cap a Abrera i des d'aquest punt cap a Terrassa, seguint en certa mesura el corredor que s'obrirà amb la construcció de l'autovia Abrera-Terrassa. Això ha permès reduir-ne l'impacte ambiental i situar tres noves estacions a Martorell (una davant la fàbrica Seat), i dues més a Abrera i Viladecavalls.
- Entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda s'ha definit un nou traçat que aprofita en part el corredor de la futura interpolar sud i que, alhora, permet posar dues noves estacions a Barberà del Vallès, una en el nucli urbà i l'altra al polígon de Santiga. Des d'aquest punt, de les dues opcions previstes inicialment s'escull la que es dirigeix cap a Mollet Santa Rosa i Parets, per arribar a Montmeló.
- A Montmeló es proposa una nova estació entre el circuit i el nucli urbà, que potenciarà l'establiment d'una relació urbana directa entre aquestes dues parts del municipi que ara estan separades per l'autopista.
- A l'est de Granollers s'hi proposa una nova estació en previsió de futurs creixements urbans.
- A la Roca del Vallès i a Argentona el traçat s'ha millorat per tal de reduir-ne l'impacte ambiental i situar les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans.
- A Mataró s'ha dissenyat una variant soterrada per tal de poder situar tres noves estacions que serveixin de manera completa el nucli urbà de la ciutat.
- Variant de Vilanova: s'ha dissenyat una variant soterrada complerta pel nord de Vilanova, amb tres noves estacions (una al barri de Roquetes, pertanyent al terme de Sant Pere de Ribes), ben situades pel que fa als creixements urbans actuals i futurs.
- Entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès s'ha millorat el traçat per tal de reduir-ne l'impacte sobre el territori.
Memòria del projecte
L'any 2004, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va impulsar dos projectes de gran importància per al futur de les comunicacions ferroviàries de Catalunya. Es tractava dels primers estudis d'alternatives de traçat de l'eix Transversal Ferroviari de Catalunya (ETF) i de la línia Orbital Ferroviària de la Regió Metropolitana de Barcelona (LOF).
A partir del 2005, els dos projectes s'han desenvolupat administrativament en paral•lel, de manera que el 2006 es va realitzar ja una primera consulta institucional als municipis i comarques afectats pel pas d'aquests eixos. Des d'aleshores, diverses empreses d'enginyeria i algunes institucions com els instituts Cartogràfic i Geològic de Catalunya i el Centre d'Innovació del Transport de la Universitat Politècnica, sota la direcció de l'ens “Infraestructures Ferroviàries de Catalunya” (Ifercat), han treballat en la definició de nous traçats tenint en compte els resultats d'aquesta consulta, les múltiples reunions mantingudes amb els municipis afectats i l'avenç dels treballs que s'estan duent a terme per a la redacció dels plans territorials corresponents.
El dimecres 28 de novembre, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va informar favorablement sobre els nous documents d'objectius i criteris d'aquests eixos que concreten aspectes de traçat i noves estacions. A partir d'ara, seran tramesos a cent vuitanta ajuntaments i al Departament de Medi Ambient i Habitatge per a realitzar les consultes institucionals i les anàlisis ambientals pertinents que s'incorporaran al Pla director urbanístic de la reserva de sol dels dos eixos. Es preveu que l'aprovació inicial dels plans directors i la seva informació pública tinguin lloc durant el segon trimestre de 2008.
Nova línia Orbital
Segons s'explica en un comunicat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la nova Línia Orbital significa una important aposta pel ferrocarril de rodalies, que contribuirà a redefinir l'accessibilitat interna de l'àrea metropolitana i trencarà la radialitat de l'actual xarxa ferroviària. Aquest nou eix facilitarà la creació d'una autèntica estructura ferroviària en xarxa, i interconnectarà les ciutats metropolitanes de la segona corona.
La línia Orbital Ferroviària unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 119 km que passarà pels municipis següents: Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Subirats, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida, Martorell, Abrera, Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès, Granollers, la Roca del Vallès, Argentona i Mataró. A més, enllaçarà amb la línia Mollet-El Papiol, que incorporarà dues noves estacions: Ripollet Nord i Badia-Cerdanyola.
En total, es construiran 68 km de nova línia ferroviària, 46 dels quals seran en túnel, i es donarà servei a 31 estacions, 18 de les quals seran de nova creació. Els nous trams de la línia que caldrà construir seran els de Vilanova i la Geltrú a Vilafranca del Penedès, de Martorell a Terrassa, de Barberà a Santa Perpètua i de Granollers a Mataró. El traçat es completa amb tres trams que ja es troben funcionant actualment i que formen part de la xarxa ferroviària estatal: de Vilafranca a Martorell, de Terrassa a Sabadell i de Santa Perpètua a Parets del Vallès.
En les primeres estimacions es preveu que l'execució d'aquest projecte comporti una inversió d'uns 4.000 MEUR.
Principals novetats i concrecions
A la nota de premsa de la Generalitat, també s'argumenta que el document d'objectius i propòsits de la línia Orbital Ferroviària és fruit d'un important treball d'aprofundiment i concreció del primer estudi de traçat fet per l'ATM els anys 2003-04, amb les aportacions rebudes de la primera consulta institucional de l'any 2005.
Així, aquest document incorpora 18 noves estacions, 10 més que les del document inicial, i fa modificacions en el traçat que incrementen en 14 els km de nova via ferroviària previstos. Igualment, projecta una nova variant soterrada per l'interior de Vilanova, que s'afegeix a la ja proposada a Mataró.
Concretament, apareixen les novetats següents:
- Dues noves estacions sobre l'actual línia Papiol-Mollet: intercanviador de Badia-Cerdanyola i estació de Ripollet Nord. Si bé no formen part del tronc principal de la línia Orbital, s'ha previst la construcció de dues noves estacions sobre la línia Papiol-Mollet, sobre la qual s'establiran serveis de Rodalies que empraran alguns trams de la nova Orbital.
- Entre Martorell i Terrassa s'ha canviat totalment el traçat previst, ja que en lloc d'anar cap a Castellbisbal la línia es dirigeix cap a Abrera i des d'aquest punt cap a Terrassa, seguint en certa mesura el corredor que s'obrirà amb la construcció de l'autovia Abrera-Terrassa. Això ha permès reduir-ne l'impacte ambiental i situar tres noves estacions a Martorell (una davant la fàbrica Seat), i dues més a Abrera i Viladecavalls.
- Entre Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda s'ha definit un nou traçat que aprofita en part el corredor de la futura interpolar sud i que, alhora, permet posar dues noves estacions a Barberà del Vallès, una en el nucli urbà i l'altra al polígon de Santiga. Des d'aquest punt, de les dues opcions previstes inicialment s'escull la que es dirigeix cap a Mollet Santa Rosa i Parets, per arribar a Montmeló.
- A Montmeló es proposa una nova estació entre el circuit i el nucli urbà, que potenciarà l'establiment d'una relació urbana directa entre aquestes dues parts del municipi que ara estan separades per l'autopista.
- A l'est de Granollers s'hi proposa una nova estació en previsió de futurs creixements urbans.
- A la Roca del Vallès i a Argentona el traçat s'ha millorat per tal de reduir-ne l'impacte ambiental i situar les estacions al més a prop possible dels nuclis urbans.
- A Mataró s'ha dissenyat una variant soterrada per tal de poder situar tres noves estacions que serveixin de manera completa el nucli urbà de la ciutat.
- Variant de Vilanova: s'ha dissenyat una variant soterrada complerta pel nord de Vilanova, amb tres noves estacions (una al barri de Roquetes, pertanyent al terme de Sant Pere de Ribes), ben situades pel que fa als creixements urbans actuals i futurs.
- Entre Sant Pere de Ribes i Vilafranca del Penedès s'ha millorat el traçat per tal de reduir-ne l'impacte sobre el territori.