Ripollet contra la violència vers les dones
Amics del Teatre van ser els reponsables de la lectura del manifest del Dia Internacional Contra la Violència vers les dones. Aquest manifest ha estat realitzat pels Amics del Teatre per encàrrec de la Regidoria de Polítiques d'Igualtat, amb la col.laboració de la Policia Local i de l'àrea d'atenció a la víctima dels Mossos d'Esquadra per a l'obtenció de dades estadístiques.
MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA VER LES DONES
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
Si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
Contra el vent i la llum,
Contra els cataclismes,
En fi, contra els fenòmens externs
I les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
I, algunes vegades, habitem en elles,
Així en els mots elementals de la infantesa,
O en les acurades oracions
Dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
O, encara, en les darreres frases
Del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
Perquè ho anem assimilant,
Perquè ho puguem convertir en paraules
I perduri en el temps,
El temps que no és res més
Que un gran bosc de paraules,
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
En alguna antiquíssima soca,
Com la reproducció estrafeta
D'una pintura antiga,
I hem restat indecisos
Com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
A les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
Perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí i Pol
Efectivament, avui, dia 25 de novembre els sentiments que Miquel Martí i Pol expressava en aquest poema es fan més vius que mai. La paraula...de vegades quedem muts davant la injustícia, silenciem el que pensem o ho acceptem com quelcom que és així i no podem fer res per canviar-ho. Però com deia el poema cal “donar llum a la paraula” ,cal que parlem, que allunyem el silenci, la indecisió i la por del nostre interior. Hem d'expressar obertament el nostre rebuig més rotund envers la violència de gènere.
En un dia com avui fem balanç. Inevitablement, ens adonem que la violència vers les dones encara és avui un fet habitual que se'ns fa present, massa sovint, a través dels mitjans de comunicació. Si ens enfrontem a les dades reals la situació encara es torna més alarmant. A la nostra vil•la, Ripollet, les dades referents als mesos que van de gener a setembre de 2007 rebel•len que s'han produït 86 fets delictius relacionats amb l'àmbit familiar, 79 dels quals han finalitzat amb les conseqüents diligències policials. 48 d'aquests casos estan relacionats amb la violència de gènere, uns altres 23 amb la violència domèstica i 15 amb els trencaments de condemna. Així mateix, el Grup d'Atenció a la víctima està fent el seguiment a 74 víctimes de violència de gènere i domèstica a la nostra localitat.
Sentint aquestes dades no podem restar-hi indiferents. La nostra societat, tot i haver avançat en la igualtat de gènere fomentant valors tan importants com la tolerància o el respecte; ha de seguir avançant en aquest camí. Així doncs, TOTS I TOTES hem de cercar la manera d'unir esforços per foragitar la discriminació social, la intolerància, els estereotips socials que encara impregnen el nostre entorn enfosquint-lo. La paraula i l'acció ens han de dur a tots: institucions i ciutadans, a una actuació directa i decidida que permeti un canvi en la mentalitat social; que ens ofereixi la possibilitat de gaudir d'una vida lliure de violència.
Quan preparava aquest manifest, he pensat en els més joves. Ells són hereus directes de la situació que actualment estem vivint. Crec que són un objectiu prioritari. Se'ls ha d'educar, de bon principi, en uns valors que els permetin viure la igualtat entre home i dona d'una forma natural, sense prejudicis de cap mena ni discriminacions. Pensem i recordem que la violència de gènere no es dóna només entre la gent adulta, també els joves pateixen, moltes vegades en silenci, aquesta situació.
Hem de perdre la por a parlar, les paraules enforteixen l'acció, la revifen. Aquest escrit no és només paraula; és acció, és empenta i és ànim a totes aquelles persones que volen lluitar pel que és just. La llibertat s'ha de cercar, la igualtat s'ha de cercar, són valors socials que coneixem però cal que els visquem.
Tots i totes som el nostre món, de nosaltres depèn fer-ne un món més just on la tolerància, el respecte i el diàleg ens permetin realitzar-nos com a éssers lliures i partícips d'una societat que ens acull i ens protegeix.
Amics del Teatre
Àngels Trias i Mañosa
Dia, 25 de novembre de 2007
MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA VER LES DONES
Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
Si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
Contra el vent i la llum,
Contra els cataclismes,
En fi, contra els fenòmens externs
I les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
I, algunes vegades, habitem en elles,
Així en els mots elementals de la infantesa,
O en les acurades oracions
Dedicades a lloar l'eterna bellesa femenina,
O, encara, en les darreres frases
Del discurs de la vida.
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
Perquè ho anem assimilant,
Perquè ho puguem convertir en paraules
I perduri en el temps,
El temps que no és res més
Que un gran bosc de paraules,
I nosaltres som els pobladors d'aquest bosc.
I més d'un cop ens hem reconegut
En alguna antiquíssima soca,
Com la reproducció estrafeta
D'una pintura antiga,
I hem restat indecisos
Com aquell que desconeix la ciutat que visita.
Però la nostra missió és parlar.
Donar llum de paraula
A les coses inconcretes.
Elevar-les a la llum amb els braços de l'expressió viva
Perquè triomfem en elles.
Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí i Pol
Efectivament, avui, dia 25 de novembre els sentiments que Miquel Martí i Pol expressava en aquest poema es fan més vius que mai. La paraula...de vegades quedem muts davant la injustícia, silenciem el que pensem o ho acceptem com quelcom que és així i no podem fer res per canviar-ho. Però com deia el poema cal “donar llum a la paraula” ,cal que parlem, que allunyem el silenci, la indecisió i la por del nostre interior. Hem d'expressar obertament el nostre rebuig més rotund envers la violència de gènere.
En un dia com avui fem balanç. Inevitablement, ens adonem que la violència vers les dones encara és avui un fet habitual que se'ns fa present, massa sovint, a través dels mitjans de comunicació. Si ens enfrontem a les dades reals la situació encara es torna més alarmant. A la nostra vil•la, Ripollet, les dades referents als mesos que van de gener a setembre de 2007 rebel•len que s'han produït 86 fets delictius relacionats amb l'àmbit familiar, 79 dels quals han finalitzat amb les conseqüents diligències policials. 48 d'aquests casos estan relacionats amb la violència de gènere, uns altres 23 amb la violència domèstica i 15 amb els trencaments de condemna. Així mateix, el Grup d'Atenció a la víctima està fent el seguiment a 74 víctimes de violència de gènere i domèstica a la nostra localitat.
Sentint aquestes dades no podem restar-hi indiferents. La nostra societat, tot i haver avançat en la igualtat de gènere fomentant valors tan importants com la tolerància o el respecte; ha de seguir avançant en aquest camí. Així doncs, TOTS I TOTES hem de cercar la manera d'unir esforços per foragitar la discriminació social, la intolerància, els estereotips socials que encara impregnen el nostre entorn enfosquint-lo. La paraula i l'acció ens han de dur a tots: institucions i ciutadans, a una actuació directa i decidida que permeti un canvi en la mentalitat social; que ens ofereixi la possibilitat de gaudir d'una vida lliure de violència.
Quan preparava aquest manifest, he pensat en els més joves. Ells són hereus directes de la situació que actualment estem vivint. Crec que són un objectiu prioritari. Se'ls ha d'educar, de bon principi, en uns valors que els permetin viure la igualtat entre home i dona d'una forma natural, sense prejudicis de cap mena ni discriminacions. Pensem i recordem que la violència de gènere no es dóna només entre la gent adulta, també els joves pateixen, moltes vegades en silenci, aquesta situació.
Hem de perdre la por a parlar, les paraules enforteixen l'acció, la revifen. Aquest escrit no és només paraula; és acció, és empenta i és ànim a totes aquelles persones que volen lluitar pel que és just. La llibertat s'ha de cercar, la igualtat s'ha de cercar, són valors socials que coneixem però cal que els visquem.
Tots i totes som el nostre món, de nosaltres depèn fer-ne un món més just on la tolerància, el respecte i el diàleg ens permetin realitzar-nos com a éssers lliures i partícips d'una societat que ens acull i ens protegeix.
Amics del Teatre
Àngels Trias i Mañosa
Dia, 25 de novembre de 2007