Especial eBR: Entrevista a Juan Parralejo, alcalde de Ripollet

Juan Parralejo Aragoneses té 48 anys, està casat i té tres filles, dues d'elles bessones. És llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va néixer a Navalvillar de Pela (Badajoz) i va arribar a Ripollet l'any 65 amb la seva família.
Es va incorporar al món laboral molt jove, de la mateixa manera que ben aviat va format part de diferents moviments clandestins d'esquerres. L'any 86 s'afilia al PSC, on ha desenvolupat diferents tasques i ha treballat des de diferents càrrecs orgànics.
Parralejo és un amant de la lectura, de la muntanya i d'anar en bicicleta, però, sobre tot, gaudeix xerrant una estona amb els seus amics.
L'any 1995 va entrar a formar part del consistori com a regidor i portaveu del Grup Municipal socialista. Va ser tinent d'alcalde fins el mes de març del 2001, quan és escollit alcalde. També és membre de la Junta de Govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Acaba de ser reelegit alcalde i diu afrontar el nou mandat amb la mateixa il·lusió que el primer dia, però amb més confiança i més experiència.

Ser alcalde és...
Treballar per solucionar els problemes de la gent. És un honor molt gran per a una persona que li agrada la política com a mi.

I Carles Ferré?
Vaig tenir la sort de treballar molt a prop d'ell, com a tinent d'alcalde. Va ser alcalde durant 23 anys, des del principi de la democràcia, pel que tenia contenta la ciutadania. És un gran referent.

Al seu discurs d'investidura va dir tenir la mateixa il·lusió que el primer dia.
Igual o més. Perquè genera molta il·lusió i motiva molt l'anar veient com tot allò que has somniat pel teu poble es va fent realitat i que l'esforç val la pena.

L'Ajuntament ha quedat en quatre forces.
L'electorat ha volgut que sigui així. A més, s'ha produït un fort suport dels partits que formem govern i això facilita l'acció política. Però és una situació nova a Ripollet des de feia molts anys i s'ha de veure com evoluciona.

Ripollet és 'socio-vergent'?
No m'atreviria a dir que sigui ‘sociovergent'. És un municipi amb vot majoritari d'esquerres. Tradicionalment ha estat així en totes les eleccions. El que sí que dic és que la política local és molt diferent, perquè és de projectes concrets, de proximitat i fa molt com siguin les persones. Sociològicament aquest pacte encaixa amb el 80% dels veïns de Ripollet. I això dóna molta tranquil·litat i crec que la gent se sent representada pel govern d'aquest ajuntament.

Vostè ha definit el pacte PSC-CiU com “el pacte natural”. Que hi ha altres antinaturals?
Natural perquè té una trajectòria anterior i ha funcionat molt bé. En canvi, hi ha pactes molt difícils a Ripollet. Aquests que apel·len a les esquerres i les dretes, voldria saber ideològicament i alhora de governar de quina banda es comportarien...
És evident que la dinàmica i la política que s'ha fet en els darrers anys ha comportat que hi hagi un distanciament molt gran en la manera de comportar-se, de veure el nostre poble. Això fa molt difícil que en un moment es pugui pactar amb determinades forces, almenys el meu grup. Això no vol dir que, en molts moments, s'arribin a acords per consens amb totes les forces -així ho vaig demanar el dia de la meva presa de possessió-, però no és dóna cap altra situació que pugui funcionar bé amb la confiança i la corresponsabilitat necessària per tirar endavant el govern de Ripollet i que s'encarregui de solucionar problemes, enlloc de crear-los.

Qui és més dur, govern o oposició?
Jo diria que hi ha un govern molt més fort, molt més cohesionat que mai.

S'ha fet una important renovació de regidors.
En aquest mandat, el govern està composat per 12 membres i 5 són nous. Això aporta noves mirades, il·lusions renovades. I això, barrejat amb l'experiència, dóna un element d'eficàcia important. Alguns és la primera vegada que són regidors, però és un privilegi comptar amb ells, perquè són persones molt honestes i molt preparades, que faran molt bé la seva feina. De fet, dec ser el regidor més antic i estic des de l'any 95... És difícil trobar ajuntaments així. I el millor, que som sis homes i sis dones!

Sembla que han reprès el curs polític amb els deures fets.
Sí, crec que és el que havíem de fer. Nosaltres teníem l'experiència del mandat anterior. Sabíem el que volíem i amb Convergència ens hem entès molt bé, perquè els dos grups teníem voluntat de pactar. Això no vol dir que no hagi hagut diferències. Però la gràcia d'una bona negociació és precisament arribar a acords en els punts que ens separen.
Val la pena dedicar temps i esforços a deixar les coses clares. Perquè això t'estalvia molts mals de cap i malentesos alhora de governar.
Ara tenim quatre anys perquè cadascú, des de la seva responsabilitat, faci la seva feina amb total llibertat. I que aquesta feina sigui amb total transparència. Aquesta és la principal característica d'aquest govern. Ens podrem equivocar alguna vegada, som persones humanes i per tant ens podrem equivocar, però no se'ns podrà acusar d'obscurantisme. I l'oposició, ni que sigui amb la boca petita, haurà d'admetre que aquest és un govern proper i transparent.

Què ens pot dir del nou Pla d'actuació municipal?
És la suma de la majoria de les propostes electorals dels partits que formem el govern. Volem que els nostres veïns i veïnes presumeixin de ser de Ripollet. I per això, millorarem els equipaments i serveis que ofereix l'Ajuntament i en crearem de nous. Des d'esports a cultura, fent-ne més i acostant-los a la gent; ajudarem a solucionar el tema de l'habitatge, amb una borsa de pisos de lloguer, temes de sanitat o carències endèmiques fins ara a la nostra població, com ara la residència o l'hospital.
I també treballarem per la recuperació del nostre patrimoni i la nostra identitat i també en la convivència i l'educació, fer la vida agradable i fàcil a la gent és el que veritablement ens ha d'importar. No vull oblidar els “detalls” com un programa de vacances per la gent gran, seguir el problema de l'absentisme escolar, beques per llibres, pisos per dones maltractades i coses molt del dia a dia com que funcionin bé els autobusos.

El tren, l'autopista, la recuperació del riu... què costarà més?
Tot, costarà tot. Però ens avala la força de la raó. Ens toca per justícia. Primer se'ns ha d'escoltar i segon se'ns ha de solucionar. Però dir a la gent que és tant fàcil i que si l'Ajuntament no ho ha aconseguit és perquè no ha volgut és enganyar-los. Per això, sempre he defensat l'anar junts, no fer partidisme d'això. Ja sabem que quan va bé tothom s'apunta al carro i quan va malament, tothom critica. Assumeixo tot això, però sóc una persona pacient i sé que al final ho aconseguirem. No improvitzant, sinó treballant molt. Al cap i a la fi és el pel que la gent ens ha votat.