Especial Esports eBR: Entrevista a Joan Creus

Joan Creus va néixer ara fa 50 anys a Ripollet. La seva trajectòria com a esportista va començar en aquesta població i ha passat per equips de la categoria del Granollers, el Barça o del TDK Manresa. L'Ajuntament de Ripollet va aprovar el mes passat que el Pavelló Municipal d'Esports de Ripollet portés el nom d'aquest mític jugador de bàsquet. Aquest homenatge és una iniciativa del C.B. Ripollet en el marc del seu 75è aniversari.

La Entrevista
eBR. Què significa per tú que el Pavelló Municipal d'Esports porti el teu nom?
Em fa molta il·lusió, la veritat. Moltes vegades els reconeixements són coses físiques, però aquest tipus d'iniciativa és un fet que queda aquí. Penso que és un molt bon reconeixement a una trajectòria i particularment m'omple de satisfacció. És molt diferent i a un altre nivell que un trofeig o un reconeixement d'un altre tipus.

eBR. T'imaginaves quan vas començar a jugar al Ripollet que la teva trajectòria esportiva et duria fins aquí?
Ni molt menys. Quan començàvem, la nostra generació no pensàvem més enllà. Pensàvem només en disfrutar, jugar un esport que ens agradava i viure el dia a dia. Com a molt pensàvem en arribar algun dia al primer equip i jugar amb ells.

eBR. El Ripollet acaba de pujar a lliga EBA. Com el veus?
Per tradició al Ripollet li correspon una divisió d'aquestes característiques. Però el primer any la lliga EBA sempre costa. Esperem que aquest primer any en surti sense problemes. Les coses s'estan fent bé i ara falta consolidar-se. És una categoria nova. Has d'anar a camps nous, amb arbitratges nous, i fins que no t'adaptes és complicat. Ho sé perque vaig viure l'experiència amb el Granollers, que ara ja està consolidat, però que va trigar dos o tres anys a acostumar-s'hi. L'important ara és mantenir-se. No és feina fàcil.

eBR. Què recordes de la teva infància i dels teus inicis a Ripollet?
Recordo molt el Col·legi Sant Gabriel. Allà vam començar jugant a minibàsquet. I recordo el pas del Col·legi al Club, que va coincidir, pràcticament, amb la inauguració del Pavelló Esportiu. De fet, vaig veure com el construien. I allà vaig començar a infantils amb el Club Bàsquet Ripollet. Recordo un pavelló nou amb parquet, que aleshores era impensable. Hi havia molt d'espai i un camp molt gran on es podia jugar a bàsquet perfectament.

eBR. Creus que ara és més difícil que abans evolucionar en el món de l'esport?
Possiblement ara tot sigui més complicat perque és tot més professional. Penso que la meva trajectòria ara seria impossible. És molt complicat que un jugador, sortint d'un equip modest, pugui arribar a la màxima competició. Ara, un jugador jove ha de sacrificar moltes hores per poder fer el salt. I tot i així és molt complicat. Ha canviat tot. Els mètodes d'entrenament han evolucionat moltíssim. Normalment els que al final arriben són els que de petits s'hi han dedicat molt.

eBR. Pel teu primer contracte vas cobrar 20.000 pessetes. Què en penses dels diners que mou actualment l'esport?
Pels clubs que volen destacar, el tema econòmic és bàsic. A lo millor un club, per molta tradició esportiva que tingui, si econòmicament no és fort no pot arribar a les quotes de màxim nivell. I al contrari: una entitat o una persona amb molts diners pot aconseguir, en tres o quatre anys, arribar al máxim nivell en bàsquet. El que fa llàstima és que els clubs tradicionals que s'han dedicat tota la vida a l'esport, si no tenen suport econòmic no hi arriben.

eBR. Com vas viure l'experiència del Mundial de Bàsquet 2006 com a segon entrenador de la Selecció Espanyola?
Bé. Acabes sent campió del món que és el màxim guardó al que pot aspirar un esportista. Quan ho vius dia a dia, des de dins, no te n'adones. Estàs molt mentalitzat en anar passant partits, i en anar guanyant rivals. Quan ja hi ets, t'adones que estàs entre els quatre o cinc millors equips del campionat i que hi ha possibilitats. Però no és com una loteria. És una cosa treballada. Perquè no pots ser campió mundial si tens un equip per ser-ho?

eBR. També coneixem la teva faceta com a comentarista. T'ho passes bé?
Sí. Col·laboro amb televisió, ràdio i premsa. Sempre m'han agradat els esports i els comentaristes i mitjans esportius sempre m'han interessat.

eBR. Quin consell li donaries a algú que es vol dedicar professionalment a l'esport?
El factor principal és que t'agradi la feina que fas. I si t'agrada parteixes d'una base molt important: fer les coses amb il·lusió. I aleshores no t'has de preocupar de res més que de millorar dia a dia en aquest esport perque no deixi d'agradar-te. Si els altres avancen i tu no, perds tota la il·lusió.

Molt personal
eBR. Si ara poguèssis fitxar per un equip de bàsquet, on t'agradaria jugar?
Em seria igual. De futbol sóc del Barça, però de bàsquet no tinc preferència. Que reunís unes condicions bàsiques i ja està.

eBR. Un restaurant on anar a celebrar una victòria?
N'hi ha molts. Però el lloc que triés seria un lloc de cuina tradicional.

eBR. Una cançó per un moment especial?
Angie dels Stone.

eBR. Un vi?
Triaria un vi del Priorat.

eBR. Una web que visitis habitualment?
www.acb.com

eBR. Un partit memorable?
La final de la copa del rei entre el TDK i el Barça de l'any 96. Va guanyar el TDK 94-92.

eBR. Un esport que t'agradaria haver practicat i no has pogut?
Si pogués faria ciclisme i futbol.

eBR. un mite?
El tenista Björn Borg.

e:BR. Un lloc on viure?
Ripollet tot i que per temes de feina vaig triar viure a l'Ametlla.

eBR. Una cosa bàsica per ser feliç?
Tranquilitat!