75 anys de silenci: Ripollet recorda l’explosió del polvorí militar del 1950

L’acte, organitzat conjuntament per l’entitat TRAÇA, l’arqueòloga Helena Bea i la periodista Àngels Leiva, ha comptat amb la presència d'en Ramón Navas, testimoni directe, i la periodista Sílvia Alquézar de La Veu de Montcada.
La matinada del 6 de juny de 1950, un magatzem de polvorí militar ubicat als afores de Ripollet va explotar, deixant un cràter de 12 metres de profunditat i 1 km d’amplada, i convertint el municipi en una zona catastròfica. En paraules de la periodista Àngels Leiva “Ripollet va ser la ciutat més afectada, gairabé el 50% de les cases que hi havia en aquell moment van resultar danyades”. Malgrat la gravetat dels fets, la premsa nacional va fer poc ressò, en un silenci que avui dia encara desperta sospites. Segons els informes, la despesa total dels danys al municipi van superar els quatre milions de pessetes de l’època.
Durant la taula rodona, les investigadores van presentar informes inèdits, fotografies i un mapa interactiu creat per Helena Bea, que permet veure la distribució del Ripollet de l’època, els habitatges afectats, les persones que van rebre (o no) indemnitzacions, i els danys documentats.

Tot i que oficialment es va atribuir l’explosió a la forta calor, moltes veus del poble han parlat durant dècades de negligència i encobriment per part de l’exèrcit. El polvorí, segons s’ha descobert, contenia material de la Segona Guerra Mundial en mal estat, i si bé es deia que hi havia guàrdies aquella nit, mai es van reconèixer víctimes mortals. De fet, pocs dies després de l’incident, el govern va organitzar una processó d’acció de gràcies per celebrar que no hi havia hagut morts, fet que molts consideren una maniobra de propaganda.
La Junta de Govern de l’Ajuntament de Ripollet es va reunir només quatre hores després de l’explosió per iniciar la valoració dels danys, contractant un fotògraf i un arquitecte. Malgrat això, el 1953 la Junta Militar va denegar les indemnitzacions als veïns, argumentant que es tractava d’un “fet puntual”. No va ser fins al 1961 que una sentència judicial va donar la raó als afectats.
La recerca encara no s’ha tancat. Bea i Leiva han explicat que esperen tenir aviat accés a l’expedient militar conservat a l’arxiu militar d’Àvila, que podria confirmar si realment hi va haver víctimes mortals i si aquestes van ser deliberadament ocultades. “Hi ha massa buits en la versió oficial”, ha afirmat Leiva, que també ha destacat el valor dels testimonis i de les fonts alternatives, com les publicacions del CNT des de França o les denúncies del PSUC, que ja aleshores alertaven de la perillositat de tenir instal·lacions militars prop de nuclis urbans.
El record de l’explosió del 1950 encara colpeja la memòria col·lectiva de Ripollet. I ara, 75 anys després, el poble ha demostrat que no està disposat a oblidar.

Podeu trobar més informació a l’entrevista a Helena Bea i Àngels Leiva al canal oficial de Ripollet TV al següent enllaç: https://youtu.be/tloY9ZB9AJk

Redacció: ripollet.cat / NGV