L’Ajuntament de Ripollet s’adhereix al manifest 'En la diversitat GLT ens fem grans'
L’Ajuntament de Ripollet, a través de la regidoria d’Educació i Polítiques d’Igualtat, s’ha adherit al manifest unitari del 28 de juny “Dia Internacional per a l’alliberament d’homes i dones transexuals, lesbianes i gais, en la diversitat GLT ens fem grans”.
A continuació us transcrivim el text del manifest, per al vostre coneixement.
MANIFEST UNITARI 28 DE JUNY DE 2006
Cada any, pels voltants del 28 de juny, milers d’homes i dones transsexuals, lesbianes i gais sortim al carrer per celebrar la Diada per l’Alliberament Transsexual, Lesbià i Gai. Amb aquest fet deixem constància que la lluita contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una feina que cal realitzar els 365 dies de l’any.
Des de la Comissió Unitària 28 de juny -(CU28J) tractem temes transversals que ens afecten a tots i a totes. En anys anteriors hem tractat temes com: “pel reconeixement dels GLT empresonats i víctimes del franquisme”, “contra les agressions a GLT”, o sobre el lesbianisme: “Lesbiana? Encantada, és un plaer”. I és per això que enguany hem escollit un lema punyent: “En la Diversitat GLT ens fem Grans”. Volem parlar i reflexionar sobre la situació que vivim els gais, les lesbianes i els homes i les dones transsexuals d’edat avançada. Amb aquest lema hem volgut donar un pas més endavant. Pensem que és un bon moment per fer-ho i començar a obrir un debat, ja que cada any anem sumant esforços i persones de totes les edats al moviment.
Totes i tots sabem quina és la situació per la qual passem les persones anomenades “grans”. A nivell general, l’afirmació positiva de la joventut vers la negació de la vellesa és una constant social. Les persones de més de 50 o 60 anys vivim una situació real de marginalitat: majoritàriament patim una situació de precarietat econòmica (les ajudes o pensions que rebem –si en rebem- són moltes vegades miserables). Se’ns aparca en centres residencials o en la soledat del nostre habitatge, amb poca o cap ajuda per part de la família o de les institucions. No se’ns reconeix l’experiència i coneixement que tenim de la vida. No se’ns escolta ni es té en compte la nostra opinió. Sobretot, se’ns nega el dret a tenir una sexualitat gratificant i plaent. Moltes d’aquestes persones GLT no tan sols hem hagut de passar per la dictadura i la postguerra sinó que hem hagut de dur una doble vida constant per fer front al rebuig social que ens ha marginat des de sempre.
A més a més de la situació general, a nivell més concret del col·lectiu GLT, molts homes gais ens trobem que al no tenir el cos jove ja no som desitjables i se’ns aparta. Ja no entrem en el cercle daurat de relacionar-nos amb altres gais. I això que el col·lectiu GLT és un col·lectiu potenciador de les relacions intergeneracionals.
A les lesbianes, a més a més de la doble discriminació com a dones i lesbianes, només se’ns reconeix el paper de cuidar i la nostra sexualitat desapareix. Pensem que és fonamental cuidar tant a grans com a petites, però per què no es reconeix el saber de les àvies lesbianes de les que tant podem aprendre?
En els homes i dones transsexuals el tema és molt més greu i incomprensible, ja que no tan sols se’ns rebutja o se’ns margina sinó que la societat no ens vol veure. La seva negació a reconèixer-nos és total. La poca visibilització dels homes transsexuals i la precarietat de vida de les dones transsexuals fa que una persona transsexual gran esdevingui un cas rar i aïllat.
Davant d’aquesta situació pensem que des de la CU28J hem de dir alguna cosa i obrir un debat sobre la qüestió.
L’envelliment de la població és cada vegada més elevat. I al col·lectiu GLT també ens afecta. Hem de seguir potenciant les relacions intergeneracionals com a resposta al rebuig social que patim les persones grans. Hem de demanar polítiques de benestar i oci on es reculli la nostra diversitat GLT explícitament. Hem de demanar pensions dignes per al col·lectiu GLT que tinguin en compte la situació personal de cadascú. Hem de començar a parlar de centres públics residencials on puguem relacionar-nos sense tenir por de ser rebutjats o rebutjades. Hem de començar a exigir polítiques que fomentin la independència personal enfront de la dependència social. En definitiva, hem de parlar de la sexualitat de les persones GLT grans, ja que també formem part d’aquesta societat i tenim unes necessitats específiques.
I és per tot això que aquest 28 de juny hem escollit el lema: En la Diversitat GLT ens fem Grans.
Quan parlem de diversitat no solament ens referim als colors de l’Arc de Sant Martí, ens referim a les múltiples formes de sexualitat i a les diferents edats d’aquestes diverses sexualitats. Seguim apostant per transformar les relacions socials reivindicant nous models de vida en les relacions afectivosexuals.
Cal reinventar nous espais de relacions on hi capiguem tots i totes, i desfer els tòpics que les persones grans no tenim desig sexual, no practiquem la sexualitat, ni fem pública la nostra opció sexual.
En la Diversitat ens fem Grans.
En la Diversitat ens fem Grans en experiència de vida.
En la Diversitat ens fem Grans en coneixements.
En la Diversitat ens fem Grans vivint la vida plenament.
En la Diversitat ens fem Grans sense discriminar, marginar, ni rebutjar ningú.
Catalunya, 28 de juny
Com. Unitària 28 de juny 2006
A continuació us transcrivim el text del manifest, per al vostre coneixement.
MANIFEST UNITARI 28 DE JUNY DE 2006
Cada any, pels voltants del 28 de juny, milers d’homes i dones transsexuals, lesbianes i gais sortim al carrer per celebrar la Diada per l’Alliberament Transsexual, Lesbià i Gai. Amb aquest fet deixem constància que la lluita contra l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia és una feina que cal realitzar els 365 dies de l’any.
Des de la Comissió Unitària 28 de juny -(CU28J) tractem temes transversals que ens afecten a tots i a totes. En anys anteriors hem tractat temes com: “pel reconeixement dels GLT empresonats i víctimes del franquisme”, “contra les agressions a GLT”, o sobre el lesbianisme: “Lesbiana? Encantada, és un plaer”. I és per això que enguany hem escollit un lema punyent: “En la Diversitat GLT ens fem Grans”. Volem parlar i reflexionar sobre la situació que vivim els gais, les lesbianes i els homes i les dones transsexuals d’edat avançada. Amb aquest lema hem volgut donar un pas més endavant. Pensem que és un bon moment per fer-ho i començar a obrir un debat, ja que cada any anem sumant esforços i persones de totes les edats al moviment.
Totes i tots sabem quina és la situació per la qual passem les persones anomenades “grans”. A nivell general, l’afirmació positiva de la joventut vers la negació de la vellesa és una constant social. Les persones de més de 50 o 60 anys vivim una situació real de marginalitat: majoritàriament patim una situació de precarietat econòmica (les ajudes o pensions que rebem –si en rebem- són moltes vegades miserables). Se’ns aparca en centres residencials o en la soledat del nostre habitatge, amb poca o cap ajuda per part de la família o de les institucions. No se’ns reconeix l’experiència i coneixement que tenim de la vida. No se’ns escolta ni es té en compte la nostra opinió. Sobretot, se’ns nega el dret a tenir una sexualitat gratificant i plaent. Moltes d’aquestes persones GLT no tan sols hem hagut de passar per la dictadura i la postguerra sinó que hem hagut de dur una doble vida constant per fer front al rebuig social que ens ha marginat des de sempre.
A més a més de la situació general, a nivell més concret del col·lectiu GLT, molts homes gais ens trobem que al no tenir el cos jove ja no som desitjables i se’ns aparta. Ja no entrem en el cercle daurat de relacionar-nos amb altres gais. I això que el col·lectiu GLT és un col·lectiu potenciador de les relacions intergeneracionals.
A les lesbianes, a més a més de la doble discriminació com a dones i lesbianes, només se’ns reconeix el paper de cuidar i la nostra sexualitat desapareix. Pensem que és fonamental cuidar tant a grans com a petites, però per què no es reconeix el saber de les àvies lesbianes de les que tant podem aprendre?
En els homes i dones transsexuals el tema és molt més greu i incomprensible, ja que no tan sols se’ns rebutja o se’ns margina sinó que la societat no ens vol veure. La seva negació a reconèixer-nos és total. La poca visibilització dels homes transsexuals i la precarietat de vida de les dones transsexuals fa que una persona transsexual gran esdevingui un cas rar i aïllat.
Davant d’aquesta situació pensem que des de la CU28J hem de dir alguna cosa i obrir un debat sobre la qüestió.
L’envelliment de la població és cada vegada més elevat. I al col·lectiu GLT també ens afecta. Hem de seguir potenciant les relacions intergeneracionals com a resposta al rebuig social que patim les persones grans. Hem de demanar polítiques de benestar i oci on es reculli la nostra diversitat GLT explícitament. Hem de demanar pensions dignes per al col·lectiu GLT que tinguin en compte la situació personal de cadascú. Hem de començar a parlar de centres públics residencials on puguem relacionar-nos sense tenir por de ser rebutjats o rebutjades. Hem de començar a exigir polítiques que fomentin la independència personal enfront de la dependència social. En definitiva, hem de parlar de la sexualitat de les persones GLT grans, ja que també formem part d’aquesta societat i tenim unes necessitats específiques.
I és per tot això que aquest 28 de juny hem escollit el lema: En la Diversitat GLT ens fem Grans.
Quan parlem de diversitat no solament ens referim als colors de l’Arc de Sant Martí, ens referim a les múltiples formes de sexualitat i a les diferents edats d’aquestes diverses sexualitats. Seguim apostant per transformar les relacions socials reivindicant nous models de vida en les relacions afectivosexuals.
Cal reinventar nous espais de relacions on hi capiguem tots i totes, i desfer els tòpics que les persones grans no tenim desig sexual, no practiquem la sexualitat, ni fem pública la nostra opció sexual.
En la Diversitat ens fem Grans.
En la Diversitat ens fem Grans en experiència de vida.
En la Diversitat ens fem Grans en coneixements.
En la Diversitat ens fem Grans vivint la vida plenament.
En la Diversitat ens fem Grans sense discriminar, marginar, ni rebutjar ningú.
Catalunya, 28 de juny
Com. Unitària 28 de juny 2006