La CUP-G volen portar a la Generalitat el model de les candidatures alternatives municipalistes
La candidatura de la CUP-Un nou cicle per guanyar va defensar, en l'acte electoral del passat dissabte a Ripollet, portar al govern de la Generalitat el model de les polítiques de les candidatures alternatives municipalistes de Badalona, Cerdanyola i Ripollet. La seva cap de llista per Barcelona i exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va recordar la bona sintonia entre les forces de Guanyem Badalona, Decidim Ripollet i Guanyem Cerdanyola la passada legislatura i com van impulsar experiències de remunicipalització de serveis, fiscalitat justa i tarificació socials, entre altres. No obstant això, va lamentar que tant a Badalona com a Cerdanyola els van apartar del govern "els partits de sempre" i va lloar la resistència de Decidim. Per a Sabater, encara queden moltes petjades del "desarrollismo", com ara l'autopista i va apostar per la mancomunació de serveis i polítiques transformadores i rupturistes en la gestió de l'energia i l'habitatge.
L'acte, celebrat al parc de Maria Lluïsa Galobart, va comptar amb la presentació del cerdanyolenc Carles Escolà, número 6 de la llista de la CUP-G per Barcelona, que va reclamar un model sanitari 100% públic, que aposti per la Primària, en lloc de la via hospitalària, contra la voluntat dels interessos empresarials que, segons Escolà, amb la pandèmia han posat de manifest la situació "indecent de la sanitat, on no es pot diferenciar el públic del privat". També va intervenir Xavi Pellicer, "Palli", número 4, qui ironitzar sobre el taller de "resistència no violenta" que havia impartit al Local de Ripollet, on van participar algunes de les persones que després va ser denunciades pel tall de la Jonquera. En el seu discufs, "Palli" va alertar sobre la "crisi ecològica i social que patim" i va apostar per una revolució ecològica al Vallès, que es basaria en la transformació del transport públic, l'abandonament del projecte del Quart Cinturó i l'impuls del debat sobre la unificació dels dos vallesos, per fer front a la influència metropolitana.