Cau una xarxa que oferia a empreses falsos anuncis en revistes de l'adminstració
Els Mossos d'Esquadra han detingut 66 persones que treballaven en una xarxa de 13 empreses, com a pressumptes autores d'una estafa telefònica realitzada a uns 20.000 empresaris de tot Catalunya. El desfalc podria ascendir als 44 milions d'euros. La Policia Local de Ripollet va alertar de l'estafa el febrer del 2002, després que un botiguer local denunciés haver-la patit. Durant les darreres 48 hores s'han realitzat diversos registres, 2 d'ells a oficines ubicades a Ripollet. I es que, segons sembla, fa 3 anys que es dedicaven a estafar via telefònica, fent-se passar per publicacions de caràcter estatal i oferint la falsa possibilitat d'anunciar-s'hi, a un cost de 250 euros mensuals. Els teleoperadors simulaven ser policies o funcionaris d'aquestes publicacions. A més de les detencions s'ha comissat gran quantitat de documentació, equips informàtics i quatre vehicles de luxe. Així mateix, s'han precintat els locals de les seus de totes les empreses.
Nota dels Mossos d'Esquadra
DESMANTELLADA UNA BANDA D'ESTAFADORS QUE OPERAVEN ARREU DE CATALUNYA
Detingudes 66 persones implicades en delictes d'estafa i d'usurpació de funcions públiques
La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra ha detingut aquest dilluns i dimarts 66 persones com a resultat d'un operatiu que ha durat gairebé un any i que ha suposat la investigació d'una tretzena d'entitats dedicades, presumptament, a les estafes patrimonials arreu de Catalunya amb un modus operandi característic.
En l'operació policial d'aquest dilluns 19 de gener, que encara continua oberta, s'han fet entrades i escorcolls a 11 empreses de la ciutat de Barcelona i 2 de la localitat de Ripollet, en les quals s'ha practicat la detenció de 65 persones a la ciutat comptal i una a la Seu d'Urgell. Aquesta intervenció ha permès el comís d'una gran quantitat de documentació, equips informàtics i 4 vehicles de luxe. Un cop finalitzada l'actuació, sota la direcció del Jutjat d'Instrucció 28 dels de Barcelona, s'ha procedit a precintar els locals de totes les empreses.
Els detinguts formaven part d'una xarxa organitzada de societats amb finalitat lucrativa, falsament dedicades a la publicitat, que operava a través del cobrament fraudulent de rebuts girats a més de 20.000 empreses víctima, en concepte de suposades contractacions o baixes d'insercions publicitàries en revistes corporatives, que mai van ser negociades per les entitats estafades.
Les víctimes, que havien patit múltiples desfalcs en els seus comptes bancaris abans d'adonar-se del frau, eren sotmeses a periòdics càrrecs -que rondaven els 250 euros cadascun-, emesos per diferents empreses de publicitat, amb la majoria de les quals mai havien mantingut contacte.
L'estratagema d'aquesta banda començava simulant un fals estudi de mercat sobre publicitat a revistes corporatives per saber a quines revistes s'anunciaven. Un cop es tenia aquesta informació el segon pas era fer-se amb les dades bancàries de les víctimes -empresaris i comerciants- per robar els diners dels seus comptes, sota la simulació de càrrecs en concepte d'un servei de publicitat contractat en alguna de les societats tapadora, suposadament dedicades a aquesta fictícia activitat.
La informació bancària obtinguda era traspassada entre les presumptes agències de publicitat associades per al frau, de forma que la víctima patia cobraments a discreció de diverses empreses i/o revistes de les que mai n'havia sentit a parlar i amb qui mai havia contactat per contractacions o baixes d'insercions publicitàries.
Quan finalment s'adonava del desfalc patrimonial i reclamava a qui va ser el seu únic contacte, és a dir la persona física o jurídica que va actuar de ganxo en primera instància, la resposta solia ser que, a fi i efecte d'amplificar el ressò publicitari, els anuncis s'havien fet extensius a d'altres revistes del mateix grup editorial, servei que generava despeses col·laterals. Si l'empresari o comerciant, convertit així en un client forçós, manifestava la seva voluntat de cessar la relació comercial, se li exigia el pagament d'una quota de baixa definitiva. Aquest requisit coactiu, imposat com a única mesura alliberadora, havia estat també utilitzat com a maniobra alternativa en el procés inicial de "captació de clients".
Així en un primer contacte telefònic amb la víctima, i amb l'excusa de confirmar les dades bancàries on s'havia de carregar el rebut d'un pretès servei de publicitat prèviament contractat, s'intentava obtenir la informació necessària. Si l'interlocutor, no reconeixent la proposició, no transigia a la demanda, la telefonista impostora exigia doncs una liquidació final per activar la baixa definitiva de la contractació d'un anunci que ami s'havia publicat, amb la qual cosa, com era igualment precisa la informació bancària per a fer-la efectiva, obtenien, finalment, el què anaven buscant.
Si més no, per convèncer les víctimes, utilitzaven la tàctica de fer-los creure que els anuncis comercials serien publicats en revistes de tiratge minoritari, però presumptament oficial, ja que el col·lectiu destinatari havia de ser personal de l'administració i de grans entitats corporatives, tant públiques com privades. Així, fent-se passar en ocasions per funcionaris o actuant de part d'aquest sector públic, entabanaven els empresaris i comerciants dient-los que la publicitat anava inserida en revistes policials, del món de la sanitat, d'hisenda o de treball i seguretat social, publicacions totes elles, que a banda de no aixecar aparentment sospita per la seva pretesa oficialitat, privaven de la comprovació directa de la seva existència i distribució, pel tipus de públic destinatari al que anaven adreçades.
En cas necessari aquestes empreses mostraven uns quants exemplars de revistes legals que adquirien o aconseguien, dient que eren els seus anuncis, al client ensarronat. Així els diners captats representaven un guany net, un cop cobertes les úniques despeses de manteniment de la pròpia infrastructura delictiva.
Les empreses estafadores giraven rebuts per un import de més d'un milió d'euros mensuals cadascuna d'elles. Amb tot, es calcula que haurien estafat una quantitat que s'apropa als 44 milions euros per any, des del 2000.
L'operació, que encara està oberta i no descarten noves detencions, ha culminat aquest dilluns amb les 66 persones detingudes, de les que es considera els principals responsables :
-Lina Esther HP de 45 anys i veïna de Barcelona
-Luisa Antonia RA de 56 anys i veïna de Barcelona
-Angel GC de 32 anys i veí de Barcelona
-Susana CM de 29 anys i veí de Barcelona
-Arturo CF de 28 anys i veí de Viladecans
-Sandra MB de 26 anys i veïna de Barcelona
-José de CJ de 58 anys i veí de Begues
-Isabel NG de 44 anys i veïna de Cerdanyola del Vallès
-David GG de 27 anys i veí de l'Hospitalet de Llobregat.
Aquestes 9 persones passaran a disposició del Jutjat d'Instrucció número 28 de Barcelona dijous. La resta han estat deixats en llibertat després de prestar declaració davant de la unitat instructora dels Mossos d'Esquadra, a l'espera que siguin citats a declarar.
Nota dels Mossos d'Esquadra
DESMANTELLADA UNA BANDA D'ESTAFADORS QUE OPERAVEN ARREU DE CATALUNYA
Detingudes 66 persones implicades en delictes d'estafa i d'usurpació de funcions públiques
La Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra ha detingut aquest dilluns i dimarts 66 persones com a resultat d'un operatiu que ha durat gairebé un any i que ha suposat la investigació d'una tretzena d'entitats dedicades, presumptament, a les estafes patrimonials arreu de Catalunya amb un modus operandi característic.
En l'operació policial d'aquest dilluns 19 de gener, que encara continua oberta, s'han fet entrades i escorcolls a 11 empreses de la ciutat de Barcelona i 2 de la localitat de Ripollet, en les quals s'ha practicat la detenció de 65 persones a la ciutat comptal i una a la Seu d'Urgell. Aquesta intervenció ha permès el comís d'una gran quantitat de documentació, equips informàtics i 4 vehicles de luxe. Un cop finalitzada l'actuació, sota la direcció del Jutjat d'Instrucció 28 dels de Barcelona, s'ha procedit a precintar els locals de totes les empreses.
Els detinguts formaven part d'una xarxa organitzada de societats amb finalitat lucrativa, falsament dedicades a la publicitat, que operava a través del cobrament fraudulent de rebuts girats a més de 20.000 empreses víctima, en concepte de suposades contractacions o baixes d'insercions publicitàries en revistes corporatives, que mai van ser negociades per les entitats estafades.
Les víctimes, que havien patit múltiples desfalcs en els seus comptes bancaris abans d'adonar-se del frau, eren sotmeses a periòdics càrrecs -que rondaven els 250 euros cadascun-, emesos per diferents empreses de publicitat, amb la majoria de les quals mai havien mantingut contacte.
L'estratagema d'aquesta banda començava simulant un fals estudi de mercat sobre publicitat a revistes corporatives per saber a quines revistes s'anunciaven. Un cop es tenia aquesta informació el segon pas era fer-se amb les dades bancàries de les víctimes -empresaris i comerciants- per robar els diners dels seus comptes, sota la simulació de càrrecs en concepte d'un servei de publicitat contractat en alguna de les societats tapadora, suposadament dedicades a aquesta fictícia activitat.
La informació bancària obtinguda era traspassada entre les presumptes agències de publicitat associades per al frau, de forma que la víctima patia cobraments a discreció de diverses empreses i/o revistes de les que mai n'havia sentit a parlar i amb qui mai havia contactat per contractacions o baixes d'insercions publicitàries.
Quan finalment s'adonava del desfalc patrimonial i reclamava a qui va ser el seu únic contacte, és a dir la persona física o jurídica que va actuar de ganxo en primera instància, la resposta solia ser que, a fi i efecte d'amplificar el ressò publicitari, els anuncis s'havien fet extensius a d'altres revistes del mateix grup editorial, servei que generava despeses col·laterals. Si l'empresari o comerciant, convertit així en un client forçós, manifestava la seva voluntat de cessar la relació comercial, se li exigia el pagament d'una quota de baixa definitiva. Aquest requisit coactiu, imposat com a única mesura alliberadora, havia estat també utilitzat com a maniobra alternativa en el procés inicial de "captació de clients".
Així en un primer contacte telefònic amb la víctima, i amb l'excusa de confirmar les dades bancàries on s'havia de carregar el rebut d'un pretès servei de publicitat prèviament contractat, s'intentava obtenir la informació necessària. Si l'interlocutor, no reconeixent la proposició, no transigia a la demanda, la telefonista impostora exigia doncs una liquidació final per activar la baixa definitiva de la contractació d'un anunci que ami s'havia publicat, amb la qual cosa, com era igualment precisa la informació bancària per a fer-la efectiva, obtenien, finalment, el què anaven buscant.
Si més no, per convèncer les víctimes, utilitzaven la tàctica de fer-los creure que els anuncis comercials serien publicats en revistes de tiratge minoritari, però presumptament oficial, ja que el col·lectiu destinatari havia de ser personal de l'administració i de grans entitats corporatives, tant públiques com privades. Així, fent-se passar en ocasions per funcionaris o actuant de part d'aquest sector públic, entabanaven els empresaris i comerciants dient-los que la publicitat anava inserida en revistes policials, del món de la sanitat, d'hisenda o de treball i seguretat social, publicacions totes elles, que a banda de no aixecar aparentment sospita per la seva pretesa oficialitat, privaven de la comprovació directa de la seva existència i distribució, pel tipus de públic destinatari al que anaven adreçades.
En cas necessari aquestes empreses mostraven uns quants exemplars de revistes legals que adquirien o aconseguien, dient que eren els seus anuncis, al client ensarronat. Així els diners captats representaven un guany net, un cop cobertes les úniques despeses de manteniment de la pròpia infrastructura delictiva.
Les empreses estafadores giraven rebuts per un import de més d'un milió d'euros mensuals cadascuna d'elles. Amb tot, es calcula que haurien estafat una quantitat que s'apropa als 44 milions euros per any, des del 2000.
L'operació, que encara està oberta i no descarten noves detencions, ha culminat aquest dilluns amb les 66 persones detingudes, de les que es considera els principals responsables :
-Lina Esther HP de 45 anys i veïna de Barcelona
-Luisa Antonia RA de 56 anys i veïna de Barcelona
-Angel GC de 32 anys i veí de Barcelona
-Susana CM de 29 anys i veí de Barcelona
-Arturo CF de 28 anys i veí de Viladecans
-Sandra MB de 26 anys i veïna de Barcelona
-José de CJ de 58 anys i veí de Begues
-Isabel NG de 44 anys i veïna de Cerdanyola del Vallès
-David GG de 27 anys i veí de l'Hospitalet de Llobregat.
Aquestes 9 persones passaran a disposició del Jutjat d'Instrucció número 28 de Barcelona dijous. La resta han estat deixats en llibertat després de prestar declaració davant de la unitat instructora dels Mossos d'Esquadra, a l'espera que siguin citats a declarar.