L'escriptor basc Kirmen Uribe inaugura les activitats de l'Any del Llibre

El Teatre Auditori va acollir, aquest dimecres a la tarda, el primer acte de l'Any del Llibre a Ripollet: una trobada de clubs de lectura del Vallès Occidental, dins el cicle de tertúlies amb autors a les biblioteques catalanes El club del llibre, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials com, en aquest cas, Edicions 62. L'escriptor Kirmen Uribe, un dels autors en llengua basca més llegits i traduïts, va ser el protagonista de la trobada. Entre el centenar d'assistents, hi havia integrants de clubs de lectura de Sabadell, Terrassa, Badia del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac.
L'Elisabet Vàzquez, directora de la Biblioteca Municipal, va ser l'encarregada d'obrir l'acte, amb el qual també s'iniciava l'Any del Llibre a Ripollet: "És una oportunitat per donar presència al foment de la lectura", explicava Vàzquez, que va qualificar d'"activitat estrella de la biblioteca" els clubs de l'lectura. A Ripollet en tenim set, alguns d'ells sorgits com a iniciatives d'entitats amb el suport de l'equipament municipal.

L'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, va voler aprofitar l'ocasió per agrair públicament la nova empenta que ha fet Elisabet Vázquez a la Biblioteca Municipal des de la seva incorporació, fa uns mesos. Osuna va fer referència, també, a alguns dels objectius que pretén aconseguir l'Any del Llibre: "augmentar el gust per la lectura, fent que cadascú pugui triar el seu llibre" i "fer visible l'accés als llibres com un dret de les persones i una eina que pot esdevenir un mitjà d'emancipació, alliberament i transformació per construir un món millor".

L'encarregat de presentar Kirmen Uribe va ser el seu traductor en llengua catalana, Pau Joan Hernàndez, també escriptor i crític literari. Ho va fer a través d'una explicació poètica de com l'obra i la llengua aconsegueixen crear una relació molt íntima entre traductor i autor.

La intervenció de Kirmen Uribe es va dividir en tres blocs: l'euskera, la seva història i narrativa i les preguntes dels assistents. Uribe va recitar un dels seus poemes en basc, posteriorment traduït al català en veu d'Hernàndez, que va servir-li per explicar la seva relació amb la llengua basca: "el més bonic de la meva història és que jo he crescut amb la llengua, ha anat creixent al meu costat, hem caminat de la mà", explicava Uribe fent referència a com l'euskera va aconseguir sortir de l'àmbit privat per començar a instal·lar-se en l'àmbit públic, a partir dels anys '70. Segons Uribe, actualment, la literatura basca, es troba en "molt bon moment", gràcies al creixement que ha experimentat els últims anys.

S.R.