L'escriptor basc Kirmen Uribe inaugura les activitats de l'Any del Llibre
El Teatre Auditori va acollir, aquest dimecres a la tarda, el primer acte de l'Any del Llibre a Ripollet: una trobada de clubs de lectura del Vallès Occidental, dins el cicle de tertúlies amb autors a les biblioteques catalanes El club del llibre, promogut per la Diputació de Barcelona i amb la col·laboració de diverses editorials com, en aquest cas, Edicions 62. L'escriptor Kirmen Uribe, un dels autors en llengua basca més llegits i traduïts, va ser el protagonista de la trobada. Entre el centenar d'assistents, hi havia integrants de clubs de lectura de Sabadell, Terrassa, Badia del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac.
L'Elisabet Vàzquez, directora de la Biblioteca Municipal, va ser l'encarregada d'obrir l'acte, amb el qual també s'iniciava l'Any del Llibre a Ripollet: "És una oportunitat per donar presència al foment de la lectura", explicava Vàzquez, que va qualificar d'"activitat estrella de la biblioteca" els clubs de l'lectura. A Ripollet en tenim set, alguns d'ells sorgits com a iniciatives d'entitats amb el suport de l'equipament municipal.
L'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, va voler aprofitar l'ocasió per agrair públicament la nova empenta que ha fet Elisabet Vázquez a la Biblioteca Municipal des de la seva incorporació, fa uns mesos. Osuna va fer referència, també, a alguns dels objectius que pretén aconseguir l'Any del Llibre: "augmentar el gust per la lectura, fent que cadascú pugui triar el seu llibre" i "fer visible l'accés als llibres com un dret de les persones i una eina que pot esdevenir un mitjà d'emancipació, alliberament i transformació per construir un món millor".
L'encarregat de presentar Kirmen Uribe va ser el seu traductor en llengua catalana, Pau Joan Hernàndez, també escriptor i crític literari. Ho va fer a través d'una explicació poètica de com l'obra i la llengua aconsegueixen crear una relació molt íntima entre traductor i autor.
La intervenció de Kirmen Uribe es va dividir en tres blocs: l'euskera, la seva història i narrativa i les preguntes dels assistents. Uribe va recitar un dels seus poemes en basc, posteriorment traduït al català en veu d'Hernàndez, que va servir-li per explicar la seva relació amb la llengua basca: "el més bonic de la meva història és que jo he crescut amb la llengua, ha anat creixent al meu costat, hem caminat de la mà", explicava Uribe fent referència a com l'euskera va aconseguir sortir de l'àmbit privat per començar a instal·lar-se en l'àmbit públic, a partir dels anys '70. Segons Uribe, actualment, la literatura basca, es troba en "molt bon moment", gràcies al creixement que ha experimentat els últims anys.
S.R.
L'Elisabet Vàzquez, directora de la Biblioteca Municipal, va ser l'encarregada d'obrir l'acte, amb el qual també s'iniciava l'Any del Llibre a Ripollet: "És una oportunitat per donar presència al foment de la lectura", explicava Vàzquez, que va qualificar d'"activitat estrella de la biblioteca" els clubs de l'lectura. A Ripollet en tenim set, alguns d'ells sorgits com a iniciatives d'entitats amb el suport de l'equipament municipal.
L'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, va voler aprofitar l'ocasió per agrair públicament la nova empenta que ha fet Elisabet Vázquez a la Biblioteca Municipal des de la seva incorporació, fa uns mesos. Osuna va fer referència, també, a alguns dels objectius que pretén aconseguir l'Any del Llibre: "augmentar el gust per la lectura, fent que cadascú pugui triar el seu llibre" i "fer visible l'accés als llibres com un dret de les persones i una eina que pot esdevenir un mitjà d'emancipació, alliberament i transformació per construir un món millor".
L'encarregat de presentar Kirmen Uribe va ser el seu traductor en llengua catalana, Pau Joan Hernàndez, també escriptor i crític literari. Ho va fer a través d'una explicació poètica de com l'obra i la llengua aconsegueixen crear una relació molt íntima entre traductor i autor.
La intervenció de Kirmen Uribe es va dividir en tres blocs: l'euskera, la seva història i narrativa i les preguntes dels assistents. Uribe va recitar un dels seus poemes en basc, posteriorment traduït al català en veu d'Hernàndez, que va servir-li per explicar la seva relació amb la llengua basca: "el més bonic de la meva història és que jo he crescut amb la llengua, ha anat creixent al meu costat, hem caminat de la mà", explicava Uribe fent referència a com l'euskera va aconseguir sortir de l'àmbit privat per començar a instal·lar-se en l'àmbit públic, a partir dels anys '70. Segons Uribe, actualment, la literatura basca, es troba en "molt bon moment", gràcies al creixement que ha experimentat els últims anys.
S.R.