Celebració de la Diada
Ripollet va celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb la tradicional penjada de senyeres de finestres i balcons i ofrenes florals a la plaça Onze de Setembre. L’acte institucional, organitzat per l’Ajuntament de Ripollet, va comptar amb la participació d’entitats, partits polítics i ciutadans. Aquest acte va consistir en una ofrena floral, amenitzada per la Societat Coral El Vallès. A més, al llarg del dia, diverses entitats i partits van realizar les seves ofrenes i actes d’homenatge particulars a Rafael Casanova.
Discurs de l'alcalde
"Per als catalans, per a les persones que vivim i treballem a Catalunya, el dia d'avui és una data lligada històricament a la lluita per la vida i per la llibertat.
No pretenc parlar-vos dels fets de 1714, ni fer un recorregut per la
història de Catalunya.
Vull parlar-vos breument de l'Onze de Setembre de 2003. A Ripollet, que afortunadament som un poble jove comparat amb els índexs d'envelliment del conjunt de Catalunya, un 30 per cent dels seus ciutadans i ciutadanes han nascut després de la redacció del projecte d'Estatut a Sau, l'any 1978, ara fa 25 anys.
Per a aquests ciutadans, i per a aquells que fa 25 anys eren petits, per sort, en el seu record sempre ha existit el Parlament i la Generalitat de Catalunya.
Portem 24 anys d'autogovern. En aquest últim quart de segle, hem fet molt camí. Però cal no baixar la guàrdia, no ens hem de donar per satisfets.
Assolir més competències i recursos per a la Generalitat, enfortir les
relacions entre les diferents institucions, ha de ser un objectiu compartit, consensuat, que ha de comportar més benestar i més igualtat entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Moltes vegades no som conscients de la importància que per la nostra vida quotidiana, per al nostra dia i el de la nostra família, tenen les decisions, accions i omissions de la Generalitat i que van des de l'escola dels nostres fills fins a la salut personal o les infraestructures i equipaments que depenen directament d'ella.
Us deia el començament que l'Onze de Setembre va lligat a la lluita per la vida i per la llibertat. Per la llibertat de Catalunya, però també per la dels altres pobles, especialment amb els que hem establert al llarg dels anys llaços d'amistat i de solidaritat.
Avui, 11 de setembre, també se celebra el 30 aniversari de la mort del
president Allende i del final d'un període d'esperança per al poble de Xile, com a conseqüència del cop d'estat encapçalat per Pinochet.
Xile, com molts altres països d'Amèrica llatina, va obrir les seves portes a molts exiliats de la Guerra Civil. Ara fa 30 anys, aquells que lluitaven per la llibertat i l'autonomia de Catalunya, i que celebraven clandestinament la Diada Nacional de Catalunya -clandestinament, perquè recordem-ho, no ho podien fer-ho legalment i s'exposaven a ser detinguts, processats i empresonats!-, aquells homes i dones -deia- van rebre amb tristesa i ràbia la terrible notícia de l'assalt al Palau de la Moneda, i van ser capaços de reaccionar i, també clandestinament, citar-se per expressar el seu rebuig i condemna al cop d'estat a Xile i la solidaritat amb el poble xilè.
Espanya, però principalment Catalunya, es va convertir aleshores en el destí de molts xilens que van poder escapar-se del terror de la dictadura de Pinochet.
Per això, avui, des d'aquí, des de Catalunya, ens alegrem del símbol que representa que de nou s'obri la porta que el president Allende utilitzava per accedir al palau presidencial.
Aquesta alegria il·lustra l'esperit d'aquesta Catalunya oberta i solidària que hem construït al llarg dels anys, de la millor Catalunya, d'aquesta Catalunya plural, d'aquesta Catalunya entesa com un espai de convivència, que sap acollir els nouvinguts i establir llaços d'amistat i de solidaritat amb la resta de pobles.
Reforçar aquest esperit, aquest model és el repte que tenim davant.
Aconseguir-ho depèn de tots, de tothom!
Visca Catalunya!"
Discurs de l'alcalde
"Per als catalans, per a les persones que vivim i treballem a Catalunya, el dia d'avui és una data lligada històricament a la lluita per la vida i per la llibertat.
No pretenc parlar-vos dels fets de 1714, ni fer un recorregut per la
història de Catalunya.
Vull parlar-vos breument de l'Onze de Setembre de 2003. A Ripollet, que afortunadament som un poble jove comparat amb els índexs d'envelliment del conjunt de Catalunya, un 30 per cent dels seus ciutadans i ciutadanes han nascut després de la redacció del projecte d'Estatut a Sau, l'any 1978, ara fa 25 anys.
Per a aquests ciutadans, i per a aquells que fa 25 anys eren petits, per sort, en el seu record sempre ha existit el Parlament i la Generalitat de Catalunya.
Portem 24 anys d'autogovern. En aquest últim quart de segle, hem fet molt camí. Però cal no baixar la guàrdia, no ens hem de donar per satisfets.
Assolir més competències i recursos per a la Generalitat, enfortir les
relacions entre les diferents institucions, ha de ser un objectiu compartit, consensuat, que ha de comportar més benestar i més igualtat entre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Moltes vegades no som conscients de la importància que per la nostra vida quotidiana, per al nostra dia i el de la nostra família, tenen les decisions, accions i omissions de la Generalitat i que van des de l'escola dels nostres fills fins a la salut personal o les infraestructures i equipaments que depenen directament d'ella.
Us deia el començament que l'Onze de Setembre va lligat a la lluita per la vida i per la llibertat. Per la llibertat de Catalunya, però també per la dels altres pobles, especialment amb els que hem establert al llarg dels anys llaços d'amistat i de solidaritat.
Avui, 11 de setembre, també se celebra el 30 aniversari de la mort del
president Allende i del final d'un període d'esperança per al poble de Xile, com a conseqüència del cop d'estat encapçalat per Pinochet.
Xile, com molts altres països d'Amèrica llatina, va obrir les seves portes a molts exiliats de la Guerra Civil. Ara fa 30 anys, aquells que lluitaven per la llibertat i l'autonomia de Catalunya, i que celebraven clandestinament la Diada Nacional de Catalunya -clandestinament, perquè recordem-ho, no ho podien fer-ho legalment i s'exposaven a ser detinguts, processats i empresonats!-, aquells homes i dones -deia- van rebre amb tristesa i ràbia la terrible notícia de l'assalt al Palau de la Moneda, i van ser capaços de reaccionar i, també clandestinament, citar-se per expressar el seu rebuig i condemna al cop d'estat a Xile i la solidaritat amb el poble xilè.
Espanya, però principalment Catalunya, es va convertir aleshores en el destí de molts xilens que van poder escapar-se del terror de la dictadura de Pinochet.
Per això, avui, des d'aquí, des de Catalunya, ens alegrem del símbol que representa que de nou s'obri la porta que el president Allende utilitzava per accedir al palau presidencial.
Aquesta alegria il·lustra l'esperit d'aquesta Catalunya oberta i solidària que hem construït al llarg dels anys, de la millor Catalunya, d'aquesta Catalunya plural, d'aquesta Catalunya entesa com un espai de convivència, que sap acollir els nouvinguts i establir llaços d'amistat i de solidaritat amb la resta de pobles.
Reforçar aquest esperit, aquest model és el repte que tenim davant.
Aconseguir-ho depèn de tots, de tothom!
Visca Catalunya!"