Retirat un niu de cotorres al parc de Maria Regordosa
La Brigada de Jardineria de l'Ajuntament de Ripollet va retirar un niu de cotorres construït a una branca d'un eucaliptus del parc de Maria Regordosa. Aquest niu havia arribat a esdevenir perillós, ja que, pel seu pes i les seves dimensions, que en ocasions poden arribar als 50 Kg, havia esquerdat la branca de l'arbre que l'aguantava i amenaçava amb caure. Les cotorres no són una espècie natural del nostre ecosistema i han aparegut a les ciutats arran la seva comercialització com animal de companyia. Des de la Regidoria de Medi Ambient es demana a la població que no alimenti aquest tipus de espècies, ja que els pot provocar malalties alimentàries i d'altres perjudicis de salubritat.
Per tal d'evitar que aquest problema es faci més gros la Regidoria de Medi Ambient recorda que no s'ha d'alimentar la fauna del carrer, com ara coloms o cotorres, per exemple amb pa. Els animals s'adapten a les condicions naturals que els proporciona el medi, igual que passa en el bosc on no precisen de l'aliment que els proporcionen els humans. El pa i d'altres aliments que els donem no formen part de la seva dieta i els poden provocar trastorns digestius com diarees. Aquestes defecacions i els residus d'aliments que queden pel terra, poden tenir repercussions en les condicions de salubritat de la ciutat, ja que són un focus de brutícia que ajuda a la proliferació de fongs, insectes, rates, entre d'altres.
Espècie invasora
Aquesta espècie d'aus acostuma a fer el niu en les palmeres, però com han estat molt afectades per la plaga del morrut, les cotorres s'han hagut d'adaptar i buscar noves alternatives. Ara trien arbres d'altres espècies, amb la condició que siguin ben alts, com ha estat el cas dels eucaliptus.
Les cotorres són una espècie frània, originàries de Sudamèrica, d'on van arribar a mitjans dels anys setanta, adquirides per molta gent com animal de companyia. Eren més barates que els lloros i per això van tenir tant d'èxit, tot i que es tracta d'animals esquerps, que fan un soroll molt estrident. Es reconeixen molt bé pel plomatge de color verd intens, el pit gris, i el bec groc.
Al llarg dels anys, i com a conseqüència de les fuites fortuïtes o alliberaments intencionats d'alguns exemplars, han arribat a adaptar-se a la vida a les ciutats amb un èxit reproductiu important, cosa que fa que les seves poblacions estiguin en ple creixement. A Catalunya es concentren sobretot en la zona litoral i prelitoral de Barcelona, on s'ha observat la major densitat de població d'aquesta espècie a tota Europa.
A més dels problemes esmentats amb l'arbrat urbà, les cotorres causen danys als conreus, a la vegetació, degraden el mobiliari públic amb els seus excrements, poden ser portadores d'agents patògens i fan molt de soroll. El gran desenvolupament de les seves poblacions desplacen d'altres espècies que pertanyen a la nostra fauna. És el cas del pardal, una espècie autòctona, que actualment es troba en recessió, en part, per la gran competència tant per l'aliment, com pel territori que li fan espècies com la cotorra o els coloms.
F.R.
Per tal d'evitar que aquest problema es faci més gros la Regidoria de Medi Ambient recorda que no s'ha d'alimentar la fauna del carrer, com ara coloms o cotorres, per exemple amb pa. Els animals s'adapten a les condicions naturals que els proporciona el medi, igual que passa en el bosc on no precisen de l'aliment que els proporcionen els humans. El pa i d'altres aliments que els donem no formen part de la seva dieta i els poden provocar trastorns digestius com diarees. Aquestes defecacions i els residus d'aliments que queden pel terra, poden tenir repercussions en les condicions de salubritat de la ciutat, ja que són un focus de brutícia que ajuda a la proliferació de fongs, insectes, rates, entre d'altres.
Espècie invasora
Aquesta espècie d'aus acostuma a fer el niu en les palmeres, però com han estat molt afectades per la plaga del morrut, les cotorres s'han hagut d'adaptar i buscar noves alternatives. Ara trien arbres d'altres espècies, amb la condició que siguin ben alts, com ha estat el cas dels eucaliptus.
Les cotorres són una espècie frània, originàries de Sudamèrica, d'on van arribar a mitjans dels anys setanta, adquirides per molta gent com animal de companyia. Eren més barates que els lloros i per això van tenir tant d'èxit, tot i que es tracta d'animals esquerps, que fan un soroll molt estrident. Es reconeixen molt bé pel plomatge de color verd intens, el pit gris, i el bec groc.
Al llarg dels anys, i com a conseqüència de les fuites fortuïtes o alliberaments intencionats d'alguns exemplars, han arribat a adaptar-se a la vida a les ciutats amb un èxit reproductiu important, cosa que fa que les seves poblacions estiguin en ple creixement. A Catalunya es concentren sobretot en la zona litoral i prelitoral de Barcelona, on s'ha observat la major densitat de població d'aquesta espècie a tota Europa.
A més dels problemes esmentats amb l'arbrat urbà, les cotorres causen danys als conreus, a la vegetació, degraden el mobiliari públic amb els seus excrements, poden ser portadores d'agents patògens i fan molt de soroll. El gran desenvolupament de les seves poblacions desplacen d'altres espècies que pertanyen a la nostra fauna. És el cas del pardal, una espècie autòctona, que actualment es troba en recessió, en part, per la gran competència tant per l'aliment, com pel territori que li fan espècies com la cotorra o els coloms.
F.R.