Ramon Martos apropa la història del Ripoll amb el municipi en una jornada de record
Aquest dimarts, 25 de setembre, emmarcat en els actes de record de les Riuades del 62, l'historiador local, Ramon Martos va realitzar una conferència al Centre Cultural, sota el títol 'Ripollet i el riu Ripoll, una història d'amors i desamors'. L'acte va comptar amb la participació d'un nombrós public, entre el que hi havia familiars de les 12 víctimes de Ripollet i diverses autoritats del consistori.
Martos va fer un repàs de la relació que ha tingut el riu amb el municipi, des d'un inici on el Ripoll era font de vida per a la vila. L'historiador també va explicar com la riuada era un fet anunciat, ja que segons dades conegudes, d'entre 1414 i 1777 hi ha hagut nou riuades en aquesta part del Ripoll. A nivell local, Ramon Martos va destacar que Ripollet, l'any 1962, era l'únic municipi que no estava patint el seu creixement al voltant de la llera del riu, sinó en les parts més elevades del mateix. Aquest fet va provocar que afortunadament les víctimes al nostre municipi només en fossin 12, en front dels centenars de zones com ara Les Fonts, Les Arenes o Rubí.
Durant el passi de fotografies Martos va explicar com a Ripollet hi van arribar centenars d'objectes arrossegats d'altres viles, que van provocar grans dificultats alhora d'ajudar a les persones que estaven atrapades per l'aigua. També va destacar el gran moviment solidari que es va originar a molts llocs, per tal d'ajudar als damnificats. Malauradament, segons va explicar Ramon Martos, cap autoritat va assumir responsabilitats en front de la pèrdua de vides humanes, ja que en molts municipis s'havia permès la formació de barriades justa a la llera, que van quedar destruïdes per la pujada del riu.
D'altra banda, la riuada també va significar una revolució tecnològica pel municipi, ja que les fàbriques que estaven al costat del riu, no només van quedar destruïdes sinó que van perdre tota la maquinaria. A més, a partir dels anys 70 el riu va comptar, finalment, amb murs de contenció capaços de suportar el doble de cabdal que ala riuada del 62.
Finalment, Martos va resumir explicant que fins als anys 60 Ripollet vivia de cara al riu, en una relació de coneixement, treball i harmonia. Després de la riuada el municipi va donar l'esquena a quest espai, en tots els sentits i no va ser fins als anys 80 que es torna a voler recuperar aquest espai tenint cura de la seva salubritat, fins al nostres dies.
F.R.
Martos va fer un repàs de la relació que ha tingut el riu amb el municipi, des d'un inici on el Ripoll era font de vida per a la vila. L'historiador també va explicar com la riuada era un fet anunciat, ja que segons dades conegudes, d'entre 1414 i 1777 hi ha hagut nou riuades en aquesta part del Ripoll. A nivell local, Ramon Martos va destacar que Ripollet, l'any 1962, era l'únic municipi que no estava patint el seu creixement al voltant de la llera del riu, sinó en les parts més elevades del mateix. Aquest fet va provocar que afortunadament les víctimes al nostre municipi només en fossin 12, en front dels centenars de zones com ara Les Fonts, Les Arenes o Rubí.
Durant el passi de fotografies Martos va explicar com a Ripollet hi van arribar centenars d'objectes arrossegats d'altres viles, que van provocar grans dificultats alhora d'ajudar a les persones que estaven atrapades per l'aigua. També va destacar el gran moviment solidari que es va originar a molts llocs, per tal d'ajudar als damnificats. Malauradament, segons va explicar Ramon Martos, cap autoritat va assumir responsabilitats en front de la pèrdua de vides humanes, ja que en molts municipis s'havia permès la formació de barriades justa a la llera, que van quedar destruïdes per la pujada del riu.
D'altra banda, la riuada també va significar una revolució tecnològica pel municipi, ja que les fàbriques que estaven al costat del riu, no només van quedar destruïdes sinó que van perdre tota la maquinaria. A més, a partir dels anys 70 el riu va comptar, finalment, amb murs de contenció capaços de suportar el doble de cabdal que ala riuada del 62.
Finalment, Martos va resumir explicant que fins als anys 60 Ripollet vivia de cara al riu, en una relació de coneixement, treball i harmonia. Després de la riuada el municipi va donar l'esquena a quest espai, en tots els sentits i no va ser fins als anys 80 que es torna a voler recuperar aquest espai tenint cura de la seva salubritat, fins al nostres dies.
F.R.