Vallesos dedica el seu tercer número a les riuades del 1962
El tercer número de la revista llibre semestral Vallesos Gent, terra i patrimoni ja ha sortit al carrer. Aquesta edició, de primavera-estiu del 2012, compta amb un dossier especial sobre les tràgiques riuades del 1962. Així, les pàgines centrals es dediquen als fets d'aquella nit del 25 de setembre, d'ara fa 50 anys, que van causar 700 víctimes mortals al vallès. Un ampli grup de periodistes, historiadors, especialistes d'altres àmbits i testimonis personals relaten i analitzen els fets i les seves vivències.
Entre els experts i analistes de les riuades, trobem el meteoròleg Francesc Mauri, que les ha estudiat a fons i que dóna detalls de com es van produir i de com la "intrusió humana" en va magnificar les víctimes. Les anàlisis especialitzades continuen amb articles de l'urbanista Josep Milà, president del Col·legi d'Arquitectes del Vallès, que sosté que, amb les inundacions, el franquisme va consolidar de forma propagandística un desenvolupament urbanístic a través de polígons d'habitatges que ja havia planificat anys abans. Per la seva part l'historiador Martí Marin analitza l'impacte social en la població immigrada d'uns aiguats que van fer emergir milers de barraquistes fins llavors ignorats, mentre que l'historiador Jordi Calvet repassa l'afectació econòmica de la catàstrofe, especialment en el sector tèxtil, i la gestió de les indemnitzacions que se'n va fer tant per a les empreses com per a les persones damnificades.
Un article conjunt entre el periodista Ferran Sales i l'historiador Lluís Sales posa en relleu la utilització que el règim franquista va fer de la catàstrofe. er la seva part, el periodista Jaume Valls Vila analitza els aiguats com el gran fenomen mediàtic en l'àmbit estatal i internacional. En un pla més tècnic, el geòleg Jordi Bertran situa el paper de les riuades en la configuració de la plana vallesana, mentre que el president del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, Sergi Mingote, tracta d'actuacions que s'han fet per evitar desbordaments. El dossier s'obre amb la crònica que el periodista i escriptor Josep Maria Espinàs va escriure per al setmanari liberal Destino.
A la carpeta s'hi recullen cròniques que relaten què va passar a les localitats on va haver-hi víctimes mortals el 25 de setembre de 1962 i en algunes d'altres: Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Montcada i Reixac, Ripollet, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Mollet del Vallès, Sant Llorenç Savall, Matadepera...
A banda del dossier central, la publicació també entrevista Jaume Cabré i dedica perfils als Catarres, Muriel Casals, Pep Salsetes i els escenògrafs Castells, entre d'altres. A Ripollet, Vallesos es pot comprar a les llibreries El Sol, Papereria Quatre i al Quiosc Sant Andreu.
R.H.
Entre els experts i analistes de les riuades, trobem el meteoròleg Francesc Mauri, que les ha estudiat a fons i que dóna detalls de com es van produir i de com la "intrusió humana" en va magnificar les víctimes. Les anàlisis especialitzades continuen amb articles de l'urbanista Josep Milà, president del Col·legi d'Arquitectes del Vallès, que sosté que, amb les inundacions, el franquisme va consolidar de forma propagandística un desenvolupament urbanístic a través de polígons d'habitatges que ja havia planificat anys abans. Per la seva part l'historiador Martí Marin analitza l'impacte social en la població immigrada d'uns aiguats que van fer emergir milers de barraquistes fins llavors ignorats, mentre que l'historiador Jordi Calvet repassa l'afectació econòmica de la catàstrofe, especialment en el sector tèxtil, i la gestió de les indemnitzacions que se'n va fer tant per a les empreses com per a les persones damnificades.
Un article conjunt entre el periodista Ferran Sales i l'historiador Lluís Sales posa en relleu la utilització que el règim franquista va fer de la catàstrofe. er la seva part, el periodista Jaume Valls Vila analitza els aiguats com el gran fenomen mediàtic en l'àmbit estatal i internacional. En un pla més tècnic, el geòleg Jordi Bertran situa el paper de les riuades en la configuració de la plana vallesana, mentre que el president del Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, Sergi Mingote, tracta d'actuacions que s'han fet per evitar desbordaments. El dossier s'obre amb la crònica que el periodista i escriptor Josep Maria Espinàs va escriure per al setmanari liberal Destino.
A la carpeta s'hi recullen cròniques que relaten què va passar a les localitats on va haver-hi víctimes mortals el 25 de setembre de 1962 i en algunes d'altres: Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze, Montcada i Reixac, Ripollet, Castellar del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Mollet del Vallès, Sant Llorenç Savall, Matadepera...
A banda del dossier central, la publicació també entrevista Jaume Cabré i dedica perfils als Catarres, Muriel Casals, Pep Salsetes i els escenògrafs Castells, entre d'altres. A Ripollet, Vallesos es pot comprar a les llibreries El Sol, Papereria Quatre i al Quiosc Sant Andreu.
R.H.