La Generalitat constata la proliferació del mosquit tigre

La Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat ha constatat l'augment de la presència del mosquit tigre, que es troba a 55 municipis catalans, entre ells Ripollet. Segons els estudis, cada any augmenta la seva presència a Catalunya i la previsió és que aquesta temporada continuï la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, Tarragonès, Garraf i Maresme.

De les investigacions realitzades fins ara s'ha constatat que el més efectiu per a frenar la ràpida proliferació de l'insecte és evitar la posada d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Per això, cal eliminar els punts d'aigua on poden créixer, com recipients on es pot acumular aigua, petits forats i depressions de terrenys, així com evitar els forats naturals dels troncs.

Mosquit tigre (Aedes albopictus)

Què és, com és?
És un mosquit de la família dels culícids, de color molt fosc, quasi negre, amb unes bandes característiques de color blanc platejat a les potes (palps i tars) i una ratlla blanca al dors que baixa des del cap fins el tòrax. La seva mida oscil·la entre els 2 i els 10 mm, tot i que normalment fa 6 o 7 mm.
Els ous són negres i ovalats, d'uns 0.5 mm de llargària i 0.16 mm d'amplada. Les larves, de dimensions entre 1 i 10 mm de llargària, triguen de 5 a 10 dies per transformar-se en pupes, i aquestes dos dies per transformar-se en adults. Les larves s'alimenten de matèria orgànica suspesa en l'aigua.

El seu hàbitat
El seu hàbitat original són els forats dels arbres de selves del sud-est asiàtic. Des d'allà van ser transportats accidentalment ous i larves d'aquesta espècie a través del comerç marítim de pneumàtics fins a diversos països com Albània, Estats Units, Brasil, Mèxic, Itàlia, França, etc. i també, en algun cas, a través del comerç del bambú de la sort empaquetat amb aigua. S'ha adaptat molt bé a aquests nous territoris, colonitzant nous hàbitats i nidificant en masses d'aigua artificials petites, estancades i tancades que els recorda el seu hàbitat original, com bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients.

El seu comportament
És un mosquit àgil que s'amaga típicament a les parts ombrívoles de bardisses. És actiu sobretot de dia, a primera hora del matí i abans de fer-se de nit; la seva activitat és principalment a l'exterior de les cases, tot i que també hi entra. Tenen un radi de vol i d'acció relativament curt (uns 400 metres del lloc de cria com a màxim).

Repercussions per a la salut
Les femelles d'aquesta espècie produeixen molèsties provocades per l'elevat nombre de picades que fan, les quals els proporcionen aliments per al desenvolupament dels ous.
En països tropicals i subtropicals poden ser vectors de diferents tipus de virus com els que produeixen el dengue, la febre groga o la febre del Nil. Ni a Catalunya ni a Europa s'ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia.

Com prevenir-ne la presència
A causa del seu comportament i tenint en compte els seus hàbitats preferits, el millor sistema per prevenir-ne la presència és evitant la nidificació i el desenvolupament de les larves, eliminant els reservoris d'aigua que es troben als jardins, terrasses o balcons.
Per eliminar els punts d'aigua susceptibles a la cria d'aquests mosquits cal:
- Cobrir, buidar o posar boca avall qualsevol recipient que estigui a l'exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, etc.
- Buidar els safareigs exteriors i els receptacles d'aigua de pluja setmanalment.
- Tapar o cobrir amb tela mosquitera espessa els recipients d'aigua que no es pugin treure, de forma que els mosquits adults no hi puguin posar els ous.
- Treure els plats de sota els testos, i si no és possible, buidar-los quan l'aigua s'hi acumuli.
- Canviar l'aigua setmanalment a les plantes que viuen en aigua acumulada per evitar que hi creixin larves.
- Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguassos, eliminant qualsevol obstrucció al flux d'aigua.
- Mantenir el terrenys exteriors anivellats, per tal que l'aigua corri. Cobrir forats i depressions on s'hi pugui acumular aigua.
- Mantenir cobertes les piscines mentre no s'utilitzin.
- Buidar les piscines de plàstic, inflables o similars cada 3 o 4 dies i, si no s'han d'utilitzar, retirar-les.
- Vigilar els abeuradors d'animals: canviar l'aigua dels plats d'animals domèstics sovint i vigilar els abeuradors per tal que no s'hi desenvolupin larves.
- Vigilar les basses petites: si és possible buidar-les setmanalment, si no, depenent del seu ús, serà aconsellable tapar-les i col·locar-hi tela mosquitera.
- Assegurar que pous, cisternes, tancs o barrils d'aigua estiguin degudament coberts.
- Tapar els forats dels troncs i branques, omplir-los de sorra o vigilar que no s'hi acumuli aigua.
- Evitar la presència continuada d'altres objectes que en general puguin acumular aigua de pluja, com ara joguines sense utilitzar.

Què podem fer davant la seva presència
El control de mosquits es basa en el control de les larves. Per això cal realitzar primer un estudi de localització dels punts de cria i desenvolupament de larves per poder després procedir al seu control. Actualment el sistema més utilitzat arreu del món, per la seva eficàcia i seguretat per a la salut pública, és el sistema de lluita biològica amb l'aplicació d'espores de bacteris del gènere Bacillus, les quals produeixen la mortalitat de les larves i són en canvi inofensives per a l'home i per a animals aquàtics.
A causa del tipus de punts de cria, tanmateix, en el cas del mosquit tigre l'acció més eficaç és la preventiva, que tots nosaltres hem de fer al nostre propi habitatge. Si observem mosquits adults al nostre edifici o als voltants cal fer una revisió dels possibles punts on pugui haver-hi ous o larves i seguir les pautes recomanades a l'apartat Com prevenir-ne la presència.
Si es troben larves en algun punt revisat només cal abocar l'aigua i fer una vigilància continuada per tal que no es torni a omplir.

Les accions contra els adults no són eficaces per controlar la plaga, per això no estan indicats els tractaments amb insecticides. Si a causa de l'aparició d'una plaga els adults penetren als habitatges o altres edificis, és aconsellable adoptar mesures que evitin l'entrada de nous individus, instal·lant teles mosquiteres o altres sistemes que n'impedeixin el pas per les finestres, portes i altres possibles obertures a l'exterior. Si produeixen molèsties importants i podem veure on són es pot optar per eliminar-los, si pot ser de forma mecànica, i si no utilitzant algun insecticida “autoritzat per a ús domèstic” de forma puntual. Tanmateix, cal tenir en compte que la majoria d'insecticides són compostos químics, amb capacitat biocida, que no són innocus per a la salut. Per això no s'han de fer tractaments generalitzats, ni de forma contínua ni sistemàtics. També cal recordar que si en algun moment determinat s'utilitza un producte insecticida cal seguir estrictament les condicions d'ús de la seva etiqueta.

Com prevenir-ne les picades
Si heu de sortir al vostre jardí o terrassa porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs, així com mitjons per evitar les picades. Limiteu les activitats a l'exterior al màxim.

Si tot i així us piquen els mosquits, podeu utilitzar repel·lents. Limiteu-ne l'ús a les activitats que hagueu de fer a l'exterior. Mireu d'evitar aquest tipus de repel•lents en nens molt petits. No poseu el repel·lent a les mans del nen, ja que aquest es pot portar les mans a la boca o als ulls. En general, no l'apliqueu a la cara i quan entreu a casa netegeu bé, amb aigua i sabó, la pell i la roba que hi hagi estat en contacte, ja que se n'ha d'evitar l'exposició continuada. Si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre metge.

Què podem fer davant les picades
Renteu-vos i desinfecteu bé la zona de la picada. El tractament és simptomàtic, en cas de persistència de les molèsties consulteu el vostre metge.

R.H.