Comença a caminar el projecte d'obres de la residència i el centre de dia per a la gent gran

L'alcalde de Ripollet, José M. Osuna, acompanyat per l'arquitecte Toni Montes, va presentar en roda de premsa dilluns passat, 12 de desembre, el projecte d'obra 'residència per a gent gran i centre de dia a Ripollet', redactat pels arquitectes Laia Isern Ros i el mateix Toni Montes Boada de Miba Architects, amb un pressupost d'execució de 14.563.342,12 €. Es tracta d'un projecte bàsic i executiu que es va aprovar, inicialment, per unanimitat dimecres en el Ple Municipal extraordinari de l'Ajuntament.

Durant la presentació de dilluns, l'alcalde es va mostrar molt satisfet d'aquest projecte, "que s'ha realitzat amb una mirada diferent i va molt més enllà d'una residència per a gent gran", i va anunciar que espera poder fer-lo realitat a partir de l'any vinent. El pròxim 21 de desembre, a les 17.30 h, es farà una presentació pública al Centre Cultural, a la qual s'ha convidat a persones i col·lectius que han participat en el procés 'Pensa en gran'.

Quatre anys de feina

José M. Osuna va aprofitar la presentació del projecte per recordar que "s'arriba aquí després de molta feina feta al llarg de tot el mandat", que es va iniciar signant el conveni de voluntats entre l'Ajuntament i la Generalitat pel que fa a la construcció de la residència i centre de dia i a la concertació de places. El mateix 2019 es va encarregar un estudi de viabilitat de la Plataforma de serveis per a gent gran, seguint en tot moment els passos que indicava la Generalitat. El març de 2020 va arribar la COVID-19, "que va afectar tothom, però particularment a la gent gran i a les residències, i això va suposar, per una banda, que tota l'acció municipal s'encaminés a atendre les conseqüències de la COVID-19 i, d'altra, a aturar-nos per repensar el model", afirmava Osuna. Així, a finals de 2020, es va encarregar un altre estudi de viabilitat per actualitzar aquelles conclusions de l'estudi anterior, tenint en compte un context postpandèmic.

Enllestit el primer trimestre de 2021, es va fer l'encàrrec de l'elaboració del pla d'usos, a través el procés participatiu 'Pensa en gran', que es va redactar durant l'estiu de 2021 i va possibilitar preparar el concurs d'idees per a l'adjudicació del contracte de redacció del projecte bàsic i executiu de l'equipament. El concurs va durar des de finals de 2021 fins a principis de 2022 i el passat mes de març es va signar el contracte amb els guanyadors, Miba Architects, que han redactat un projecte executiu que contempla 100 places de residència, de les quals 80 haurien de ser concertades, i 32 places de centre de dia, totes concertades.

Un projecte pensat en gran

L'alcalde va remarcar que aquest projecte està "basat en la cerca del benestar i de l'autonomia", d'una banda, des del punt de vista personal i social de la gent que hi viurà, però també des del punt de vista ecològic i de sostenibilitat de l'edifici i el seu entorn. Un cop aprovat el projecte executiu al Ple Municipal, passarà a exposició al públic durant 30 dies hàbils. Mentrestant, l'Ajuntament de Ripollet treballarà per avançar en la concreció de les diferents fonts de finançament per a la construcció de l'equipament, a través de finançament local, préstecs, finançament extern com els fons Next Generation, o altres que puguin arribar de la Generalitat. També es treballarà en la redacció dels plecs per tal de licitar i iniciar la construcció tan aviat com sigui possible.

Inici d'obres, el 2023

L'objectiu de l'Ajuntament és que les obres de la residència, el centre de dia i el seu entorn comencin durant el 2023, tal com va explicar l'alcalde, "complint així amb la reivindicació municipal i social, perquè és una necessitat evident i objectiva del municipi". José M. Osuna va afegir que "és un projecte que recull moltes de les coses que es van treballar en el procés participatiu 'Pensa en gran' i molts dels neguits, necessitats, anhels i qüestions que han traslladat la mateixa gent gran i les entitats vinculades a aquest sector". L'alcalde va finalitzar la seva presentació indicant: "És un projecte del qual estem molt satisfets, serà un equipament preparat per qualsevol situació pandèmica que pogués arribar i del qual estem i podrem estar ben orgullosos".

Un model per viure i conviure-hi

L'arquitecte Toni Montes de Miba Architects, una firma amb molta experiència en el disseny recent d'equipaments per a la gent gran, des d'habitatge dotacional fins a residències, va comentar: "Per a nosaltres aquest és un projecte extraordinari, pel seu plantejament. Es basa en el model de l'habitatge en cures i la paraula residència canvia el seu significat en aquest cas, centrat en el benestar de la persona i sobretot en el seu dret a decidir, la seva autonomia i el respecte a la manera com vol viure". Segons Montes, l'encàrrec de l'Ajuntament de Ripollet "és un model molt diferent de la idea de residència que la gent té preconcebuda i, a més, no és habitual, ni a Catalunya ni a fora". L'arquitecte va explicar que "els habitants disposen d'un espai propi, prou ampli, on poden fer-hi vida i, a més, l'equipament està organitzat perquè cada resident decideixi en llibertat fins a quin grau es vol relacionar amb la resta de persones, tenint molt en compte també el seu nivell de dependència". Es tracta així, d'un projecte no només en benefici de les persones que el gaudiran directament, sinó també del barri i de la ciutat, capaç de crear sinergies amb el teixit social i cultural.

Cadascuna de les habitacions o petits habitatges estan agrupats al voltant d'una sèrie de patis, creant unes unitats de convivència de petit claustre constituïdes per 12 o 13 habitacions, que tindran diversos espais compartits en els quals aquesta desena de veïnes i veïnes es podran relacionar. És tal el nivell d'autonomia i dignificació que es vol transmetre a les persones que hi residiran que, fins i tot, els residents podran personalitzar la seva estança amb els seus propis mobles i objectes personals. Amb aquestes habitacions individualitzades, les persones residents també podran compartir estones d'intimitat amb amics i familiars. Així mateix, cada habitació compta amb un petit balcó, on tenir-hi plantes i un espai propi a l’aire lliure. En total, hi ha 55 habitatges individuals, 20 estances dobles i 5 adaptades.

Les unitats de convivència són unitats que disposen de tots els serveis, amb tot el personal dedicat estrictament a l'atenció de les 25 persones que hi viuen, formades per dues unitats de veïnatge proper. L'objectiu és equilibrar i dimensionar les prestacions i personal d'atenció de cada unitat i aconseguir un ambient íntim, fugint de la sensació d'estar en un hotel o en una institució. El conjunt de l'equipament incorpora el centre de dia, locals per a entitats, i els serveis comuns de la residència: les cuines, les sales de fisioteràpia, d'atenció mèdica, les sales polivalents i una perruqueria.

La següent escala de convivència s'anomena micro-barri, i es tracta d'un espai més ampli perquè les persones, depenent del seu grau de dependència, puguin sortir i construir un nou imaginari del seu barri, amb espais i instal·lacions compartides amb la resta de residents que viuen en altres unitats de convivència. D'aquesta manera es poden afavorir sinergies amb altres equipaments i entitats amb les quals s'interrelaciona la Plataforma de serveis per a la gent gran en el seu entorn.

Biodiversitat i refugi climàtic

El projecte també incorpora una superfície total de 9.000 m² d'espais exteriors, dels quals una part seran públics, oberts al carrer. Es tracta de dues places, una vinculada a l'accés i als locals per a entitats, amb un caràcter més urbà, i una segona, més en relació amb l'institut escola i l'escola bressol propers, amb la voluntat que sigui el nexe d'unió entre les diferents generacions. També hi ha una part interior, amb una gran diversitat de paisatge, amb espais exteriors més propicis per als mesos freds i altres ombrívols adequats per als mesos càlids. Una altra part estarà dedicada a l'horta, que és una activitat molt beneficiosa per a la salut de les persones grans i que poden ajudar a propiciar l'intercanvi generacional.

El projecte també busca millorar les condicions climàtiques de l'edifici i del seu entorn, creant un refugi climàtic i afavorint una màxima biodiversitat, amb la plantació d'arbres i vegetació diversos. Cal remarcar que cap dels habitatges de residència està orientat al nord, ben al contrari, tots estan orientats cap a la font de llum natural per tal de ser més sostenibles i, de pas, afavorir la bona salut mental i el benestar psíquic de les persones que hi viuen. Així mateix, el projecte també aposta per la sostenibilitat aprofitant les cobertes dels edificis per acollir un hort solar que produirà energia fotovoltaica, la qual podria arribar a generar un excedent i reduir la despesa energètica dels equipaments propers.

NdP/JS