El passat 18 de març es feia públic que el govern espanyol havia trencat la seva posició neutral respecte el conflicte al Sàhara Occidental mitjançant una carta dirigida a Mohammed VI en què mostrava el seu suport al pla d'autonomia presentat pel Marroc l'any 2007. Posteriorment, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va ratificar el posicionament del president del govern, Pedro Sánchez, anunciant en roda de premsa una nova etapa en les relacions entre el Marroc i l'Estat espanyol.
Amb aquest gir, el govern espanyol trenca el consens àmpliament consolidat sobre el conflicte, tant en el marc de Nacions Unides com entre les forces polítiques al Congrés dels Diputats, segons el qual la seva solució ha de passar per la lliure autodeterminació del poble sahrauí. La proposta d'autonomia confronta aquest principi d'autodeterminació, ja que, tal com es contempla als acords de pau signats l'any 1991 entre el Marroc i el Front Polisario, la via de resolució del conflicte és mitjançant la celebració d'un referèndum.
El govern espanyol ha adoptat el nou posicionament en un moment especialment delicat a la regió, en mig de l'increment de la confrontació geopolítica al Magreb amb el trencament de relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc i amb la reobertura del conflicte armat al Sàhara Occidental des de novembre de 2020.
La decisió ve a agreujar un conflicte que s'arrossega des de fa quaranta-sis anys i arriba com a resposta al conflicte diplomàtic entre els regnes d'Espanya i del Marroc fruit de l'hospitalització a territori espanyol del president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i líder del Front Polisario, Brahim Gali, de setanta-tres anys, l'abril de 2021 "per raons estrictament humanitàries" segons el govern espanyol. Aquest fet va comportar que Rabat no impedís l'entrada a Ceuta de fins a 12.000 persones que es trobaven en territori marroquí, una frontera que habitualment s'encarrega de blindar la immigració per encàrrec de Madrid. En aquell moment, el Marroc ja va advertir que la situació de crisis entre els dos estats anava més enllà de l'acollida hospitalària i que reclamava un posicionament contundent per part del govern espanyol a favor de l'ocupació del Sàhara. Un pronunciament que finalment ha arribat.
El nou escenari no només perjudica els drets del poble sahrauí, sinó que ho fa a costa de perpetuar la vulneració dels drets de les persones migrants i refugiades amb l'externalització de les fronteres i de les polítiques migratòries. D'altra banda, el portaveu del secretari general de l'ONU ha recordat que el conflicte ha de resoldre's "amb un compromís entre les parts i dins el procés polític facilitat per l'ONU".
L'Estat espanyol no pot ignorar aquest context i, d'acord amb la seva responsabilitat històrica amb el poble sahrauí, ha de treballar en favor del compliment de la legalitat internacional. En cap cas, el govern pot negociar ni qüestionar el dret del poble sahrauí a l'autodeterminació i, per tant, donar suport a un pla com el d'autonomia que qüestiona el dret dels i les sahrauís.
Per tot això, l’Ajuntament de Ripollet acorda:
Fer arribar aquest acord al Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació del govern d’Espanya, al Parlament de Catalunya, al Departament d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, a la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments amb el Poble Sahrauí, al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació d’Associacions Catalanes Amigues del Poble Sahrauí, i a la Delegació del Front Polisario a Catalunya.
]]>Atès que els darrers anys de pandèmia, amb protocols canviants i molta improvisació per part de les autoritats educatives, ha posat en evidència la gran mancança de recursos en educació, però per altre banda ha mostrat l’elevat compromís, professionalitat i capacitat d’adaptació del sector docent per aportat als nostres fills i filles un bri de normalitat en un context de distòpia mai imaginat.
Atès que encara no s’han revertit les retallades en educació des de la crisi del 2008.
Atès que actualment s'inverteix únicament el 3,6 % del PIB en educació, lluny del 4,2% del conjunt de l'Estat, del 4,6% de la UE o el 6% que recomana la Unesco.
Atès que la Llei d'educació Catalana va establir el 2009 que s'ha d'invertir el 6% del PIB en educació.
Atès que un elevat nombre d’alumnes per aula repercuteix directament en l’atenció personalitzada de l’alumnat i posa en perill una educació inclusiva i de qualitat.
Atès el rebuig que ha generat en la comunitat educativa l’esborrany del nou currículum, plantejat sense la participació del professorat, a mig curs i sense temps de preparar-ho.
Atès que la LOMLOE ja recull des de fa més d'un any el pas al nivell A1 (cos de secundària) de tot el professorat tècnic de formació professional amb titulació universitària, però continuen cobrant per sota de la resta de professionals del sector.
Atès l’alt percentatge d’interinitat en educació, amb unes oportunitats d'accés a la funció pública que han estat molt irregulars i insuficients al llarg dels anys.
Atès que el Departament d’ensenyament ha mostrat la intenció de deixar a l'autonomia dels centres l'organització i tractament de les llengües, deixant desemparats els centres educatius dels efectes de la sentència del 25% en castellà, posant així en qüestió el nostre model d’immersió lingüística.
Atès que l’educació és un dels grans pilars de la nostra societat.
Sol·licitem Que el ple de l'Ajuntament de Ripollet adopti dels següents acords:
PRIMER: L’adhesió del ple de l’Ajuntament a la lluita del sector educatiu i a totes les seves reivindicacions.
SEGON: Instar des d’aquest Ajuntament al Govern de la Generalitat al compliment de la llei d’educació catalana que demana la inversió, com a mínim, del 6% del PIB en educació.
TERCER: Instar des d’aquest Ajuntament al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat la reversió de totes les retalles en el sector educatiu des de la crisi del 2008.
QUART: Instar des d’aquest Ajuntament al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat la retirada de l’esborrany del nou currículum a totes les etapes educatives i l'inici d'un procés de debat.
CINQUÈ: Instar des d’aquest Ajuntament al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat a reduir les ràtios un mínim de cinc alumnes en totes les etapes educatives.
SISÈ: Instar des d’aquest Ajuntament al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat l’equiparació salarial per al professorat de Formació Professional.
SETÈ: Instar des d’aquest Ajuntament al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat a l’estabilització del personal interí i conversió de les jornades de 33% en mitges jornades.
VUITÈ: Instar des d’aquest Ajuntament al Departament d’Educació i al Govern de la Generalitat a assumir la responsabilitat en la defensa de la immersió lingüística i donar cobertura legal a tot el personal dels centres.
]]>