Garantir el dret a l’educació en condicions d’igualtat d’oportunitats, matèria pendent del govern durant el confinament del curs passat.
El tancament dels centres educatius durant el darrer curs escolar, degut a la necessitat de confinament derivada de la pandèmia de la COVID-19 va afectar greument la comunitat educativa, agreujant les desigualtats socials i educatives preexistents per la pèrdua de l’escola com a element igualador, i va perjudicar especialment l’alumnat més vulnerable. Aquesta situació va posar de manifest les limitacions i dèficits estructurals del sistema, i va fer emergir la necessitat de garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats així com la importància de la funció social que també realitza el sistema educatiu.
Des d’un primer moment, i tenint en compte que el vincle gairebé únic de l’alumnat amb el seu centre educatiu o mestre/a durant el confinament va ser per via telefònica i telemàtica, afrontar la bretxa digital i social que es va evidenciar hagués resultat imprescindible per continuar el curs escolar i assegurar l’accés a l’educació en condicions d’equitat.
No obstant, i malgrat que altres CCAA com la Comunitat Valenciana o Aragó havien lliurat al conjunt dels infants i joves que ho requerien aquests dispositius amb connectivitat abans d’acabar el segon trimestre, el Departament d’Educació a Catalunya no va aconseguir posar a disposició del conjunt de l’alumnat que mancava tant d’equipament informàtic com de connectivitat aquest accés, i en alguns casos ho va fer massa tard, mentre que sí que ho van fer molts ajuntaments amb recursos propis. De manera que el govern de la Generalitat, com a autoritat educativa, no va garantir el dret a l’educació en condicions d’equitat durant els darrers mesos del curs 2019-2020.
De la mateixa manera, al mes de març de 2020, la majoria d’ajuntaments catalans van haver de distribuir amb recursos propis les targetes moneder a les famílies beneficiàries de les beques menjador que, degut al tancament dels centres educatius, havien deixat de gaudir d’aquest servei. I a finals de juliol, nombrosos ajuntaments tornaven a reclamar al govern de la Generalitat que no es desentengués de la necessitat de garantir un àpat saludable a la infància vulnerable durant l'estiu, tal i com s’havia compromès a fer el 18 de juny arran de l’aprovació per unanimitat de la Moció 168/XII sobre la situació d’emergència educativa proposada pel Grup Socialistes-Units per Avançar al Parlament de Catalunya, que proposava, entre d’altres, “Donar cobertura als ajuts alimentaris per a menors vulnerables, durant els mesos no lectius de l’estiu del 2020, conjuntament amb la resta d’administracions, i utilitzant també els fons que es rebin de l’Estat, per a garantir que l’alumnat en risc d’exclusió social tingui cobertes les necessitats alimentàries, amb el manteniment de les targetes moneder o amb altres fórmules”. Malgrat aquest compromís, el govern de la Generalitat va anunciar que a data 31 de juliol recuperaria el saldo pendent de les targetes moneder distribuïdes durant el curs als seus beneficiaris, en un moment en què segons dades de Save The Children, gairebé un de cada 3 infants estan en risc d’exclusió i la pobresa infantil no para de créixer. I finalment l’1 d’agost anunciava una subvenció per cobrir el pagaments als ajuts d’emergència social realitzats pels ajuntaments.
D’altra banda, el pla de reobertura dels centres educatius del mes de juny de 2020 es va impulsar sense el consens necessari amb el conjunt de la comunitat educativa, i va evidenciar un seguit de mancances i limitacions que van causar malestar i decepció en una gran majoria d’agents de la comunitat educativa: docents i sindicats, direccions de centres, famílies, patronals de centres concertats, etc. i també en els municipis.
El govern de la Generalitat torna a suspendre, també al setembre.
De cara a l’inici del curs 2020-2021, el govern de la Generalitat i el Departament d’Educació no semblen haver après massa lliçons del darrer curs confinat. De fet, el pes de la responsabilitat dels plans de reobertura continuen recaient sobre les direccions dels centres educatius, que sovint s’han vist poc acompanyades pel Departament en un moment de gran incertesa; no s’han consensuat amb la comunitat educativa les principals mesures organitzatives; i s’evidencia una important manca de planificació i de recursos extraordinaris, així com de claredat en les instruccions als centres: falten docents per garantir ràtios inferiors a 20 a l’etapa d’educació infantil i primària, i a 30 en la d’educació secundària en molts municipis metropolitans; s’han posposat els nomenaments i el professorat addicional s’ha incorporat amb retard als centres, dificultant la feina dels claustres; no s’ha treballat amb prou temps la cessió de nous espais educatius diferents de les escoles i instituts, no s’ha previst cap transferència de recursos als municipis per afrontar les despeses extraordinàries necessàries per garantir una tornada segura a l’escola, com els sobre costos en serveis de neteja i desinfecció o en personal per vetllar per un correcte desenvolupament de les entrades i sortides dels centres; i continuen mancant professionals sanitaris a les escoles per realitzar tasques relacionades amb la gestió de la COVID-19.
Especialment, sabent que aquest reforçament sanitari als centres educatius permetria reduir el risc de contagi i afavoriria la presencialitat i, per tant, evitaria possibles aïllaments i un agreujament conseqüent de la bretxa que comporta entre infants i joves amb entorns familiars, culturals i socioeconòmics diferents.
Ara bé, des del convenciment que, en un context marcat per la incertesa, és imprescindible traslladar a les famílies seguretat i tranquil·litat per a què confiïn en els centres educatius i no vegin amb pors el retorn a les aules dels seus fills i filles, insistim en la necessitat de revertir el clima de desconfiança present a causa del canvi constant de criteris de Departament, i aconseguir que les famílies vegin les escoles i instituts com un lloc segur, malgrat la situació extraordinària de pandèmia que vivim.
En definitiva, 6 mesos després del tancament dels centres, des del PSC considerem prioritari que es tornin a obrir les escoles, i defensem una tornada a l’escola segura pel conjunt de la comunitat educativa, amb les màximes garanties de protecció de la salut i de prevenció, protocols de detecció precoç i de traçabilitat, conscients, però, que el risc 0 no existeix. Però insistim en la importància de garantir el dret a l’educació en equitat, treballant per la màxima presencialitat de l’alumnat als centres i prioritàriament dels centres d’educació especial, tot tenint en compte la importància de la socialització o de l’acció tutorial dels docents, d’avançar en currículums globalitzadors i integrats i de no retrocedir en experiències de renovació i transformació pedagògica, però també posant a disposició els recursos educatius que siguin necessaris (digitals, etc.) davant de possibles episodis de quarantena o nous confinaments.
Fins ara, des del Departament d’Educació ha mancat un lideratge educatiu que hagi situat el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats al centre de qualsevol pla de recuperació o de minimització de l’impacte social de la COVID-19, i un model de governança corresponsable amb els ens locals, basada en la lleialtat institucional i la transparència, d’acord amb les competències i recursos disponibles. Així mateix, i malgrat l’arribada als comptes del govern de la Generalitat de més de 400 milions d’euros provinents del govern de l’Estat per inversió en educació, el Departament d’Educació no ha destinat cap fons extraordinari als municipis per afrontar els sobre costos derivats d’una emergència educativa reconeguda.
Per tant, si bé els infants i joves escolaritzats a Catalunya han tornat a les aules, malauradament ho han fet encara amb massa incerteses i sense concreció sobre els recursos que es destinaran a afrontar un curs que hauria de ser especialment compensador de les desigualtats, de l’alumnat més vulnerable o amb NEE als quals més va perjudicar el tancament de centres educatius, o sobre quins recursos educatius es posaran a disposició en els episodis de quarantena que es puguin donar durant el curs.
Per tot això, el Grup Municipal Socialista de Ripollet, proposem els següents acords per a la seva adopció en aquest Ple: per tenir Escoles segures, escoles obertes: i garantim el dret a l’educació
Prioritzem les millores necessàries per garantir l’equitat i la qualitat educativa.
***
L’acord s’adopta per votació: Ordinària.
Vots favorables: 20. Dels grups de ADecidim, PSC-CP, C’s i SOM Ripollet.
Vots en contra: Cap.
Abstencions: 1. Del regidor no adscrit.
]]>Ens els darrers mesos hem conegut fets cruels de violència contra els animals. La crisi sanitària per la COVID 19 també ha fet augmentar l’abandonament i no ens ha estalviat conèixer en el nostre municipi casos de maltractament animal.
Un dels casos que ha tingut més repercussió ha estat el del gos Timple, lligat i torturat fins a la mort per part d’una parella en el municipi de Teguise (Lanzarote), que ha provocat que des de diverses entitats, organitzacions socials i polítiques de defensa dels drets i el benestar animal impulsessin el Pacte de Teguise. Aquest Pacte, pretén ser un ampli acord social, té com a objectiu prevenir i penalitzar el maltractament animal a l’Estat Espanyol i exigir els canvis legislatius necessaris per a la seva eradicació.
La majoria de la població mostra un comportament respectuós i afectuós amb els animals, no obstant tenim constància d’actes de maltractament que generen un fort rebuig tal i com es pot comprovar per les nombroses denúncies, de les que es fan ressò en els mitjans de comunicació i les xarxes socials i tot i les dificultats provocades per l’actual pandèmia, s’han convocat mobilitzacions per part dels moviments animalistes i persones que estan en contra d’aquesta violència contra els animals.
Catalunya compta amb una de les lleis més avançades de l’Estat pel que fa a la protecció dels animals i el nostre municipi disposa de l’Ordenança Reguladora de Protecció, Tinença i Venda d'Animals. Per aquest motiu i precisament per l’alta sensibilització, la majoria dels nostres veïns i veïnes no toleren la violència i la crueltat contra els animals, es produeixi on es produeixi i exigeixen que s’avanci encara més en tots els àmbits: educatius, de sensibilització, familiars, normatius.
Novament es posa de relleu que la sensibilitat social va per davant de la legislació i es reclama que les lleis es posin al costat de la protecció i la defensa d’una vida sense patiment, humiliacions, explotació i violència cap els animals.
En atenció a tot això, proposem a Ple de l'Ajuntament l'adopció dels següents acords:
PRIMER.- El municipi de Ripollet s’adhereix al “Pacto de Teguise” i ens hi sumem a la petició de reforma del Codi Civil Español per a distingir als animals de les coses, com ho referma el Tractat de Lisboa i al règim jurídic que els atorga el Codi Civil Català.
SEGON.- Instar el Govern de l’Estat a modificar les lleis necessàries per a prevenir els casos de crueltat contra els animals, fomentant l’educació en l’empatia i la cultura de la pau i que s’aprovi una Llei Marc de Protecció Animal aplicable a tot l’Estat, que obligui a augmentar els estàndards de protecció.
TERCER.- Instar el Govern de l’Estat a modificar el Codi Penal i les lleis necessàries per a endurir les penes en casos d’especial crueltat.
QUART.- Instar el Govern de l’Estat a reformar la Llei 1/1996, de 10 de gener, d´assistència jurídica gratuïta per incloure un torn d´ofici específic per la defensa i protecció dels animals que doni cobertura a la necessitat de justícia social en aquests supòsits on la víctima, l’animal, és especialment vulnerable per la seva pròpia naturalesa i per la manca de capacitat, fets que impossibiliten que pugui reclamar la restitució dels seus drets o la petició de mesures contra qui ha lesionat el seu propi benestar.
CINQUÈ.- Demanar al Govern de la Generalitat de Catalunya que augmenti els recursos als Ajuntaments per a desenvolupar les polítiques de benestar animal i protecció de la fauna.
SISÈ.- Promoure la formació de les treballadores i treballadors públics per a l’aplicació efectiva de tota la normativa existent, tant en l’àmbit europeu, estatal, autonòmic i local.
SETÈ.- Traslladar els presents acords als grups polítics del Congrés, Senat i Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.
***
L’acord s’adopta per votació: Ordinària.
Vots favorables: Unanimitat de tots els presents.
]]>
Les línies d’autobús e4 i 620 són les dues úniques connexions que tenim Ripollet amb Barcelona, i que durant l’any 2019 van tenir un creixement de l’11,10% només a la línia e4, que sumat a la 620 fan un total de 1.177,083 passatgers. Unes dades que des de l’any 2016 no paren d’augmentar. Aquesta situació ha fet que, sumat a la incorporació a la zona tarifària 1, s’hagi constatat un creixement de viatgers que fa que no es pugui viatjar amb tota la seguretat adient, més amb la pandèmia de la Covid-19 on s’han d’assegurar totes les mesures de seguretat corresponents i on durant aquest mes de setembre ja s’estan vivint episodis d’aglomeracions de viatgers. En conseqüència es fa necessari reforçar la línia e4 amb dos autobusos més durant tot el dia, per tal d’ampliar freqüències i horaris i afegir dues expedicions (una d’anada i una de tornada) a última hora dels caps de setmana i festius, finalitzant el servei a les 22h a Ripollet.
Amb les obres del carril bici de la carretera Nacional N150 a Montcada i Reixac i amb la reducció de velocitat corresponent en aquest tram, la línia 620 no pot complir amb el seu horari. Cal un reforç i incorporar un vehicle mes al servei, mantenint la freqüència de pas de 30 minuts i que aquesta línia arribi al barri de Tiana. A més cal una última expedició a les 23:30h des de Fabra i Puig, ja que els passatgers que surten de treballar de nit no arriben a agafar el de les 22:45h. D’aquesta manera només serien menys de dues hores sense connexió amb Barcelona, fins a la primera expedició del Nit Bus a les 01:25h de plaça Catalunya.
Aquest Ajuntament fa dos anys que fa possible que la línia 685 (Tiana-Montcada) circuli al mes d’agost degut a que usuaris així ho van demanar, ja que treballen a l’agost i la línia 648 (Montcada-UAB) que també connecta amb Montcada no opera durant aquest mes. S’ha constatat que la línia 685 s’ha utilitzat durant l’agost com qualsevol altre mes de l’any, amb més de 3.000 persones usuàries. Cal dir que aquesta línia es la que més ha crescut percentualment en passatgers l’any 2019 (un 21,84%), amb un total de 53.508 usuaris. És l’única línia que recorre tots els barris de la ciutat, i la freqüència de pas d’una hora per expedició és del tot insuficient. Caldria que fos cada mitja hora i que circules el cap de setmana, incorporant noves parades al Poliesportiu Municipal i al CAP Pinetons. La Generalitat o l’AMB s’ha de fer càrrec de l’import del cost a l’agost i no l’Ajuntament. Pel que fa la línia 648, que també ha tingut un augment de persones usuàries, té una freqüència de pas de cada hora i es fa cada cop més necessari rebaixar-ho fins a la mitja hora.
El passat mes de juliol, aquest Ajuntament es va reunir amb la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya i amb l’AMB, per tractar el traspàs de les línies d’autobús e4, 620 i 685 de la Generalitat a l’AMB, que ens faria poder utilitzar els títols socials de la mateixa AMB, com la Targeta Rosa.
També es va tractar el reforç a les línies de bus e4 i 620 que haurien d’haver arribat al mes d’abril ja descrites i que a causa de la pandèmia de la Covid-19 va quedar aturat. La Direcció General llavors hi va donar el vistiplau, i va comunicar l’Ajuntament de Ripollet que aquest mateix estiu estaria tot solucionat.
Donat que això no s’ha produït i davant la preocupació per l’augment de demanda del setembre, atenent que cal més que mai assegurar un transport públic suficient i segur per la situació de la Covid-19 i lamentant que Generalitat segueixi sense atendre les demandes de l’Ajuntament i de les persones usuàries del transport públic, el grup municipal ARA DECIDIM RIPOLLET proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’adopció següents acords:
***
L’acord s’adopta per votació: Ordinària.
Vots favorables: Unanimitat de tots els presents.
]]>