Actualment es dona a Espanya una situació de greu desequilibri entre ciutadans que decideixen contraure matrimoni i aquells altres que opten per registrar-se oficialment com a parelles de fet. Aquesta situació és generada per les deficiències que l’actual legislació en matèria de parelles de fet porta aparellada quant als requisits d’accés a la pensió de viduïtat.
La decisió de constituir parella de fet encara comporta importants diferències en cobertures i protecció. El Reial Decret Legislatiu 8/2015, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, que regula el dret de les parelles de fet a tenir accés a la mencionada pensió, en el seu article 221, inclou les condicions que les parelles de fet hauran de complir per a poder accedir a la pensió de viduïtat.
Entre els mateixos s’imposa la necessitat de què les dites parelles estiguin constituïdes per un període mínim de cinc anys. D’igual manera, s’estableix que els ingressos econòmics del membre de la parella de fet supervivent no arribés durant un any natural anterior a la mort al 50% de la suma dels propis i dels del causant en el mateix període, o al 25% en cas de l’existència de fills.
En valorar els ingressos, la Llei no té en compte si la situació del supervivent al moment de la mort, és permanent o de caràcter merament circumstancial, per la qual cosa únicament es tenen en compte els ingressos de la del membre que sobreviu en un període determinat (l’any anterior a la mort), convertint la situació en completament injusta per als qui opten per aquest tipus d’unió de parelles.
En el cas concret, de què no s’acompleixin aquests dos últims requisits, només es reconeixerà el dret a pensió de viduïtat quan els ingressos del sobrevivent resultin inferiors a 1,5 vegades l’import del salari mínim Interprofessional. Si bé aquesta última clàusula s’estableix en un intent de salvaguardar la pensió en els supòsits de necessitat econòmica, la intencionalitat final de la norma no és tractar de garantir un mínim vital sinó la d’evitar la desprotecció de la família, en produir-se una reducció dels seus ingressos a causa de la defunció del cònjuge.
Els requisits assenyalats, suposen una clara vulneració de l’article 14 de la Constitució, per mitjà del qual es proclama el principi d’igualtat. La pensió de viduïtat té una naturalesa contributiva, de la qual la persona es beneficia del que va cotitzar el cònjuge mort en vida. És per aquest motiu, igual que succeeix en el cas dels matrimonis, que una persona ostenti el dret a la pensió pot compatibilitzar amb les rendes del treball, no tenint cap sentit que estableixin condicions amb més gravamen a les unions de fet.
Per tot això, proposem al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:
***
La moció s’adopta per votació: Ordinària.
Vots favorables: Unanimitat de tots els membres.
]]>El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat sentència, en data 19 de desembre de 2019, que reconeix la immunitat d’Oriol Junqueras. La justícia ha arribat des d’Europa, determinant que la immunitat d’un eurodiputat és vigent des que es proclamen de forma definitiva els resultats de les eleccions, desvinculant-ho del procediment intern dels estats membres.
Això significa, per tant, que des del passat mes de maig, quan es van celebrar les darreres eleccions europees, Oriol Junqueras, i la resta de polítics catalans escollits com a eurodiputats, Carles Puigdemont i Toni Comín, han vist vulnerats els seus drets.
És el torn, per tant, de la justícia espanyola. Exigim que de forma immediata el Tribunal Suprem apliqui la sentència europea i deixi en llibertat Oriol Junqueras, anul·lant la sentència condemnatòria en relació al judici de l’1 d’octubre. Amb el reconeixement de la immunitat d’Oriol Junqueras, tot el procediment posterior a la immunitat és nul. D’aquí l’exigència de nul·litat immediata de la sentència i l’exigència de la seva posada en llibertat.
La sentència del Tribunal Europeu exigeix el deure de col·laboració dels estats i, d’acord amb aquest principi, no hi ha excuses per demorar més la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, respectant la immunitat que se li ha reconegut.
Cal destacar, també, que fins i tot el president del Parlament Europeu, David Sassoli, s'ha pronunciat en el sentit que l'estat espanyol apliqui amb celeritat la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per tots els motius exposats anteriorment, es proposa al ple l’adopció dels següents acords:
PRIMER. Demanar al Tribunal Suprem que apliqui la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, en conseqüència, exigir la nul·litat de la sentència del judici de l’1 d’octubre i reclamar la llibertat immediata d’Oriol Junqueras.
SEGON. Reclamar que la resta d’independentistes catalans que fins ara han vist negada la seva condició d’eurodiputats, Carles Puigdemont i Toni Comín, puguin adquirir-la de forma immediata, en virtut de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
TERCER. Reconèixer els drets dels ciutadans i ciutadanes que van exercir el seu vot a les passades eleccions europees del 26 de maig a opcions independentistes i reclamar que no vegin més temps vulnerats els seus drets.
QUART. Instar l'administració espanyola a aturar la repressió en totes les seves formes - com la inhabilitació del President Torra - i a l'alliberament immediat de tots els presos i preses polítiques.
CINQUÈ. Fer arribar aquest acord a la presidència del Tribunal Suprem, a la presidència del Parlament Europeu i als portaveus dels grups parlamentaris del Parlament Europeu.
***
L’acord s’adopta per votació: Ordinària.
Vots favorables: 12. Dels grups de Ara Decidim Ripollet, ERC-ARA-AM i SOM Ripollet.
Vots en contra: 9. Dels grups de PSC-CP i C’s.
Abstencions: Cap.
]]>