/img/fonsportada/ripollet-parc-pinetons-0505-(8).jpg degradat blanc

A la recerca dels colors - Antheia, la guardiana dels colors



Amigues i amics, us estareu preguntant com pot ser que la dona misteriosa de la cabana tinguès el cabell vermell i la cabana fos vermella. Doncs, com vosaltres, la nostra colleta aventurera s'ho estava preguntant també. Li haguessin demanat a la dona si no s'haguessin quedat bocabadades un cop van ser dins la cabana.

A la recerca dels colors - Antheia, la guardiana dels colors  -Imatge 1- Les dimensions exteriors de la cabana no corresponien amb el seu interior. Els ulls no donaven a l'abast! Una enorme prestatgeria plena de dalt a baix de llibres de totes les mides, una altre prestatgeria plena de pots d'herbes i líquids sospitosos, una cuina amb una xemeneia i un foc a terra amb una olla que feia xup-xup (i de la que sortia una olor deliciosa), una gran taula, un petit hivernacle amb espècies ben exòtiques, ... I el més misteriós de tot: hi havia coses grises, com a fora, però les que eren vermelles o liles (sí, lila també!) no havien perdut el color! Però com podia ser, es preguntava la colla?

La dona misteriosa començà a parlar, amb una veu suau i pausada:
—Estimades i estimats, fa dies que us espero...
I d'una bossa que tenia a les mans, en va treure un parell de cristalls (un de vermell i un de lila) que resplendien i il·luminaven tota l'estança.
—Fa unes quantes setmanes els cristalls van començar a refulgir.. Al principi eren com guspiretes el que en sortia, però dia a dia han anat resplendint amb més i més força.. Això em va fer pensar que alguna cosa estava canviant.. Que algú no s'havia rendit i volia lluitar.
—Ai, perdoneu, que no m'he presentat -els hi digué, la dona misteriosa.— El meu nom és Antheia i sóc la darrera d'una saga de guardianes: les guardianes dels colors. La meva família ha intentat, al llarg del temps, per mantenir l'equilibri a la natura. Aquests cristalls màgics vetllaven per aquest equilibri. Cadascun d'ells té un poder diferent i davant de les diverses devastacions que ha anat patint el nostre planeta, es combinaven i s'equilibraven per restablir l'ordre. Fa temps, però —va continuar— que van començar a perdre intensitat i vaig observar que els colors dels objectes començaven a esvair-se... Vaig decidir, llavors, enviar a amagar alguns d'aquests cristalls, a l'espera que es produís el canvi: que algú s'adonés del que estava passant, que decidís lluitar per fer tornar els colors i que, amb això, restablís l'equilibri de la natura. —Antheia va fer una pausa. —Vaig ser conscient que el poder dels cristalls ja no era suficient i que jo sola no tindria prou força per lluitar contra la grisor que s'apoderava del planeta. Necessitava un grup divers que cregués en la col·lectivitat, en la força de la comunitat. I aquí esteu!! Ensenyeu-me els cristalls que heu anat trobant.

La nostra colla, que estava ben embadalida, va girar-se cap a l'àvia Esmeralda, que va obrir la seva bossa i va anar traient els cristalls, il·luminant tota l'habitació.

Antheia els va anar agafant, un a un, i els va posar sobre la gran taula, en filera, juntament amb el vermell i lila i els va demanar que expliquessin per què s'havien embarcat en aquesta aventura i com havien anat trobant els cristalls.

La Violeta va agafar la paraula, tímidament primer i més animosa després, i va explicar com s'havia adonat del que estava passant i que una força interior li deia que havia de sortir a buscar la solució. Per això havia parlat amb la seva colla d'amigues i amics i amb el seu pare i la seva àvia i havien decidit anar a la recerca del canvi. Un canvi que no sabien en què consistiria, però què estaven decidides a trobar. I aquí ja cadascuna de les integrants de la colla va anar afegint detalls de la història, atropelladament, rient,.. amb una mirada plena d'il·lusió, perquè ara començaven a copsar la importància de la seva aventura.

Antheia se'ls mirava amb una serenor feliç i quan van acabar d'explicar totes les aventures, prengué novament la paraula:

—Escoltant-vos parlar he recobrat l'esperança. Us heu guanyat entrar a formar part de la saga de guardianes dels colors. Però heu de saber que és una responsabilitat molt gran. En moltes ocasions us voldreu rendir, perquè veureu com una i una altra vegada l'interès individual voldrà passar per sobre del col·lectiu, provocant catàstrofes socials i naturals. Serà molt dur difondre el missatge i mantenir-se ferms. Així doncs, abans de seguir, us ho haig de demanar: voleu ser guardianes dels colors? Us veieu amb cor?

I, en un acte involuntari, es van anar agafant les mans, fent un cercle, es van mirar als ulls de qui tenien davant i als costats i, amb una sola veu forta i clara respongueren: —Sí, Antheia, volem ser guardianes dels colors.

Antheia, amb la veu trencada per l'emoció del moment, digué llavors:

—Doncs només ens falta una darrera cosa a fer: retornar a les coses els seus colors originals i, d'aquesta manera, retornar l'esperança i la il·lusió a les persones. —Aquí teniu tots els cristalls, -prosseguí.—però, com veieu, les coses continuen essent gairebé grises en la seva totalitat. Així que, com a darrera prova, heu de pensar com fer-ho perquè d'ells en broti una única llum.

La colla es va acostar a la taula i va començar a mirar-se els cristalls. Què podien fer? Ja estaven allà tots, què podia faltar? Cadascuna dels joves va agafar un dels cristalls i se'ls miraven, de dalt a baix, els ensumaven... Què podia ser? L'Oriol, el pare de la Violeta, els observava, tocant-se la seva barba esponjosa, i, de cop, els ulls se li van il·luminar! —Joves, em sembla que ho tinc!— digué.— És una mena de trencaclosques! I es va girar cap a Celeste.

No hi havia cosa que li agradés més al món que els trencaclosques, els cubs de rubik i tot de jocs d'aquest estil.

-Anem ajuntant tots els cristalls i busquem l'encaix!

I van anar encaixant-los tots, d'un en un, color a color, fins el darrer de tots, el lila. Es van mirar als ulls i van saber que aquest darrer color era la clau final. El van agafar alhora i, aguantant la respiració, el van encaixar en el darrer espai que quedava lliure, poc a poc, fent-lo entrar fins que va fer un clic i una llum gairebé encegadora en va sortir de dins i ho va inundar tot, per fora (en forma de recuperació de colors) i per dins (en forma d'alegria i esperança).

La nostra colla saltava, reia, cantava, queia pel terra, plorava de l'emoció... Ho havien aconseguit!!! Havien retornat els colors!!! Antheia se'ls mirava feliç i serena. Ara comptava amb una colla amb qui compartir una tasca que durant molt de temps havia hagut de fer sola.

Quan van anar retornant a la calma es van adonar que la taula estava parada i els esperava un plat calentó de menjar que feia una flaire i un aspecte espectaculars. Van seure plegades, van agrair a Antheia el sopar i van començar a menjar, encetant una conversa animada i feliç. Fins que, cap al final del sopar, van sentir picar a la porta i una veu, a l'altre banda, els digué:

-Obriu si us plau. Us necessito. El nostre poble és a punt de ser engolit pel Goab, el Desert dels Colors!

Totes es van quedar parades, es miraren i alhora, s'aixecaren de la cadira, agafaren provisions i els cristalls i, amb el cor bategant-lis a mil per hora, sortiren cap a una nova aventura!!

FI

Coneix tots els personatges de 'A la recerca dels colors' en aquest enllaç

  • Seu-e Ripollet
  • Cita prèvia
  • Govern obert i transparència
  • Preinscripció del curs 2021-2022
  • Infoparticipa
  • Participa
  • Tatxan! Inscripció online als cursos i tallers del Centre Cultural
  • CIP Molí d'en Rata - Patrimoni en línia
  • Programes de memòria de Ripollet
  • Premsa
  • Imatge corporativa
  • Mocions
  • Defensora de la Ciutadania
  • Agenda institucional
  • Targeta Més, la targeta de Ripollet
  • Murals de Ripollet
  • Consorci per a la normalització lingüística
  • lallana
  • Ripollet Ràdio a la carta
  • Ripollet TV a YouTube
  • Estudi olors
  • Assessorament sobre habitatge
  • SIAD - Servei d'Informació i Atenció a les Dones
  • No puc esperar
  • Observatori contra homofòbia
  • Formulari refugiats