/img/fonsportada/ripollet-parc-mestres-(1).jpg degradat blanc

A la recerca dels colors - La Cabana Vermella



El desànim començava a apoderar-se de la nostra colla aventurera. Portaven dies de travessa, s'havien fet amb tres cristalls de colors, però res no canviava. Continuaven grises, l'esgotament començava a ser generalitzat i fins i tot començaven a donar-se les primeres friccions dins del grup:

A la recerca dels colors - La Cabana Vermella -Imatge 1- —Jo em planto, tu, estic fins al capdamunt de tant caminar!!— deia Celeste. —Estic tip que ens enredis amb les teves idees boges, Violeta!
—Ei, que ningú t'hi obligava, eh?!— respongué de mala gana, la Violeta. —Jo també estic cansada i amb ganes de menjar-me una sopa calenteta de les que fa el papa.
—Ai, sí, Violeta, tant de bo tinguéssim una bona olla per bullir unes quantes herbetes i fer un caldo calentó— digué l'Oriol.
—Ei, ei, eiiiii!!!!— Cridà la Rubí —Mare mevaaaa, prou de lamentacions, colla! Amunt aquests ànims! Estic segura que aquest camí ens porta a una troballa. No veieu que, a diferència dels camins pels que hem passat fins ara, aquest està més aplanat i net?

I la veritat és que tenia raó! Tot i estar dins d'un bosc molt frondós, aquell camí estava molt arregladet. Així que van seguir el camí molt més animades, endinsant-se més i més en el bosc. Però...

—Oh, no! Ara què fem?— digué en Flavi.

I és que el camí, de cop i volta, es bifurcava. Quin seria el camí correcte, si és que n'hi havia un de correcte? El desànim i les friccions tornaren a aflorar, fins que van escoltar l'Esmeralda que deia: —Rubí, què fas, on vas?

—Gent, em penso que he trobat pistes. M'ha semblat que durant la travessa he vist pedres vermelles pel voral del camí. Al principi m'ha semblat que era coincidència però em sembla que segueixen una pauta. Si és així, hem de trobar-la i buscar quin dels dos camins la segueix!

I vinga! Es van arreplegar i van començar a tirar enrere, buscant les pedres vermelles i intentant esbrinar si seguien o no aquesta pauta.

—Mireu!— digué Celeste —Allà n'hi ha una!
—Perfecte, doncs mirem quantes pedres grises hi havia fins arribar a la bifurcació!— digué la Rubí.

Estaven força espaiades les unes de les altres, però van veure que eren tres.

—Seguim enrere i mirem si entre la següent vermella n'hi ha tres grises!— digué en Mauro.

Però no. Només n'hi havia dues. Així doncs, van seguir i van veure que n'hi havia tres fins arribar a la següent vermella i després dues! Oeee! Ja ho tenien!

—Dues pedres grises i una vermella. I tres pedres grises i una vermella! —digué en Flavi.

I van buscar aquesta pauta en els dos camins que se separaven i... sí! N'hi havia un que la seguia, el de l'esquerra.

—Visca! Ja ho tenim! Visca la Rubí!— cridava la colla.

I van seguir el camí super animades, cantant, saltant corrent fins que... —Uauu!! Mireu!! Una cabana vermella, enmig del bosc!!— digué l'Oriol.

I no només això. La cabana estava envoltada de petits cristalls vermells i davant la porta les esperava un personatge misteriós. Una dona amb una llarga cabellera vermella i rinxolada i amb una mirada sabia que digué:

-Passeu, passeu... Us estava esperant.

Coneix tots els personatges de 'A la recerca dels colors' en aquest enllaç.

  • Seu-e Ripollet
  • Cita prèvia
  • Govern obert i transparència
  • Preinscripció del curs 2021-2022
  • Infoparticipa
  • Participa
  • Tatxan! Inscripció online als cursos i tallers del Centre Cultural
  • CIP Molí d'en Rata - Patrimoni en línia
  • Programes de memòria de Ripollet
  • Premsa
  • Imatge corporativa
  • Mocions
  • Defensora de la Ciutadania
  • Agenda institucional
  • Targeta Més, la targeta de Ripollet
  • Murals de Ripollet
  • Consorci per a la normalització lingüística
  • lallana
  • Ripollet Ràdio a la carta
  • Ripollet TV a YouTube
  • Estudi olors
  • Assessorament sobre habitatge
  • SIAD - Servei d'Informació i Atenció a les Dones
  • No puc esperar
  • Observatori contra homofòbia
  • Formulari refugiats