/img/fonsportada/ripollet-parc-maria-lluisa-galobart-(2).jpg degradat blanc

A la recerca dels colors - La Granota Verda



Anar d'excursió a la muntanya és una cosa. Fer una travessa de molts dies sense saber què estàs buscant n'és una altra. Les nostres amigues s'havien d'enfrontar diàriament amb petits reptes a solucionar. Coses a les que nosaltres, que vivim a la ciutat amb aixetes que ens donen aigua quan les obrim, no parem atenció.

A la recerca dels colors - La Granota Verda  -Imatge 1- A la Violeta no li agradava gaire dormir al ras cada dia. És molt maco veure les estrelles però trobava a faltar el seu coixí i els seu matalàs tovet. En Mauro s'hagués sentit més còmode amb una dutxa calenta de tant en quant. Celeste trobava a faltar unes bones galetes de xocolata, que sembla que al bosc no en tenen. En Flavi enyorava el seu sofà per fer el mandrós una estoneta. A la Rubí, ... bé, a la Rubí ja li agradava això de l'aventura natural. L'Oriol i l'Esmeralda, que ja tenien una edat, se'ls miraven amb paciència. No és que no trobessin a faltar casa seva, però apreciaven amb gust uns dies de retorn a la vida salvatge.

Des de feia uns dies gestionaven una relativa incomoditat afegida: les granotes. Granotes grises i rodones. Una nit van començar a sentir raucs de granota. Al principi era tot molt exòtic i graciós. Però els raucs van continuar més enllà de la gràcia. Tota la nit. Cada nit. I ja en portaven tres. Quan es despertaven pel matí es trobaven les granotes molt a prop. Volem dir molt a prop. La Violeta va estar a punt de petonejar una en despertar la nit dels primers raucs.

—Eecccccs! Serà possible?!

La ruta es va convertir en un ensurt constant, patint a cada moment per no aixafar alguna de les granotes que els envoltaven en tot moment. Les seguien de campament en campament. Apareixien per la nit a cop de rauc. Les despertaven mirant-los fixament als ulls. De molt a prop.

No cal dir que això els torbava una mica. Especialment als més joves. Els feien una mica d'angúnia aquests amfibis. No els volien tocar. No els volien veure. No els volien sentir. I, a sobre, cada cop n'hi havien més. L'Esmeralda i l'Oriol n'havien parlat. Com a adults de la colla, l'Esmeralda i l'Oriol havien adoptat el rol de cuidadors però amb discreció: era una colla amb molta empenta!

L'Esmeralda, nascuda al sud de la Xina, havia conegut a l'Oriol després que la seva filla gran s'hi enamorés, ara fa molts anys. S'havien convertit en bons amics i gaudien de converses suaus i de tardes de cuina llargues.

Però tornant a les granotes. Tenien la certesa de què allò no era casual. Aquelles granotes volien alguna cosa. Però què?

La Violeta va arribar al límit de la seva paciència quan, el quart matí, es va despertar amb... ¡una granota a sobre de la cara! Això ja era passar-se. Es va aixecar d'un bot disposada a clavar una bona puntada de peu a tot el que se li acostés i en aquell moment...

—Quieta!!!— Digué l'Esmeralda.
—És que no puc més!— Contestà la Violeta.
—Fixa-t'hi— va seguir l'àvia.— Aquestes granotes ens intenten dir alguna cosa. (Els més joves no entenen res, pensava l'àvia.)
—Escoltem-les— va dir l'Oriol. I suaument s'acostà a la que tenia més a prop i li estengué la mà per tocar-la. Ara pensareu que la granota estava freda i llefiscosa, però per algun motiu estrany, la va trobar càlida i suau. L'Oriol començà a sentir un murmuri quan la granota li puja a la mà. També l'Esmeralda va estendre la seva mà i fins i tot la Rubí, la va estendre. Cada cop que una granota pujava a una mà, l'Oriol sentia que el murmuri es feia més nítid.

—Crec que totes hauríem d'agafar una granota.— Va dir l'Oriol.

Va costar una mica que la colla s'animés a posar la mà a disposició d'aquells bitxarracos grisos. Però poc a poc, i una mica a contracor, ho van anar fent i les granotes van anar pujant a noves mans. I flipeu que quan totes tenien una granota agafada, el murmuri ja no era un murmuri, sinó una veu feta de moltes que sentien ressonar dins del seus caps.

—La Mare està en perill— deia la veu.— Necessitem que ens ajudeu a alliberar-la. Ningú més s'aventura per aquí. Ningú ens fa gaire cas. La Mare també vol que tornin els colors.

Coneix tots els personatges de 'A la recerca dels colors' en aquest enllaç.

  • Seu-e Ripollet
  • Cita prèvia
  • Govern obert i transparència
  • Preinscripció del curs 2021-2022
  • Infoparticipa
  • Participa
  • Tatxan! Inscripció online als cursos i tallers del Centre Cultural
  • CIP Molí d'en Rata - Patrimoni en línia
  • Programes de memòria de Ripollet
  • Premsa
  • Imatge corporativa
  • Mocions
  • Defensora de la Ciutadania
  • Agenda institucional
  • Targeta Més, la targeta de Ripollet
  • Murals de Ripollet
  • Consorci per a la normalització lingüística
  • lallana
  • Ripollet Ràdio a la carta
  • Ripollet TV a YouTube
  • Estudi olors
  • Assessorament sobre habitatge
  • SIAD - Servei d'Informació i Atenció a les Dones
  • No puc esperar
  • Observatori contra homofòbia
  • Formulari refugiats